Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Manifestos

El clam social de “No a la militarització i no a la guerra” comença a quallar i fa propostes per a les eleccions europees

No a la militarització i no a la guerra

En ocasió de les eleccions europees del 9 de juny de 2024 impulsem una mobilització europea contra la creixent militarització i les guerres. 

Comencem amb un Manifest signat pel més ampli ventall d’organitzacions, moviments i col·lectius.

Manifest

NO A LA MILITARITZACIÓ I NO A LA GUERRA

Per una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida

Des de fa mesos, líders polítics europeus abonen el terreny perquè ens preparem per a una guerra. Més enllà de si el risc que esclati un conflicte bèl·lic a gran escala és real o no, la veritat és que les economies del continent ja transiten cap a uns pressupostos públics de guerra i que les conseqüències d’aquesta priorització arriben en un moment en què el cost de la vida comença a ser inassumible per a grans capes de la població europea.

La història ens ensenya que els moments de militarització sempre són el preludi de la guerra, i per ella fa anys que van preparant el marc de justificació. El 2014, els països de l’OTAN van acordar incrementar els pressupostos de defensa fins al 2% del PIB. Després de la invasió d’Ucraïna i l’actual genocidi a Palestina, les prioritats polítiques de l’OTAN i la UE s’han redirigit a impulsar un augment de la despesa dels països en l’adquisició de noves armes, la incorporació del servei militar obligatori i el finançament de la indústria militar perquè produeixi més i la creació de més fons de finançament per desenvolupar nous prototips més letals i autònoms.

Des de la UE s’ha impulsat la por a una possible invasió de Rússia a Europa perquè la població doni suport a la seva política de rearmament i militarització. El 2023, la despesa militar dels països membres de la UE va augmentar un 21,3% respecte al 2022, i va arribar als 289.300 milions d’euros. Si a això sumem la despesa comunitària (7.537 milions) i les despeses del Regne Unit i Noruega (77.323 milions €) ens trobem amb una despesa militar total de 374.000 milions €, la segona més gran del món, només per darrere dels Estats Units, i gairebé 4 vegades la de Rússia (100.000 milions €).

La Unió Europea està aplicant una absurda Política de Dissuasió Militar: vol mostrar al seu adversari que disposa de capacitats destructives més grans, que el seu poder és molt superior i que l’adversari ha de desistir d’atacar. Aquesta política suïcida condueix inevitablement a una escalada de tensió, a una carrera armamentista i a una espiral bel·licista, amb el rerefons de l’amenaça nuclear i de les seves conseqüències catastròfiques, capaces de destruir la vida al planeta diverses vegades.

El 9 de juny se celebraran eleccions europees i considerem que pot ser una oportunitat per plantejar les nostres reivindicacions a les forces polítiques que s’hi presenten. És un moment clau, o apostem per impulsar polítiques de pau, distensió i seguretat compartida o acabarem en una escalada militarista. Augmentar la despesa en defensa significa disminuir els recursos per lluitar contra el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats i l’equitat de gènere, la salut, l’harmonització de salaris o drets de tota la ciutadania.

Per tot això, les organitzacions signants proposem

Apostar per la distensió, lluny de la retòrica amenaçadora i les espirals armamentistes de l’OTAN, que activi el desarmament, obri les portes al diàleg i a la confiança mútua amb l’objectiu de desescalar els conflictes mitjançant l’ús de la diplomàcia, la negociació, la cooperació i la noviolència. Aquestes polítiques haurien de conduir a la finalització de la violència armada a Ucraïna, Palestina i altres llocs. Cal reprendre l’aposta dels anys 90 d’una seguretat comuna i compartida sense exclusions a Europa.

Impulsar una política exterior orientada a la pau, orientada a la seguretat humana, mitjançant instruments com ara la mediació, la diplomàcia, la defensa dels drets humans o la intervenció civil en conflictes per construir la pau.

