You are here
El clam social de “No a la militarització i no a la guerra” comença a quallar i fa propostes per a les eleccions europees
No a la militarització i no a la guerraEn ocasió de les eleccions europees del 9 de juny de 2024 impulsem una mobilització europea contra la creixent militarització i les guerres. Comencem amb un Manifest signat pel més ampli ventall d’organitzacions, moviments i col·lectius. ManifestNO A LA MILITARITZACIÓ I NO A LA GUERRA Per una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida Des de fa mesos, líders polítics europeus abonen el terreny perquè ens preparem per a una guerra. Més enllà de si el risc que esclati un conflicte bèl·lic a gran escala és real o no, la veritat és que les economies del continent ja transiten cap a uns pressupostos públics de guerra i que les conseqüències d’aquesta priorització arriben en un moment en què el cost de la vida comença a ser inassumible per a grans capes de la població europea. La història ens ensenya que els moments de militarització sempre són el preludi de la guerra, i per ella fa anys que van preparant el marc de justificació. El 2014, els països de l’OTAN van acordar incrementar els pressupostos de defensa fins al 2% del PIB. Després de la invasió d’Ucraïna i l’actual genocidi a Palestina, les prioritats polítiques de l’OTAN i la UE s’han redirigit a impulsar un augment de la despesa dels països en l’adquisició de noves armes, la incorporació del servei militar obligatori i el finançament de la indústria militar perquè produeixi més i la creació de més fons de finançament per desenvolupar nous prototips més letals i autònoms. Des de la UE s’ha impulsat la por a una possible invasió de Rússia a Europa perquè la població doni suport a la seva política de rearmament i militarització. El 2023, la despesa militar dels països membres de la UE va augmentar un 21,3% respecte al 2022, i va arribar als 289.300 milions d’euros. Si a això sumem la despesa comunitària (7.537 milions) i les despeses del Regne Unit i Noruega (77.323 milions €) ens trobem amb una despesa militar total de 374.000 milions €, la segona més gran del món, només per darrere dels Estats Units, i gairebé 4 vegades la de Rússia (100.000 milions €). La Unió Europea està aplicant una absurda Política de Dissuasió Militar: vol mostrar al seu adversari que disposa de capacitats destructives més grans, que el seu poder és molt superior i que l’adversari ha de desistir d’atacar. Aquesta política suïcida condueix inevitablement a una escalada de tensió, a una carrera armamentista i a una espiral bel·licista, amb el rerefons de l’amenaça nuclear i de les seves conseqüències catastròfiques, capaces de destruir la vida al planeta diverses vegades. El 9 de juny se celebraran eleccions europees i considerem que pot ser una oportunitat per plantejar les nostres reivindicacions a les forces polítiques que s’hi presenten. És un moment clau, o apostem per impulsar polítiques de pau, distensió i seguretat compartida o acabarem en una escalada militarista. Augmentar la despesa en defensa significa disminuir els recursos per lluitar contra el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats i l’equitat de gènere, la salut, l’harmonització de salaris o drets de tota la ciutadania. Per tot això, les organitzacions signants proposem Apostar per la distensió, lluny de la retòrica amenaçadora i les espirals armamentistes de l’OTAN, que activi el desarmament, obri les portes al diàleg i a la confiança mútua amb l’objectiu de desescalar els conflictes mitjançant l’ús de la diplomàcia, la negociació, la cooperació i la noviolència. Aquestes polítiques haurien de conduir a la finalització de la violència armada a Ucraïna, Palestina i altres llocs. Cal reprendre l’aposta dels anys 90 d’una seguretat comuna i compartida sense exclusions a Europa. Impulsar una política exterior orientada a la pau, orientada a la seguretat humana, mitjançant instruments com ara la mediació, la diplomàcia, la defensa dels drets humans o la intervenció civil en conflictes per construir la pau. Fomentar espais de diàleg entre moviments socials, acadèmics i polítics encaminats a elaborar propostes de polítiques de pau, cossos civils de pau, defensa civil i de seguretat no armada. Potenciar els recursos humans i econòmics per a la reconversió industrial militar a sectors productius civils d’interès. Promoure activament una pau ambiental sustentada en bases científiques, amb polítiques clares de descarbonització justes i segures que minimitzin i reparin els danys que afectaran les generacions futures. Impulsar polítiques que incideixin en la millora de la vida diària de les persones. Impulsar una política de seguretat humana centrada en les necessitats de les persones, amb la seva implicació i participació. |
