Plataforma Aturem la Guerra

CONCENTRACIÓ: dissabte, 11 de gener, a les 6 de la tarda, a plaça Sant Jaume, Barcelona

Convocan: JUNTS, Plataforma Aturem la Guerra, BDS Catalunya i Comunitat Palestina

(manifiesto en castellano)

A CINC ANYS DE L' OPERACIÓ “PLOM FOS”

Han passat cinc anys del brutal atac de l’Estat sionista sobre Gaza, un atac -per aire i terra, amb bombes de fòsfor- que no solament va atènyer objectius militars, sinó també cases, hospitals, escoles i infraestructures, amb conseqüències terribles per a la població civil, un balanç de 1.400 morts palestins (contra 10 israelians) i vint mil desplaçats fins avui.
Després de l'alleujament que va representar l'obertura temporal del pas fronterer amb Egipte (conseqüència dels canvis polítics en aquest país), la Franja de Gaza i els seus 1,7 milions d'habitants es troben avui completament aïllats, en una situació humanitària dramàtica: 6 hores d'electricitat al dia, 1,1 milió de persones bevent aigua insalubre, manca de medicaments bàsics i d'aliments, una economia arruïnada, famílies aïllades de la resta del país i una total dependència de l'ajuda estrangera. Els atacs a camperols i pescadors són quotidians.

Però els responsables segueixen impunes. No es tracta d'una catàstrofe natural, sinó d'una política deliberada d'Israel, un càstig col•lectiu a la població de Gaza per haver expressat en el seu vot el dret a resistir a l'ocupació, i una estratègia de divisió de la població i fragmentació del territori de Palestina. Gaza és un territori sota el domini d'Israel, ja que aquest controla les seves fronteres, electricitat, aigua, etc., per la qual cosa ell -i no el govern de Gaza- és plenament responsable de la situació.
¿Com pot pretendre Artur Mas tenir la legitimitat política i moral per encapçalar un procés d'autodeterminació de Catalunya quan cita com a exemple a seguir un Estat que ocupa militarment Palestina i nega aquest mateix dret democràtic al poble palestí?

Israel no és cap referent: l’ocupació i l’apartheid no són el nostre model per Catalunya.

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona Xavier Trias i el conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell , estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Ens preocupa enormement que des de fonts governamentals s’estigui presentant a Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya. Igualment preocupant és el fet que estiguin utilitzant l’àmbit universitari i de recerca, entre d’altres, com l’eina per intentar forjar una estreta aliança entre Catalunya i Israel.

Des de la Plataforma Aturem la Guerra celebrem la suspensió de l'atac a Síria per part dels Estats Units. I esperem que cap excusa no doni peu a reprendre la intenció de bombardejar Síría.
No obstant això, a Síria la guerra civil continua amb la mateixa intensitat. La gran perjudicada és la població civil, que pateix la violència dels bàndols que s'enfronten militarment. I recordem que tot tipus d'armes, convencionals i químiques, provoquen morts i ferits.
Per posar fi al conflicte bèl•lic i acabar amb el patiment de la població siriana, demanem un alto el foc i que s'iniciïn converses amb tots els actors implicats.
Demanem també als governs espanyol i català i a les institucions europees que donin suport i s'impliquin en aquest procés de pau.

Octubre 2013

CONVOCATÒRIA URGENT!

CONCENTRACIÓ CONTRA LA INTERVENCIÓ MILITAR A SÍRIA

Dilluns 9 de setembre, Plaça Sant Jaume, 19'30h.

Convoca: Plataforma Aturem la Guerra

Manifest
CONTRA LA INTERVENCIÓ MILITAR A SÍRIA

Avui ha començat al Congrés dels EUA el debat sobre l’atac a Síria. És inevitable sentir ràbia, fàstic i cansament davant de l’enèssima repetició de la mateixa jugada.

Un altre cop fan veure que estan preocupats per un assumpte –l’ús d’armes químiques per part d’uns, dels altres o d’agents al seu servei, que tot és possible!- que, de fet, és una excusa (gairebé es pot dir una excusa burocràtica) que no té res a veure amb els motius reals de la intervenció.

Un altre cop ens empenyen a escollir bàndol, a escollir entre un règim autoritari, que no ha dubtat a reprimir a sang i foc la seva població, i uns “rebels” entre els quals hi ha de tot, des de persones sincerament compromeses amb la democràcia i la justícia social, fins a mercenaris al servei de les grans potències occidentals o jihadistes partidaris de substituir la dictadura d’Al Assad per una tirania semblant a la d’Aràbia Saudita o Qatar.

Com si Obama, Kerry o Hollande estiguessin molt preocupats pel benestar i la felicitat dels ciutadans de Síria! Com si els importés alguna cosa més que els seus interessos geoestratègics i de seguretat energètica a la zona de l’Orient Mitjà

Solidaritat amb Egipte. Prou repressió. Ni diners, ni armes per als colpistes

Concentraciò a Plaça Sant Jaume

dimarts 27 Agost 19.30h

comunicat:

Texto en castellano

Condemnem la brutal repressió a Egipte

Ens horroritza la brutalitat de les recents agressions de l’exèrcit i la policia contra civils a Egipte. L’atac als campaments el dimecres, 14 d’agost, va acabar en una matança. Es desconeixen, per manipulació, les xifres exactes de morts —les autoritats parlen de més de 700; els Germans Musulmans de milers— però és evident que s’han assassinat moltíssimes persones, i se n’han ferit milers més. Aquestes víctimes són civils de tota mena —homes, dones i canalla— de diverses creences i simpaties polítiques.