Fomentar espais de diàleg entre moviments socials, acadèmics i polítics encaminats a elaborar propostes de polítiques de pau, cossos civils de pau, defensa civil i de seguretat no armada. Potenciar els recursos humans i econòmics per a la reconversió industrial militar a sectors productius civils d’interès.

Promoure activament una pau ambiental sustentada en bases científiques, amb polítiques clares de descarbonització justes i segures que minimitzin i reparin els danys que afectaran les generacions futures.

Impulsar polítiques que incideixin en la millora de la vida diària de les persones. Impulsar una política de seguretat humana centrada en les necessitats de les persones, amb la seva implicació i participació.

No a la militarización, no a la guerra

Con motivo de las elecciones europeas del 9 de junio de 2024, promovemos una mobilización europea contra la creciente militarización y las guerras.

Empezamos con un Manifiesto firmado por el más amplio abanico de organizaciones, movimientos y colectivos.

Manifiesto

NO A LA MILITARIZACIÓN Y NO A LA GUERRA

Por una Europa de la distensión, la paz y la seguridad compartida

Desde hace meses, líderes políticos europeos abonan el terreno para que nos preparemos para una guerra. Más allá de si el riesgo de que estalle un conflicto bélico a gran escala es o no real, lo cierto es que las economías del continente ya transitan hacia unos presupuestos públicos de guerra y que las consecuencias de esta priorización llegan en un momento en el que el coste de la vida empieza a ser inasumible para grandes capas de la población europea.

La historia nos enseña que los momentos de militarización siempre son el preludio de la guerra, y para esta hace años que vienen preparando el marco de justificación. En 2014, los países de la OTAN acordaron incrementar sus presupuestos de defensa hasta el 2% de su PIB. Tras la invasión de Ucrania y el actual genocidio en Palestina, las prioridades políticas de la OTAN y de la UE se redirigieron a impulsar un aumento del gasto de los países en adquisición de nuevas armas, la incorporación del servicio militar obligatorio y la financiación de la industria militar para que produzca más y la creación de más fondos de financiación para desarrollar nuevos prototipos más letales y autónomos.

Desde la UE se ha impulsado el miedo a una posible invasión de Rusia a Europa para que la población apoye su política de rearme y militarización. En 2023, el gasto militar de los países miembros de la UE aumentó un 21,3% respecto a 2022, alcanzando los 289.300 millones de euros. Si a esto sumamos el gasto comunitario (7.537 millones) y los gastos del Reino Unido y Noruega (77.323 millones €) nos encontramos con un gasto militar total de 374.000 millones €, el segundo mayor del mundo, sólo por detrás de EE.UU., y casi 4 veces la de Rusia (100.000 millones €).

La Unión Europea está aplicando una absurda Política de Disuasión Militar: quiere mostrar a su adversario que dispone de mayores capacidades destructivas, que su poder es muy superior y que el adversario tiene que desistir de atacar. Esta política suicida, conduce inevitablemente a una escalada de tensión, a una carrera armamentística y a una espiral belicista, con el trasfondo de la amenaza nuclear y de sus consecuencias catastróficas, capaces de destruir la vida en el planeta varias veces.

El 9 de junio se celebrarán elecciones europeas y consideramos que puede ser una oportunidad para plantear nuestras reivindicaciones a las fuerzas políticas que se presentan. Es un momento clave, o apostamos por impulsar políticas de paz, distensión y seguridad compartida o acabaremos en una escalada militarista. Aumentar el gasto en defensa significa disminuir los recursos para la lucha contra el cambio climático, la reducción de las desigualdades y la equidad de género, la salud, la armonización de salarios o derechos de toda la ciudadanía.

