Comunicat dirigit als consolats d’Estats Units i Rússia
Sobre Palestina
La matança desfermada per Israel contra els palestins de Gaza després de l’atac de Hamàs el 7 d’octubre de 2023, té responsabilitats compartides entre diferents actors d’una intensitat desigual en la seva gènesi. Hamàs, pel seu criminal atac i segrest perpetrat contra civils israelians. Estats Units, per ser el principal avalador de les polítiques genocides portades a terme per Israel des de 1948 contra els palestins, a saber: expulsió dels habitants palestins de les seves llars i territoris; apropiació i colonització de les terres palestines; assassinats indiscriminats contra civils palestins; apartheid de la població palestina; incompliment de les resolucions de Nacions Unides que obliguen a l’abandonament dels territoris ocupats; incompliment dels acords d’Oslo sobre la creació d’un Estat palestí. I ara, des del 7 d’octubre, per la brutal devastació del territori de Gaza i la matança dels seus habitants, fets que ha obligat a obrir una investigació per part de la Cort Internacional de Justícia per un possible genocidi contra els palestins.
Totes aquestes ignomínies han estat possibles gràcies al suport incondicional polític, armat i econòmic dut a terme per Estats Units i la majoria dels seus aliats europeus, sense el quals Israel tot sol no s’hauria atrevit mai a fer.
Per tot això, exigim a Estats Units que deixi de proporcionar ajut militar i polític al règim d’Israel. També, que reclami al govern d’Israel un ALTO AL FOC a Gaza; que demani a Israel que aturi la repressió i les polítiques d’apartheidals territoris ocupats de Cisjordània; que reclami l’obertura de negociacions que faci possible la creació d’un Estat palestí, així com la retirada de totes les colònies assentades en territori palestí.
Sobre Ucraïna
El 24 de febrer es compleixen dos anys de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. En aquest conflicte també hi ha responsabilitats compartides entre diferents actors, en aques cas entre Rússia i Estats Units. Les responsabilitats són evidents per part de Rússia perquè ha perpetrat una invasió d’un estat sobirà reconegut per Nacions Unides, la qual cosa suposa una greu violació del Dret internacional. Però també les té EUA perquè va donar suport al cop d’Estat (o revolució segons el parer d’alguns analistes) del Maidan de 2014, alhora que instal·lava bases d’utilització conjunta de l’OTAN i pressionava i exigia l’entrada d’Ucraïna a aquesta organització militar.
Dues coses que Rússia rebutjava perquè representaven i representen una amenaça greu a la seva seguretat. Cal recordar que la guerra d’Ucraïna és una guerra que es lliura a les fronteres de Rússia. Fets que van provocar l’annexió de Crimea i el suport a la insurrecció armada de diverses milícies a Lugansk i Donestk (Dombàs) on hi viu una majoria de població rusófona i rusófila. Això no va ser acceptat pel Govern de Kïiv i va provocar el començament d’una guerra que en la seva primera fase va ser una guerra civil. És a dir, la guerra d’Ucraïna, com ha reconegut Jens Stoltenberg, Secretari General de l’OTAN, no va començar el 24 de febrer de 2022, sinó que va començat el 2014 amb el patrocini de diversos actors internacionals: el govern de Kiiv amb el suport militar d’Estats Units i l’OTAN, i els territoris rebels de Crimea i Dombàs amb el suport militar de Rússia. Això vol dir també que la població d’Ucraïna, en especial la de la seva part oriental, fa 10 anys que pateix una successió ininterrompuda de bombardejos, assassinats, crims de guerra, destrucció i greus violacions dels drets humans.
La guerra d’Ucraïna es va intentar aturar primer amb els acords de Minsk de 2015 i, quan ja havia començat la segona fase, la que es va iniciar amb la invasió rusa de 2022, amb les converses a Bieolorússia i Turquia entre ucraïnesos i russos. En els dos casos, van ser sobretot les potències occidentals, amb la Gran Bretanya i els EUA al capdavant, les que les van fer fracassar.
Aquesta guerra ja ha provocat centenars de milers de morts i de ferits, 7,1 milions de desplaçats interns i 8,2 milions de refugiats a l’exterior, a més de múltiples destruccions de infraestructures que han convertit Ucraïna en un país arrasat per la guerra.
La guerra a Ucraïna s’ha d’aturar immediatament. Prou patiment, prou morts, prou destrucció. La pau és el camí!
Donada aquesta situació exigim al Govern de Rússia que inicií negociacions amb Ucraïna i Estats Units que portin a un ALTO AL FOC que faci possible aturar el sofriment de la població ucraïnesa i russa. D’igual manera, exigim als Governs d’Estats Units, Gran Bretanya i la UE que, com a principals donants d’ajut militar i econòmic a Ucraïna, reclamin al Govern de Kiev que inicií negociacions amb Rússia per aconseguir el mateix: un ALTO AL FOC que aturi o reduexi substancialment el sofriment de la població ucraïnesa i russa.
Solidaritat amb el poble ucraïnès i amb les víctimes de totes las guerres. Demanem un alto
el foc, el retorn a la taula de negociació i la prohibició de totes las armes nuclears.
“CATALUNYA PER LA PAU”
CRIDA PER LA CONCENTRACIÓ DEL 25 DE FEBRER DE 2023
Solidaritat amb el poble ucraïnès i amb les víctimes de totes las guerres. Demanem un alto
el foc, el retorn a la taula de negociació i la prohibició de totes las armes nuclears.
