Plataforma Aturem la Guerra

Estimat Josep Carreras,

La notícia del seu concert a Israel el proper mes de març ens ha produït una gran tristesa.

És possible que vostè no conegui les greus violacions del Dret Internacional i dels Drets Humans que Israel comet des de fa més de 60 anys en contra de la població palestina. Un dels exemples més recents d’aquestes violacions va ser el brutal atac a la franja de Gaza en 2008-2009, durant el qual Israel va cometre crims de guerra i contra la humanitat, tal com detalla l’informe que el jutge sud-africà Richard Goldstone va elaborar per a la ONU el 2009.

El 1948-1949 el naixent Estat jueu va dur a terme una neteja ètnica que va convertir a més de 750.000 palestins en refugiats. Des d’aleshores, el règim israelià nega les llibertats i els drets bàsics al conjunt de la població palestina: la resident a Israel, la dels Territoris Ocupats el 1967 i la refugiada. La població autòctona de Palestina –àrabs cristians, drusos i musulmans– ha patit des de llavors l’ocupació, la colonització de les seves terres i l’apartheid. Des de 2002, l'Estat jueu construeix un mur de separació en territori ocupat (Jerusalem Est i Cisjordània), que va ser declarat il•legal el 2004 en un informe de la Cort Internacional de Justícia.

SOLIDARITAT AMB LA LLUITA PER LA LLIBERTAT DELS POBLES NORD-AFRICANS I D'ORIENT PRÒXIM

Davant de la rebel•lió del poble d’Egipte contra la dictadura de Hosni Mubarak, una de les més brutals dels països àrabs, volem expressar el següent:

1) Manifestem, en primer lloc, la nostra solidaritat amb totes les persones que lluiten a Egipte pel seus drets més elementals (pa, treball i llibertat) i que, per això, pateixen la repressió de la policia del règim dictatorial. Demanem, així mateix, la llibertat de tots els detinguts i presos polítics.

2) Donem suport a la seves reivindicacions més bàsiques: fer fora del poder a Mubarak, acabar amb la corrupció i implantar un sistema democràtic i de justícia social.

3) Condemnem l’intent de les autoritats nord americanes i europees de salvar Mubarak. Si és veritat que tots estem per la llibertat i la democràcia, és vergonyós que els dirigents occidentals no demanin la seva sortida immediata del poder i, per tant, no hagin expressat la seva adhesió a la principal reivindicació dels milers de persones que s’estan jugant la vida als carrers d’Egipte per fer realitat aquests ideals.

Després de la ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, l’atac a la Flota de la Llibertat, i el continu Setge a Gaza i la continua colonització de Cisjordània i Jerusalem Est, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.

Davant la situació de crisi econòmica provocada per la banca, la gran empresa i l’especulació immobiliària, el govern està imposant mesures de retallada social que afecten la classe treballadora i els sectors més deprimits: els joves i els pensionistes. L’objectiu, ens diu el govern, és reduir el dèficit públic en 15.000 milions d’euros.

Eixugar aquest dèficit és tanmateix possible sense que la població en surti perjudicada:
La despesa militar de l’Estat espanyol per a l’any 2010 és de 18.160 milions d’euros, sumades les partides del ministeri de Defensa, les inversions militars del ministeri d’Indústria, l’ajuda a la recerca militar del ministeri de Ciència, el cost de les classes passives militars, etc. Això representa 50 milions d’euros diaris, dels quals no se’n beneficia la societat civil, sinó la indústria militar i les forces armades.