Por todo ello, las organizaciones firmantes proponemos

Apostar por la distensión, lejos de la retórica amenazante y las espirales armamentísticas de la OTAN, que active el desarme, abra las puertas al diálogo y a la confianza mutua con el objetivo de desescalar los conflictos mediante el uso de la diplomacia, la negociación, la cooperación y la noviolencia. Estas políticas tendrían que desembocar en la finalización de la violencia armada en Ucrania, Palestina y otros lugares. Es necesario retomar la apuesta de los años 90 de una seguridad común y compartida sin exclusiones en Europa.

Impulsar una política exterior orientada a la paz, orientada a la seguridad humana, mediante instrumentos como la mediación, la diplomacia, la defensa de los derechos humanos o la intervención civil en conflictos para construir la paz

Fomentar espacios de diálogo entre movimientos sociales, académicos y políticos encaminados a elaborar propuestas de políticas de paz, de cuerpos civiles de paz, de defensa civil y de seguridad no armada. Potenciar los recursos humanos y económicos para la reconversión industrial militar en sectores productivos civiles de interés.

Promover activamente una paz ambiental sustentada en bases científicas, con políticas claras de descarbonización justas y seguras que minimicen y reparen los daños que afectarán a las generaciones venideras.

Impulsar políticas que incidan en la mejora de la vida diaria de las personas. Impulsar una política de seguridad humana centrada en las necesidades de las personas, con su implicación y participación.

Descarga Manifest en pdf en : Castellano, Català, Euskar, English

> Firmar el manifiesto

 

200 organizaciones sociales y ambientales europeas reclaman a la UE la suspensión del acuerdo comercial con Israel

Texto completo y firmas

Las organizaciones abajo firmantes solicitan a la UE que suspenda el Acuerdo de Asociación UE- Israel a la luz de las violaciones de los derechos humanos por parte del Estado de Israel. Estas violaciones de los derechos humanos constituyen una violación de las cláusulas de los “elementos esenciales” que establecen que el Acuerdo está condicionado al respeto de las partes por los derechos humanos y los principios democráticos. Condenamos inequívocamente todas las violaciones del derecho internacional, en particular el asesinato de civiles, y pedimos a las autoridades competentes que las investiguen sin demora.
La actual guerra de Israel contra Gaza está causando víctimas civiles masivas, una amplia destrucción de infraestructuras civiles y el desplazamiento de la inmensa mayoría de la población de Gaza. 1

El sistema sanitario de Gaza se ha colapsado, los hospitales han sido bombardeados y destruidos y ha muerto personal sanitario. La población de Gaza corre un riesgo inminente de hambruna y muerte por enfermedades contagiosas. Este es el resultado del bombardeo de Gaza y del bloqueo por parte de Israel de alimentos, agua, combustible, medicinas, ayuda humanitaria y de la interrupción del sistema de alcantarillado. Se trata de violaciones claras y bien documentadas de los derechos humanos de la población palestina.

Sin embargo, las violaciones de derechos humanos cometidas por el gobierno de Israel no comenzaron en 2023. El Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas ha concluido que antes de ese periodo se cometieron graves violaciones de los derechos humanos. Entre estas violaciones de los derechos humanos se encuentra el establecimiento y expansión de asentamientos ilegales en Cisjordania, que han dado lugar, entre otras cosas, a la expropiación de tierras privadas propiedad de palestinos, a la segregación racial debida al desalojo forzoso de palestinos y a la demolición de sus propiedades, a un clima de impunidad para los autores de la violencia de los colonos y a la implicación de las fuerzas de seguridad israelíes en dicha violencia, así como a restricciones de la libertad de circulación de los palestinos. 2 El Consejo de la UE ha expresado su preocupación por el bloqueo de la franja de Gaza (antes de octubre de 2023), y ha pedido que las

Petición de firma/apoyo en Change.org ¡ALTO EL FUEGO EN GAZA Y UCRANIA!

Para firmar petición   https://t.co/BdN53VAdhr

Para retwitear  https://twitter.com/josel_gordillo/status/1732711222573732140

 

¡ALTO EL FUEGO EN GAZA Y UCRANIA!
 