La invasió de Rússia a Ucraïna constitueix una clara violació del dret internacional. Aquesta
devastadora guerra està provocant milers de víctimes, destrucció d’infraestructures civils, més
de 8 milions de persones refugiades ucraïneses per tot Europa i una crisi ambiental, energètica i social
amb conseqüències planetàries que afecta sobretot als països més pobres.
La guerra a Ucraïna s’afegeix a la trentena de guerres i conflictes oberts que hi ha actualment
al món. La humanitat i el planeta no poden acceptar que les disputes es resolguin mitjançant
el recurs de les armes, les bombes i les matances. És un camí sense retorn que deixa els països
pitjor de com els ha trobat. La guerra és una derrota de la humanitat. És una vergonya!
La societat civil de Catalunya ha madurat una llarga tradició pacifista i en el passat ha organitzat
grans manifestacions per la pau. Les entitats aplegades al voltant de la crida “CATALUNYA
PER LA PAU” volem fer sentir la nostra veu en solidaritat amb el poble ucraïnès i amb les
víctimes de totes les guerres i en especial els col·lectius més desprotegits, com les dones,
els infants o la classe treballadora en general, a la que s’està precaritzant
encara més en nom de la guerra. Demanem un alto el foc i la creació d’una taula de negociació
per salvar vides i per aturar la devastació d’Ucraïna. Així mateix, demanem la prohibició de
totes les armes nuclears.
La guerra a Ucraïna s’ha d’aturar immediatament. Prou patiment, prou morts, prou destrucció!
La pau és el futur.
Les institucions del nostre país, els estats membres de la Unió Europea conjuntament amb
Jornada de reflexió i propostes ATUREM LA GUERRA A UCRAÏNA Diumenge 12 de juny, de 2/4 de 10 a 2/4 de 3
La Fede, C. Tàpies 1 - Barcelona 10h - conexió online amb Vitaly Dudin (moviment social d'Ucraïna) i Ilyia Bubraitskis (moviment socialista rus) 12.30h - tallers:
- Com aturem l'escalada armamentística?
- Iniciativas noviolentas i de suport a la societat civil ucraïnesa
- Com afrontar las conseqüèncias econòmiques i mediambientals de la güerra a Ucraïna?
- La qüestiò de la dona a la guerra
- Refugiats i refugiades
Davant la continuada guerra —amb els actuals desastres humanitari i ecològic, i l’amenaça de destrucció nuclear— cal seguir aixecant la veu per dir “No a les guerres: Sí a la pau”.
Diversos moviments antiguerra a Europa preparen protestes el dissabte 7 de maig. Proposem sumar el nostre rebuig a la guerra amb una acció a xarxes socials aquell dia.
El dissabte 7 de maig, a les 12h, fem soroll contra la guerra!
Envieu els vostres missatges de per què rebutgeu aquesta i totes les guerres.
Tot ajuda: missatges personals, en nom d’entitats, de part de cares conegudes…
PER LA PAU, ATUREM LA GUERRA A UCRAÏNA
La guerra contra Ucraïna va començar ja fa més d’un mes i la primera consideració que volem
transmetre des de les entitats aplegades a la PAG és el nostre suport i solidaritat amb el poble
d’Ucraïna i la seva resistència. Defensem la seva plena sobirania i el dret a l’autodeterminació dels
pobles. En conseqüència, condemnem l’agressió llançada per Vladímir Putin que ha originat aquesta
lamentable guerra.
La segona consideració que volem expressar és que la guerra és una derrota de la humanitat i dels
poders polítics i econòmics que la provoquen perquè només produeix la destrucció dels territoris, la
mort i el patiment de la població civil, quan sempre es poden resoldre els conflictes mitjançant la
negociació i sense haver de recórrer a la violència militar.
Aquesta criminal agressió té un màxim responsable: el règim de Putin i els seus generals. Ens entristeix
enormement que després de les guerres que van destrossar Europa al segle XX; ara, de manera
insensata, el govern rus hagi llançat una invasió militar sobre la veïna Ucraïna.
Aquesta invasió duta a terme per una potència nuclear ha provocat una crisi humanitària de grans
dimensions, milions de refugiats, destrosses del territori i milers de morts, als quals s’hi han d’afegir els
més de 14.OOO morts que hi ha hagut des del 2014 com a conseqüència dels enfrontaments entre
l’exèrcit ucraïnès i les milícies del Donbas.
Tornem a veure imatges de gent que fuig, de refugiats que no saben on anar a parar, de gent
desvalguda ignorada pels càlculs freds dels estrategues de la guerra i dels foscos interessos econòmics
i geoestratègics de les grans potències. La competència entre potències econòmiques i polítiques
mundials augmenta el perill d’una guerra nuclear capaç de posar en perill la supervivència de la
humanitat.
Volem denunciar que més enllà dels greuges històrics i polítics entre Ucraïna i Rússia, la responsabilitat
de l’OTAN expandint-se cap a les fronteres russes, el desplegament de bases militars i d’armes de tota
mena també són part de les causes històriques de la guerra d’Ucraïna.
L’OTAN no protegirà el poble d’Ucraïna, ni cap altre. S’ha d’avançar decididament cap a la dissolució
de qualsevol aliança militar que fomenti la confrontació armada, i concretament de l’OTAN, i més tenint
present que amb la dissolució de l’antiga URSS i el Pacte de Varsòvia aquesta va perdre qualsevol
justificació.