No a la militarización, no a la guerraCon motivo de las elecciones europeas del 9 de junio de 2024, promovemos una mobilización europea contra la creciente militarización y las guerras. Empezamos con un Manifiesto firmado por el más amplio abanico de organizaciones, movimientos y colectivos. ManifiestoNO A LA MILITARIZACIÓN Y NO A LA GUERRA Por una Europa de la distensión, la paz y la seguridad compartida Desde hace meses, líderes políticos europeos abonan el terreno para que nos preparemos para una guerra. Más allá de si el riesgo de que estalle un conflicto bélico a gran escala es o no real, lo cierto es que las economías del continente ya transitan hacia unos presupuestos públicos de guerra y que las consecuencias de esta priorización llegan en un momento en el que el coste de la vida empieza a ser inasumible para grandes capas de la población europea. La historia nos enseña que los momentos de militarización siempre son el preludio de la guerra, y para esta hace años que vienen preparando el marco de justificación. En 2014, los países de la OTAN acordaron incrementar sus presupuestos de defensa hasta el 2% de su PIB. Tras la invasión de Ucrania y el actual genocidio en Palestina, las prioridades políticas de la OTAN y de la UE se redirigieron a impulsar un aumento del gasto de los países en adquisición de nuevas armas, la incorporación del servicio militar obligatorio y la financiación de la industria militar para que produzca más y la creación de más fondos de financiación para desarrollar nuevos prototipos más letales y autónomos. Desde la UE se ha impulsado el miedo a una posible invasión de Rusia a Europa para que la población apoye su política de rearme y militarización. En 2023, el gasto militar de los países miembros de la UE aumentó un 21,3% respecto a 2022, alcanzando los 289.300 millones de euros. Si a esto sumamos el gasto comunitario (7.537 millones) y los gastos del Reino Unido y Noruega (77.323 millones €) nos encontramos con un gasto militar total de 374.000 millones €, el segundo mayor del mundo, sólo por detrás de EE.UU., y casi 4 veces la de Rusia (100.000 millones €). La Unión Europea está aplicando una absurda Política de Disuasión Militar: quiere mostrar a su adversario que dispone de mayores capacidades destructivas, que su poder es muy superior y que el adversario tiene que desistir de atacar. Esta política suicida, conduce inevitablemente a una escalada de tensión, a una carrera armamentística y a una espiral belicista, con el trasfondo de la amenaza nuclear y de sus consecuencias catastróficas, capaces de destruir la vida en el planeta varias veces. El 9 de junio se celebrarán elecciones europeas y consideramos que puede ser una oportunidad para plantear nuestras reivindicaciones a las fuerzas políticas que se presentan. Es un momento clave, o apostamos por impulsar políticas de paz, distensión y seguridad compartida o acabaremos en una escalada militarista. Aumentar el gasto en defensa significa disminuir los recursos para la lucha contra el cambio climático, la reducción de las desigualdades y la equidad de género, la salud, la armonización de salarios o derechos de toda la ciudadanía. Por todo ello, las organizaciones firmantes proponemos Apostar por la distensión, lejos de la retórica amenazante y las espirales armamentísticas de la OTAN, que active el desarme, abra las puertas al diálogo y a la confianza mutua con el objetivo de desescalar los conflictos mediante el uso de la diplomacia, la negociación, la cooperación y la noviolencia. Estas políticas tendrían que desembocar en la finalización de la violencia armada en Ucrania, Palestina y otros lugares. Es necesario retomar la apuesta de los años 90 de una seguridad común y compartida sin exclusiones en Europa. Impulsar una política exterior orientada a la paz, orientada a la seguridad humana, mediante instrumentos como la mediación, la diplomacia, la defensa de los derechos humanos o la intervención civil en conflictos para construir la paz Fomentar espacios de diálogo entre movimientos sociales, académicos y políticos encaminados a elaborar propuestas de políticas de paz, de cuerpos civiles de paz, de defensa civil y de seguridad no armada. Potenciar los recursos humanos y económicos para la reconversión industrial militar en sectores productivos civiles de interés. Promover activamente una paz ambiental sustentada en bases científicas, con políticas claras de descarbonización justas y seguras que minimicen y reparen los daños que afectarán a las generaciones venideras. Impulsar políticas que incidan en la mejora de la vida diaria de las personas. Impulsar una política de seguridad humana centrada en las necesidades de las personas, con su implicación y participación. |
Descarga Manifest en pdf en : Castellano, Català, Euskar, English
> Firmar el manifiesto