Sr. Presidente del Gobierno español:
 
Celebramos sus declaraciones a favor de un alto el fuego duradero en Gaza. Un cese de los ataques de Israel contra la población de la Franja de Gaza, acompañado de un cese en la actividad armada de Hamas, salvaría muchas vidas y frenaría las políticas genocidas contra los palestinos ordenadas por el gobierno ultraderechista de Benjamin Netanyahu. Por eso es muy importante conseguir un alto el fuego indefinido de forma inmediata.
 
Por razones similares,

PER LA PAU, ATUREM LA GUERRA A UCRAÏNA

 

la PLATAFORMA ATUREM LA GUERRA ,

convoca una gran manifestación
el día 24 de abril al mediodía en Barcelona.

A favor de la Paz, contra las guerras y las armas

Adhesions Organitzacions, enviar correo a: plataformaturemlaguerra@gmail.com

 
 
 
 
 
 

PER LA PAU, ATUREM LA GUERRA A UCRAÏNA
La guerra contra Ucraïna va començar ja fa més d’un mes i la primera consideració que volem
transmetre des de les entitats aplegades a la PAG és el nostre suport i solidaritat amb el poble
d’Ucraïna i la seva resistència. Defensem la seva plena sobirania i el dret a l’autodeterminació dels
pobles. En conseqüència, condemnem l’agressió llançada per Vladímir Putin que ha originat aquesta
lamentable guerra.
La segona consideració que volem expressar és que la guerra és una derrota de la humanitat i dels
poders polítics i econòmics que la provoquen perquè només produeix la destrucció dels territoris, la
mort i el patiment de la població civil, quan sempre es poden resoldre els conflictes mitjançant la
negociació i sense haver de recórrer a la violència militar.
Aquesta criminal agressió té un màxim responsable: el règim de Putin i els seus generals. Ens entristeix
enormement que després de les guerres que van destrossar Europa al segle XX; ara, de manera
insensata, el govern rus hagi llançat una invasió militar sobre la veïna Ucraïna.
Aquesta invasió duta a terme per una potència nuclear ha provocat una crisi humanitària de grans
dimensions, milions de refugiats, destrosses del territori i milers de morts, als quals s’hi han d’afegir els
més de 14.OOO morts que hi ha hagut des del 2014 com a conseqüència dels enfrontaments entre
l’exèrcit ucraïnès i les milícies del Donbas.
Tornem a veure imatges de gent que fuig, de refugiats que no saben on anar a parar, de gent
desvalguda ignorada pels càlculs freds dels estrategues de la guerra i dels foscos interessos econòmics
i geoestratègics de les grans potències. La competència entre potències econòmiques i polítiques
mundials augmenta el perill d’una guerra nuclear capaç de posar en perill la supervivència de la
humanitat.
Volem denunciar que més enllà dels greuges històrics i polítics entre Ucraïna i Rússia, la responsabilitat
de l’OTAN expandint-se cap a les fronteres russes, el desplegament de bases militars i d’armes de tota
mena també són part de les causes històriques de la guerra d’Ucraïna.
L’OTAN no protegirà el poble d’Ucraïna, ni cap altre. S’ha d’avançar decididament cap a la dissolució
de qualsevol aliança militar que fomenti la confrontació armada, i concretament de l’OTAN, i més tenint
present que amb la dissolució de l’antiga URSS i el Pacte de Varsòvia aquesta va perdre qualsevol
justificació.

¿Qué papel tienen los militares en la lucha contra el Covid19?

WRI Logo

La Internacional de Resistentes a la Guerra está a punto de cumplir 100 años. Mientras celebramos la diversidad cultural, nos enorgullece decir que, como Internacional, creemos firmemente en la unidad de la humanidad. La situación provocada por el COVID-19 nos muestra que es la cooperación internacional, y no la confrontación, el camino que los pueblos y las sociedades del mundo deben tomar, si tienen la intención de salvar la vida de sus miembros.

