CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

L’any 1982 l'Estat espanyol es va incorporar a l'OTAN, durant el govern de la UCD.

L'octubre de 1982 el PSOE va guanyar les eleccions. En la seva campanya electoral es va comprometre a celebrar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. Per aquesta raó, el govern del PSOE va convocar la ciutadania, el 12 de març de 1986, a manifestar-se sobre la permanència a l'Aliança Atlàntica.

Aquest any 2016 es compleixen, doncs, trenta anys d'aquell Referèndum i és un moment adequat per continuar expressant el nostre rebuig a l'OTAN.

La pregunta del Referèndum estava plantejada de forma que el vot afirmatiu incloïa tres condicions. Unes condicions que no s'han respectat durant aquests trenta anys i, per tant, s'ha menystingut la decisió de la ciutadania. Hi va haver una participació del 59%. A favor de la permanència es van manifestar el 52% dels votants. Va guanyar el NO a Canàries, Catalunya, Navarra i el País Basc.

L'OTAN és l'organització militar més potent del planeta, mitjançant la qual els EUA controlen Europa i bona part del món. Té com a principal funció la defensa dels privilegis i interessos dels estats més rics del planeta. El sistema de vida dels països rics exigeix l’acaparament de les matèries primeres (petroli, gas, urani, coure, coltan, ...), recursos que són vitals per mantenir el seu nivell de consum ecològicament insostenible.

L’OTAN disposa d'una capacitat militar enorme; el 2013 comptava amb més de 3,5 milions de soldats. A més, als seus membres els correspon el 53% del total de la despesa militar mundial, malgrat que la població dels països de l'OTAN és només el 13% de la població mundial. La despesa de l'OTAN és molt, molt superior a la dels països competidors dels EUA, geopolíticament parlant: Rússia i la Xina. Per tant, està abocant a aquestes dues potències a una cursa armamentística.

El desmantallament de l'URSS va deixar l'Aliança sense enemic. La desintegració del Pacte de Varsòvia (l'aliança militar creada en resposta a l'OTAN) no va implicar la desaparició de l'OTAN. Ben al contrari, aquesta ha anat incorporant paulatinament antics membres del Pacte de Varsòvia. Sense enemic que justifiqués la seva existència, l'OTAN s'ha transformat: ha passat de ser una organització formalment defensiva a ser una organització ofensiva amb un àmbit d’actuació territorial il·limitat. S'ha autoatorgat un paper global que li permet d’afrontar “amenaces” arreu del món. L’OTAN qualifica d’amenaces: la immigració massiva (avui l'OTAN s'ha fixat com a missió la vigilància de la mar grega per tal de retornar a Turquia els refugiats que fugen cap a Europa); la inestabilitat més enllà de les fronteres de l’OTAN; tot allò que pugui amenaçar la seguretat dels recursos energètics i les rutes del comerç internacional i el terrorisme internacional (molt especialment si afecta zones d’importància estratègica per als països membres), ...

L'OTAN és, a més, una organització totalment antidemocràtica: les seves decisions es prenen al marge dels parlaments dels seus països membres.

Per totes aquestes raons i perquè tenim el convenciment que els conflictes s’han de resoldre per via diplomàtica i política, però mai per la via militar, continuem demanant el desmantellament de l’OTAN.

Març 2016