Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Comunicats

Carta oberta a Noa, del moviment de solidaritat amb Palestina a Barcelona

Una carta oberta enviada a la Noa, amb motiu del seu concert a Barcelona, el dimarts 24 de febrer.

Carta en Word en català · Carta en Word en castellano · Letter in Word in English

Answer from Noa (English) 19-02-09 · Resposta a la Noa 21-02-09

Carta oberta a la Noa - 24-02-09


Nota de premsa: Carta oberta a Noa, del moviment de solidaritat amb Palestina a Barcelona

El dimarts, 24 de febrer, la cantant israeliana, Achinoam Nini, coneguda a Europa com a Noa, toca al Palau de la Música de Barcelona, dins una gira estatal.[1]

Malgrat la seva reputació de defensora de la pau al Pròxim Orient, la cantant ha provocat moltes crítiques per la “Carta oberta als palestins”, publicada el 8/01/09, on expressa suport per a l’atac israelià contra Gaza.[2]

Per aquest motiu, els organitzadors d’un concert benèfic a Tel Aviv, per als supervivents de l’atac a Gaza, li van demanar que retirés la carta, o que es retirés del concert. Al final, no va voler participar a l’acte.[3]

Així que, davant la presència de Noa a Barcelona, la Campanya catalana de solidaritat amb Palestina —impulsada per la Plataforma Aturem la Guerra— ha enviat aquesta Carta Oberta a la cantant, donant-li una altra oportunitat per expressar la seva oposició a la matança que Israel ha dut a terme a Gaza.

En cas que no ens contesta, o mantenir-se en el seu suport a l’atac israelià, convocarem una acció pacífica davant del Palau de la Música la nit del concert, consistent en  repartir còpies de la carta als i les assistents.

Aquest acció forma part de la campanya de boicot cultural, que han demanat les organitzacions culturals, intel·lectuals i sindicals palestines.[4] També forma part d’una sèrie de protestes contra la gira, impulsades pels diversos grups, arreu de l’Estat espanyol, que conformen la Xarxa Solidària contra la Ocupació de Palestina.[5]

Carta a Barack Obama

Sr. Barack Obama, President d’Estats Units d’Amèrica del nord

Senyor,

Ens adrecem a vostè en ocasió de la seva presa de possessió del càrrec de President d’Estats Units d’Amèrica.

Confiem que vostè compleixi amb les seves promeses electorals d’acabar amb l’ocupació militar de l’Iraq i de tancar la presó de Guantànamo.

Hi ha aspectes del seu programa electoral que ens preocupen molt. Vostè va declarar que calia “portar la guerra contra els terroristes a l’Afganistan i al Pakistan” i enviar més tropes a la zona. Interpretem que això vol dir continuar amb la política de l’Administració Bush.

No a la guerra i a les ocupacions! Tropes fora de l’Afganistan!

Crida en PDF
Versión castellana

Què fan les tropes estrangeres a l’Afganistan? Realment es tracta d’una operació humanitària?

Ens van dir que van envair l’Afganistan per acabar amb el terrorisme. Però la intervenció només ha produït més odi i ha augmentat el risc de nous atemptats.

Després, van dir que portarien la democràcia a l’Afganistan. En realitat, han instal·lat un antic empleat de la petroliera nord-americana UNOCAL i exconfident de la CIA —Hamid Karzai— com a President, i antics senyors de la guerra com a ministres.

AdjuntMida
PDF icon Crida en PDF118.43 KB

Comunicat de la Plataforma Aturem la Guerra: Prou intervencions al Caucas

El conflictes del Caucas venen de lluny i estan impregnats de problemes polítics derivats de la diversitat ètnica de la regió i, de forma especial, de les intervencions que hi fan les grans potències. 

Ossètia del Sud i Abkhàzia han reclamat des de sempre la seva independència de Geòrgia, que els nega aquest dret des de 1990. En el si d’aquestes dues repúbliques hi ha hagut greus violacions dels drets humans contra les minories ètniques, que ara han esclat en guerra oberta. Rússia per la seva banda manté ajut i tropes militars a les dues repúbliques. Geòrgia va atacar militarment a Ossètia del Sud, i Rússia va respondre amb una guerra oberta.

¡No a la guerra y a las ocupaciones! ¡Tropas fuera de Afganistán!

Versió catalana

¿Qué hacen las tropas extranjeras en Afganistán? ¿Realmente se trata de una operación humanitaria?