Durante casi 100 años, hemos insistido en que todas las guerras son crímenes contra la humanidad, y que las guerras NO son un estado natural de las cosas entre los humanos. Ahora que el mundo entero se enfrenta a una de las mayores crisis sociales y sanitarias de épocas recientes, necesitamos repetir lo que decimos todo este tiempo: ¡La lucha más importante es salvar las vidas de las personas, no matarlas!

En el aspecto económico, insistíamos, y aún insistimos, en que la guerra y los preparativos de guerra son un gran desperdicio de recursos. En lugar de ser utilizados para armas nucleares, aviones de combate, rifles y bombas de racimo, nuestro dinero debe invertirse en la atención médica, el medio ambiente, la educación y las necesidades sociales de la población. En lugar de dar dinero a los proyectos y la investigaciones militares, que de alguna forma nunca carecen de fondos, el dinero de los contribuyentes debería destinarse a la investigación médica, ambiental y social.

Muchas organizaciones e individuos que forman parte de la red de la IRG han realizado y publicado una serie de investigaciones, demostrando que invertir en las fuerzas armadas mientras se descuida el sistema de atención médica pondrá en peligro nuestras sociedades, en lugar de hacerlas más seguras.

Muchos de nuestros miembros de la red, han sido multados por las autoridades fiscales, por negarse a pagar la parte de sus impuestos destinados a los preparativos militares y de guerra, dando ese dinero a una causa social. Ahora, más que nunca, la objeción fiscal al gasto militar debe ser despenalizada y se debe permitir que las personas asignen su dinero a las causas sociales si así lo desean.

Es inaceptable que incluso en la situación actual provocada por COVID-19, los medios de comunicación estén presentando a los militares como una institución que tiene un papel importante en la lucha contra el virus. Nada más lejos de la realidad, ya que su papel es mínimo y realizan tareas como la desinfección de espacios públicos, que pueden hacer perfectamente, profesionales civiles, o el mantenimiento del orden público y el cumpliendo del estado de emergencia, que tampoco es una tarea que se supone que deben hacer los ejércitos. Es aún más preocupante que los políticos y los medios de comunicación de todo el mundo utilicen el discurso militarista comparando la situación actual con la guerra, justificando así la presencia de los militares en la vida cotidiana de las personas.

ESPAIS EDUCATIUS LLIURES D'EXÈRCITS I D’ARMES (MANIFEST 2018)

ESPAIS EDUCATIUS LLIURES D'EXÈRCITS I D’ARMES
MANIFEST 2018

Un any més, l’exèrcit torna a ser present al Saló de l’Ensenyament de Barcelona i, com cada any
des de 2008, la Campanya Desmilitaritzem l'Educació també hi serem per defensar una educació
basada en el foment de la cultura de pau, el diàleg, la convivència i l'antimilitarisme.
La Campanya representa la confluència de les entitats i les organitzacions que aspiren a assolir
un món on la despesa militar es destini a despesa social, on s'eduqui per generar pensament
crític envers el sistema actual, un dels aspectes més sagnant del qual és la guerra, la destrucció,
el patiment i la mort. És per això que avui tornem a ser aquí per manifestar el nostre rebuig a la
campanya de propaganda i reclutament de l'exèrcit al Saló.
Veiem com milions de persones han de fugir de casa seva pels conflictes armats. Avui dia el
desplaçament forçat assoleix un nou rècord: més de 65 milions de persones han de marxar del
seu país per la inseguretat que pateixen. I els exèrcits no són pas la solució als problemes de
seguretat que hi ha el món.

