No a la guerra i a les ocupacions! Tropes fora de l’Afganistan!

Crida en PDF
Versión castellana

Què fan les tropes estrangeres a l’Afganistan? Realment es tracta d’una operació humanitària?

Ens van dir que van envair l’Afganistan per acabar amb el terrorisme. Però la intervenció només ha produït més odi i ha augmentat el risc de nous atemptats.

Després, van dir que portarien la democràcia a l’Afganistan. En realitat, han instal·lat un antic empleat de la petroliera nord-americana UNOCAL i exconfident de la CIA —Hamid Karzai— com a President, i antics senyors de la guerra com a ministres.

Potser la mentida més cínica fos que alliberarien les dones afganeses. Amb l’ocupació, a l’opressió que han patit històricament i continuen patint les afganeses, s’hi ha afegit la possibilitat de perdre la seva vida, o la dels seus éssers estimats, en un bombardeig aeri.

Els motius reals de la guerra

La “guerra contra el terror” i la invasió de l’Afganistan res tenen a veure amb la democràcia i la llibertat, però sí amb els interessos de les grans potències. El poble afganès té la mala sort de viure a una zona de gran importància geoestratègica, fronterera amb l’Iran, la Xina, el Pakistan, i prop dels importants jaciments energètics del Mar Caspi. Després dels terribles atemptats del 11-S, els dirigents d’EUA van veure l’oportunitat d’imposar-se a la regió.

L’OTAN, una aliança militar que s’ha quedat sense la seva suposada raó d’existència —donat que el bloc de l’Est va desaparèixer fa gairebé dues dècades— ha aprofitat l’ocasió per reciclar-se en policia mundial. L’aliança sencera, incloent-hi els països europeus, ha adoptat la doctrina nord-americana de guerra preventiva. L’ocupació de l’Afganistan s’ha convertit en la prova del cotó de la “nova OTAN”; de l’èxit d’aquesta operació dependrà la capacitat de l’Aliança per imposar-se com el braç armat d’EUA i de la Unió Europea.

I no oblidem l’ombra de Guantánamo. La guerra contra el terror ha produït un enorme retrocés als drets humans a tot el planeta, donant als governs una coartada per criminalitzar expressions d’oposició al sistema que res tenen a veure amb el terrorisme.

La participació espanyola

El govern manté que les tropes espanyoles no formen part de l’ocupació, sinó que treballen a la reconstrucció. Però el propi Secretari General de l’OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, rebutja qualsevol separació entre reconstrucció i guerra, declarant que “l’Afganistan és un sol país. És un sol teatre estratègic per a l’OTAN”. També segons l’OTAN, la funció dels PRT —els equips de reconstrucció en què treballen els soldats espanyols— és la de “estendre l’autoritat del Govern central”; és a dir, enfortir al govern imposat per l’ocupació.

La presència espanyola a l’Afganistan forma part d’un quadre preocupant:

• L’Estat espanyol ha votat repetidament dins l’ONU per legitimar l’ocupació de l’Iraq.
• Les bases militars d’EUA a l’Estat español continuen servint d’escala per als vols il·legals de la CIA, i ara es planteja la construcció d’una nova base, a Saragossa.
• El govern espanyol manté el seu suport al govern israelià —que continua cometent crims de guerra contra el poble palestí— mentre boicoteja el govern democràticament elegit pels palestins.
• Després de la guerra d’Israel contra el Líban el 2006, les tropes espanyoles vigilen no l’agressor, sinó a la víctima de guerra, sota una resolució que exigeix el desarmament no dels atacants, sinó de la resistència.
• Durant el mandat del Govern de Zapatero, tant la despesa militar com el comerç d’armes de l’Estat espanyol s’han disparat.
• La nova ministra de Defensa ha declarat “obsolet” el límit de 3.000 soldats espanyols destinats a l’exterior, obrint així el camí a encara més intervencions militars.

És evident que el govern de Zapatero s’ha allunyat molt del sentiment popular antiguerra que el va alçar al poder el 2004. Actualment, més de la meitat de la població veu com a negativa la presència de tropes espanyoles a l’Afganistan, i demana la seva retirada.

Quina és la solució?

Després de gairebé 7 anys d’ocupació, han mort desenes de milers de civils a l’Afganistan —no hi ha xifres fiables del total— i milions d’afganesos continuen sent refugiats. El país està en una situació terrible, que no té possibilitat de millorar, sense la fi de la guerra i l’ocupació.

La retirada de les forces espanyoles de l’Iraq —fruit de les massives protestes antiguerra de 2003— va ser un pas important, i va motivar molts altres països a sortir d’aquella guerra il·legal. Els mateixos arguments s’apliquen a aquest cas: es tracta d’una guerra il·legal i il·legítima que persegueix un interès estratègic en detriment del benestar de la població.

Davant les contínues referències a la guerra que podria sorgir com a conseqüència de la retirada de les tropes estrangeres, cal insistir en el fet que és ara quan el país es troba en guerra. El Govern espanyol, un vegada retirats els soldats, podria limitar en gran manera la capacitat destructiva dels grups armats exigint als nombrosos països i grups afins que donen o donaven suport a aquests grups —sense padrins el seu impacte és mínim— que cessin les seves pràctiques de finançament econòmic i militar.

Hi ha altres motius urgents per a una sortida de les tropes espanyoles.

Barack Obama, probablement el proper president d’EUA, proposa intensificar la guerra a l’Afganistan, la qual cosa només empitjorarà la situació.

Fins avui, l’Estat espanyol ha gastat més de 1.100 milions d’euros a la invasió i ocupació de l’Afganistan. Davant l’actual crisi econòmica, la retirada de les tropes de l’Afganistan —idealment com a part d’una reducció global a la despesa militar— alliberaria recursos per invertir en serveis públics i feines.

Això no ha de significar abandonar el poble afganès. El seu país necessita la reconstrucció, però el Secretari General de l’OTAN ja va dir que aquesta “no és una feina per a l’OTAN. Aquesta no és feina d’un soldat”. Es reconstruiria el país millor —i amb menor cost econòmic i en vides humanes— acabant l’ocupació i donant suport a programes civils impulsats pels propis afganesos. Actualment, entorn al 99% de la despesa espanyola al país es destina a l’exèrcit.

Exigim la retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan, i que no les enviïn a una altra missió a l’exterior, sinó que sigui el primer pas del replantejament de la política militar de l’Estat.

Per aquest motiu, moviments socials de diverses parts de l’Estat espanyol —responent a la crida d’una trobada estatal d’activistes antiguerra, el 28 de juny a Madrid— organitzaran, durant octubre i novembre de 2008, una campanya informativa per explicar la necessitat de la retirada de tropes de l’Afganistan, culminant amb un dia de mobilització a favor d’aquesta demanda, el dissabte, 22 de novembre.

Plataforma Aturem la Guerra, 30 de juliol de 2008

Preguntes i respostes sobre la presència militar a l'Afganistan