Plataforma Aturem la Guerra

SOLIDARITAT AMB ELS PRESONERS PALESTINS EN PRESONS d’ISRAEL

El 24 d’abril d’aquest any, més de 170 presoners palestins detinguts en Israel, han iniciat una vaga de fam. Són presoners en situació de detenció administrativa, és una forma de tenir a una persona a la presó durant 2 anys prorrogables, sense cap tipus de càrrec i sense judici.
Aquestes practiques estan explícitament prohibides per tots els convenis internacionals i condemnades pel Tribunal Internacional de La Haya.
Actualment, hi ha 5271 presoners palestins a presons israelians, entre ells, dones, menors i ancians. Entre els presoners hi ha 24 dones, i 202 menors de 18 anys. Hi ha 1400 que pateixin malalties cròniques i discapacitats, i 25 amb quadres terminals de càncer i cap d’ells rep una atenció mèdica.

CRIDA A LA PARTICIPACIÓ I MOBILITZACIÓ - Marxa 22M a Madrid

Diferents organitzacions socials, polítiques i sindicals, ens hem reunit per coordinar una mobilització a nivell estatal amb l’objectiu de lluitar conjuntament contra les polítiques antisocials dels governs guardians de l’ortodòxia de l’FMI, UE i el BCE com el govern central i el govern de Catalunya.

Partint d’una proposta del SAT d’Andalusia i altres organitzacions, es convoca una MARXA DE LA DIGNITAT que s’iniciï a tots els territoris possibles amb l’objectiu de confluir finalment a Madrid el proper 22 de març.

CONCENTRACIÓ: dissabte, 11 de gener, a les 6 de la tarda, a plaça Sant Jaume, Barcelona

Convocan: JUNTS, Plataforma Aturem la Guerra, BDS Catalunya i Comunitat Palestina

(manifiesto en castellano)

A CINC ANYS DE L' OPERACIÓ “PLOM FOS”

Han passat cinc anys del brutal atac de l’Estat sionista sobre Gaza, un atac -per aire i terra, amb bombes de fòsfor- que no solament va atènyer objectius militars, sinó també cases, hospitals, escoles i infraestructures, amb conseqüències terribles per a la població civil, un balanç de 1.400 morts palestins (contra 10 israelians) i vint mil desplaçats fins avui.
Després de l'alleujament que va representar l'obertura temporal del pas fronterer amb Egipte (conseqüència dels canvis polítics en aquest país), la Franja de Gaza i els seus 1,7 milions d'habitants es troben avui completament aïllats, en una situació humanitària dramàtica: 6 hores d'electricitat al dia, 1,1 milió de persones bevent aigua insalubre, manca de medicaments bàsics i d'aliments, una economia arruïnada, famílies aïllades de la resta del país i una total dependència de l'ajuda estrangera. Els atacs a camperols i pescadors són quotidians.

Però els responsables segueixen impunes. No es tracta d'una catàstrofe natural, sinó d'una política deliberada d'Israel, un càstig col•lectiu a la població de Gaza per haver expressat en el seu vot el dret a resistir a l'ocupació, i una estratègia de divisió de la població i fragmentació del territori de Palestina. Gaza és un territori sota el domini d'Israel, ja que aquest controla les seves fronteres, electricitat, aigua, etc., per la qual cosa ell -i no el govern de Gaza- és plenament responsable de la situació.
¿Com pot pretendre Artur Mas tenir la legitimitat política i moral per encapçalar un procés d'autodeterminació de Catalunya quan cita com a exemple a seguir un Estat que ocupa militarment Palestina i nega aquest mateix dret democràtic al poble palestí?

Israel no és cap referent: l’ocupació i l’apartheid no són el nostre model per Catalunya.

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona Xavier Trias i el conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell , estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Ens preocupa enormement que des de fonts governamentals s’estigui presentant a Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya. Igualment preocupant és el fet que estiguin utilitzant l’àmbit universitari i de recerca, entre d’altres, com l’eina per intentar forjar una estreta aliança entre Catalunya i Israel.

Des de la Plataforma Aturem la Guerra celebrem la suspensió de l'atac a Síria per part dels Estats Units. I esperem que cap excusa no doni peu a reprendre la intenció de bombardejar Síría.
No obstant això, a Síria la guerra civil continua amb la mateixa intensitat. La gran perjudicada és la població civil, que pateix la violència dels bàndols que s'enfronten militarment. I recordem que tot tipus d'armes, convencionals i químiques, provoquen morts i ferits.
Per posar fi al conflicte bèl•lic i acabar amb el patiment de la població siriana, demanem un alto el foc i que s'iniciïn converses amb tots els actors implicats.
Demanem també als governs espanyol i català i a les institucions europees que donin suport i s'impliquin en aquest procés de pau.

Octubre 2013