ATUREM LA GUERRA A SIRIA (manifest-Concentració 17 novembre 2016)

Concentracions (tercer dijous del mes)

1ª - dijous 17 de novembre 19h

Plaça Sant Jaume BCN

Properes:

15 desembre 2016, 19 gener 2017, 16 febrer 2017, 16 març 2017 i 20 abril 2017

Cartel pdf

ATUREM LA GUERRA A SIRIA

A Síria, fa gairebé sis anys va començar una revolta pacífica que demanava llibertat i democràcia. La resposta del règim autocràtic de Bashar Al Assad a les demandes de la ciutadania va ser una brutal repressió contra la població que protestava, fet que va impulsar que alguns opositors amb ajuda de l’exterior iniciessin una revolta armada que va desembocar en un greu conflicte en el que el gran perjudicat és la població civil. Des d’aleshores la guerra de Síria ha suposat centenars de milers de morts i onze milions de desplaçats (dels quals cinc milions són refugiats a l’exterior), milers d’empresonats i desapareguts en una tragèdia que colpeja les nostres consciències i que ens empeny a reclamar dels nostres governs més implicació per aturar la guerra.

La dificultat de trobar solució a la guerra civil de Síria radica especialment en el caràcter del conflicte, que si bé s’inicia com un conflicte intern, aviat agafa un abast internacional on hi juguen molts interessos, tant de les grans potències com dels països de la regió, amb la comprovada ingerència diplomàtica, suport polític, ajut econòmic, militar i d’armes, provinent dels EUA, Regne Unit, França, Turquia, Aràbia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs, Israel, ... , països que donen suport als diferents grups dels rebels que s’oposen al govern d’Al Assad; o de Rússia, Iran i Hezbollah (del Líban) que donen suport al règim d’Al Assad. Les dificultats per resoldre el conflicte és multipliquen quan els més de cent grups rebels existents no estan units en un únic front, ja que, a més de sirians, hi participen milícies i jihadistes provinents de molts altres països; entre d’altres, 50.000 jihadistes al front ISIS (l’objectiu del qual és la creació d’un califat i que és sens dubte el grup més sanguinari), molts d’ells provinents de l’exterior, entre ells 5.000 europeus (i uns altres 10.000 europeus que estan en altres grups). Per altra banda hi ha 30.000 milicians del front Hezbollah i de l’Iran que lluiten al costat del govern d’Al Assad; els kurds que reclamen la creació d’un estat propi amb el suport dels Estats Units i que alhora són combatuts per Turquia. També hi participen governs amb assessors militars, si no directament amb bombardejos, com els EUA, França, Regne Unit, Turquia, Israel i Rússia que, cadascun pel seu costat, ataquen els que consideren enemics. Per últim, és força perillos per a la seguretat mundial que a Síria estiguin intervenint militarment diverses potències nuclears (EUA, Rússia, França, Gran Bretanya, Israel, …) i que l’any passat Turquia, un país membre de l’OTAN, derribés un caça rus en un enfrontament armat. La possibilitat d’escalada militar és real i aquesta pot fer realitat un enfrontament a gran escala entre potències.

Tots aquest fets compliquen enormement una resolució del conflicte. Però no per això podem quedar-nos al marge i no demanar que s’aturi la barbàrie de la guerra. Com tampoc no podem quedar indiferents davant de tant de sofriment mentre els aliats d’un i altre bàndol continuen defensant els seus interessos geopolítics a la regió.

Per tot el que acabem d’exposar, volem manifestar que:

- Exigim la implicació i intervenció de Nacions Unides per tal que s'aturi l'ajut militar i la venda d'armes a totes les parts en conflicte, i que es promoguin els esforços negociadors per a assolir un alto el foc real que condueixi a un acord de pau per resoldre el conflicte a Síria.

- Ens solidaritzem amb les forces democràtiques de Síria -atenent la seva diversitat de pobles i religions- que estiguin a favor d'un alto el foc immediat. Ens posicionem amb els moviments populars que encara avui, enmig d'un país devastat i desvertebrat, defensen el respecte als drets humans més bàsics. Hem de fer el que calgui per expressar aquesta solidaritat.