Nos dijeron que invadieron Afganistán para acabar con el terrorismo. Pero la intervención sólo ha producido más odio y ha aumentado el riesgo de nuevos atentados.

Luego dijeron que iban a llevar la democracia a Afganistán. En realidad, han instalado a un antiguo empleado de la petrolera estadounidense UNOCAL y ex confidente de la CIA —Hamid Karzai— como Presidente, y a antiguos señores de la guerra como ministros.

Diptic: Tropes espanyoles a l'Afganistan: preguntes i respostes

Tropes espanyoles a l'Afganistan: Ajut humanitari o ocupació?

Preguntes i respostes

Díptico en castellano [PDF, 498 KB]

Fa sis anys es va envair i ocupar l'Afganistan. I mentre les tropes espanyoles es van retirar de l'Iraq el 2004, a l'Afganistan uns 700 soldats espanyols col·laboren amb l'exèrcit de Bush. Ens diuen que l'ocupació de l'Afganistan és diferent de la de l'Iraq. És clar que hi ha diferències. Però l'augment de la resistència davant la presència militar estrangera a l'Afganistan, amb cada cop més pèrdues humanes en tots els bàndols —sobretot entre la població civil— demostra que també hi ha semblances.

Quina és la veritable missió de les tropes occidentals a l'Afganistan? És una missió humanitària i de reconstrucció?

O és una altra ocupació militar, a la qual ens hauríem d'oposar, igual que a l'Iraq?

Contra l’assassinat selectiu a Iraq

Des de l’inici de l’ocupació de l’Iraq, han estat assassinats centenars de docents i personal sanitari, altres han desaparegut i milers han hagut d’abandonar el país perquè han rebut amenaces de mort. Han estat assassinats docents de totes les universitats del país sense cap discriminació de creença religiosa, de gènere o d’especialitat acadèmica començant per figures altament qualificades, caps de departament, etc. Pel què fa als sanitaris, els assassinats també són indiscriminats tot i que hi ha un especial acarnissament en el personal de centres públics.

No se sap ben bé qui són els autors d’aquests crims. El que sí que se sap és que aquestes morts silenciades constitueixen un intent de genocidi cultural i impedeixen que el poble iraquià es pugui valer per si mateix ni ara ni en els propers cinquanta anys.

AdjuntMida
PDF icon declaracion-crue.pdf31.39 KB

No més impunitat per l’Estat d’Israel! No a la guerra!

Vam començar aquestes concentracions de rebuig i de condemna de la guerra al Pròxim Orient el dia 7 de juliol i ens hem concentrat cada dijous per denunciar les agressions de l’Estat d’Israel contra el Líban. Hem denunciat que l’agressió al Líban viola la legalitat internacional, el Dret Internacional. Hem exigit la suspensió de l’acord entre Israel i la UE, la paralització de la compra-venda d’armament.

Hem exigit la retirada immediata del Líban i el cessament dels bombardejos, la retirada de Cisjordània, Gaza, els Alts del Golan, les granges de Chebaa i Kfarchuba i retornar a les fronteres anteriors a 1967, l’alliberament de tots els presos palestins i dels legítims representants del poble palestí.

Comunicat de premsa respecte a la massacre a Qana

Rebem amb indignació, ràbia i tristor les notícies de la nova massacre a Qana, al sud del Líban.

Els bombardejos sobre el Líban i la seva població representen un clar crim de guerra per part de l'Estat d'Israel.

Davant d'aquests fets denunciem la inoperància dels governs, de les institucions internacionals, de l'ONU a l'hora d'exigir l'alto el foc, condemnar els atemptats i acabar amb el conflicte.

Demanem al govern espanyol que faci tot el possible per aconseguir un alto el foc immediat i incondicional, incloent-hi pressions diplomàtiques i la suspensió dels acords preferencials i comercials amb Israel.

No a l’enviament de tropes a l’Afganistan

El Parlament Espanyol ha pres la decisió d’enviar tropes a l’Afganistan i Haití; aquestes decisions parlamentàries, promogudes pel govern del PSOE, constitueixen un greu error polític.
És un error perquè forma part de l’anomenada lluita contra el terrorisme internacional com si això fos una de les prioritats de la política internacional. Considerem que el PSOE ha cedit davant de les pressions dels EUA després de les retirada de les tropes de l’Iraq, encara que ho justifiquin amb l’argument que la legalitat internacional avala la presència de les tropes espanyoles a l’Afganistan.

Pàgines

Subscribe to Comunicats

Nuclears en cap lloc