-Rebutgem l’ús interessat del conflicte sirià per intentar justificar actituds i mesures islamòfobes a casa nostra. En aquest àmbit donem suport a les campanyes contra la islamofòbia, el feixisme, el racisme, la xenofòbia i les fem nostres.

- Exigim un canvi fonamental en les polítiques de l’Estat espanyol pel que fa a les persones refugiades i demanem que es compleixi el dret internacional i les recomanacions de les agències competents de l’ONU. Les persones que fugen d’una guerra han de tenir garantit el dret d’asil, i es mereixen suport i respecte, com reclamaven les persones refugiades de la Guerra Civil Espanyola.

- Considerem que cal canviar les polítiques d’asil, d’atenció als refugiats i de rescat marítim. La Unió Europea i els estats han d’establir vies segures i legals als potencials sol·licitants d’asil per tal de garantir el dret a la vida i la dignitat humana en les diferents etapes del seu desplaçament forçat, des del seu país d’origen, els de trànsit i la seva acollida.

Manifestació 19 de juny, a les 6 de la tarda a Plaça Universitat: Obriu fronteres, volem acollir!

Manifestació
diumenge 19 de juny 18h
Plaça Universitat
BCN

 

MANIFEST 19J
Obriu fronteres, volem acollir!

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.
Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!

L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

L’any 1982 l'Estat espanyol es va incorporar a l'OTAN, durant el govern de la UCD.

L'octubre de 1982 el PSOE va guanyar les eleccions. En la seva campanya electoral es va comprometre a celebrar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. Per aquesta raó, el govern del PSOE va convocar la ciutadania, el 12 de març de 1986, a manifestar-se sobre la permanència a l'Aliança Atlàntica.

Aquest any 2016 es compleixen, doncs, trenta anys d'aquell Referèndum i és un moment adequat per continuar expressant el nostre rebuig a l'OTAN.

Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l'OTAN


Manifestació: 31 d'octubre, a les 12h, a la plaça Universitat.

Per mostrar l'adhesió al manifest "Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l'OTAN"

MANIFEST:Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l'OTAN

L’OTAN prepara una de les maniobres més grans de la seva història al sud d’Europa (Espanya, Itàlia i Portugal), la Trident Juncture, amb la participació de més de 30.000 efectius (8.000 d’espanyols) de 30 països i que tindran lloc durant el mes d’octubre i fins al 6 de novembre. El propòsit és, com en altres ocasions, l'entrenament per fer la guerra a gran escala.

Des del final de la Guerra Freda les intervencions més conegudes de l'OTAN han estat els bombardejos sobre Iugoslàvia arran de la guerra de Kosovo (1999), les intervencions militars a l’Iraq i l’Afganistan (a partir de 2001) i la guerra a Líbia (2011). A aquestes s’afegeix la crisi d’Ucraïna de 2014, que provoca que l’OTAN recuperi la seva missió històrica d’oposició a Rússia. Per altra banda, a l’Estat espanyol, a les bases de Rota (Cadis) i Morón (Sevilla), els EUA han desplegat nous dispositius de guerra. A Rota, el temut escut antimíssils. A Morón, es situa l’AFRICOM (el comandament dels EUA a l’Àfrica) amb 2.400 marines dels EUA disposats a llençar atacs allà on convingui del Sahel o l’Àfrica subsahariana. Les bases de Rota i Morón serviran de punt de partida per les intervencions militars nord-americanes i faran de l'Estat espanyol un objectiu militar de primer ordre. A més, l'increment de militars nord-americans a Morón incompleix el punt 3 del referèndum de 1986 sobre la permanència de l'Estat espanyol a l'OTAN.

Pàgines

Subscribe to Manifestos

Xarxes Socials

Pots seguir-nos en:

Solidaritat Palestina

Nuclears en cap lloc