Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Comunicats

Concentració 15 de juny de 2017

Concentracions (tercer dijous del mes)

Dijous 15 de juny ens vam tornar a trobar a la plaça Sant Jaume per denunciar la guerra de Síria i demanar-ne l’acabament.

Ens van acompanyar, com ja és habitual, la Pepa Arenós i l’Enric Majó per llegir-nos alguns poemes i el manifest en contra de la guerra a Síria.

També ens va acompanyar la Sara Vilà, senadora de CSQEP, per explicar-nos que, d’aquí pocs dies, es demanarà al Senat la creació d’una comissió que investigui José M. Aznar per la seva decisió de participar en l’ocupació de l’Iraq de l’any 2003. La Sara ens va recordar les mentides amb què van intentar justificar aquella ocupació.

 






Poeme llegit pel Enric Majó :

El desertor, canço de Boris Vian (1954)

Jo Senyor President
li escric aquesta carta
vostè podrà llegir-Ia
si té temps i li plau

M'acaben d'arribar
els papers militars
me n'haig d'anar a la guerra
dimecres al més tard

Jo Senyor President
no tinc ganes d'anar-hi
no he vingut a la terra
a matar els meus semblants

No vull fer-lo enfadar
però cal que Ii digui
he pres la decisió
me'n vaig a desertar

Després d'haver nascut
he vist morir el meu pare
els meus germans anar-se'n
tots els meus fills plorar

De tant patir la mare
és a dintre la tomba
i se'n riu de ies bombes
i se'n riu dels meus cants

Estant empresonat
em van prendre la dona
em van deixar sense ànima
i sense el meu passat

De bon matí demà
clavaré un cop de porta
als nassos dels anys morts
me n'aniré a voltar

Correré pidolant
tots els camins de França
de Bretanya a Provença
diré a tothom ben alt

negueu-vos a obeir
No hi vulgueu prendre part
No aneu a la guerra
Negueu-vos a marxar

Si cal donar la sang
doni vostè la seva
Sí Senyor President
per exemplificar

Si em volen venir a l’encalç
avisi els seus gendarmes
que no duré cap arma
que poden disparar.

 

 

 

 

 

 

Iemen - Situació general

IEMEN Situació general Al Iemen s’estan enfrontant dues potències regionals, l’Aràbia Saudita i l’Iran. Aquesta confrontació es disfressa d’enfrontament sectari entre sunnites i xiïtes i està relacionada amb el control d’una regió estratègica de la península aràbiga, la que té accés a la mar Roja, a l’estret de Bab-el Mandeb i al canal de Suez, per on circula bona part del petroli del golf Pèrsic cap a Europa i el 8% del comerç mundial. El Iemen és una sortida alternativa al golf Pèrsic per a les exportacions petrolieres.

L’estret de Bab el-Mandeb és d’enorme importància estratègica. Aquest estret porta anys sota el control de la 5a Flota dels Estats Units. Hi ha un interès comú (EUA, l’Aràbia i els països del golf Pèrsic) a mantenir el control de Bab el-Mandeb davant l’avenç dels houthis i d’Al-Qaida. El conflicte inclou altres factors: el Moviment Secessionista del Sud del Iemen, Al-Qaida a la Península Aràbiga-Ansar al Sharia i Daesh

Antecedents i actualitat:

Els houthis (grup zaidi de corrent xiïta de les muntanyes a la frontera nord del Iemen amb l’Aràbia) comencen un conflicte de baixa intensitat l’any 2004.

El 2007, des del sud del país s’inicia també un moviment per la secessió d’aquella regió. És reprimit brutalment per part del govern. El 2011, el Iemen fou el tercer país del món àrab on hi hagué revoltes. Es demanava la dimissió del president (des de 1990) Saleh.

El líder houthi va donar suport a aquesta revolta i els rebels houthis van aprofitar l’ocasió per guanyar posicions.

Concentració 17 novembre

Concentracions (tercer dijous del mes)

 

 

Ahir, 17 de novembre de 2016, unes 200 persones convocats per la Plataforma Aturem la Guerra ens vam concentrar a plaça Sant Jaume amb el lema ATUREM LA GUERRA A SÍRIA. Vam exigir la fi de l’ajut militar i la venda d’armes. La negociació d’un alto al foc real. El respecte als drets humans. La UE ha de garantir vies segures de sortida dels països en conflicte bèl·lic. L’Estat espanyol ha de canviar radicalment les polítiques d’atenció i acollida de les persones refugiades. El dret d’asil s’ha d’aplicar. Sempre i a tot arreu.

Ens tornarem a concentrar, altra vegada i pel mateix motiu a la plaça Sant Jaume el dijous 15 de desembre a 2/4 de 8 vespre. Tothom hi és convidat, us esperem!

La Plataforma Aturem la Guerra celebra l'acord pres a l'Ajuntament de Barcelona

La Plataforma Aturem la Guerra celebra l'acord pres a l'Ajuntament de Barcelona pel qual s'insta el ministeri de Defensa a què no es realitzin maniobres militars a Collserola, i animem a prendre la mateixa decisió a tots els ajuntaments que es trobin en una situació similar. Aquesta és una vella reivindicació de la societat civil i esperem que, finalment, s'assoleixi.

Dos enllaços que hi fan referència:
http://www.naciodigital.cat/noticia/105504/barcelona/vol/no/es/facin/man...
http://www.naciodigital.cat/noticia/105555/exercit/espanyol/defensa/mani...

Un altre enllaç sobre maniobres militars a Espolla:
http://www.emporda.info/comarca/2016/03/27/alto-foc-lalbera-exigeix-tanc...

Política de defensa

MÍNIMS ANTI-MILITARISTES
20D: Avui hi ha eleccions al Congrés i al Senat de l'estat espanyol. Aquests són els “mínims anti-militaristes” que considerem que ha de garantir qualsevol partit per a ser votat, en aquesta elecció o a qualsevol altra:

Política de defensa
És tasca de l'Estat garantir la seguretat de la ciutadania. El ciutadà se sent segur quan té garantits tots els drets socials, laborals, civils, polítics, sindicals, etc., en un món en pau i justícia social i respectuós amb el medi ambient.
No obstant això, els governs aborden la seguretat pensant no en els ciutadans sinó únicament en potencials perills que amenacin l'Estat. En aquest sentit, des de la Plataforma Aturem la Guerra rebutgem la militarització de les relacions exteriors de l'Estat espanyol. Els diferents governs centrals, adduint compromisos amb altres estats o amb organitzacions supraestatals com l'OTAN, han secundat la resposta militar com a resolució de conflictes. Fins i tot l'Estat espanyol ha participat en l'anomenada guerra global contra el terrorisme, un concepte tan ambigu que pot amagar determinats interesssos geoestratègics.

SOLIDARITAT AMB ELS PRESONERS PALESTINS EN PRESONS d’ISRAEL

SOLIDARITAT AMB ELS PRESONERS PALESTINS EN PRESONS d’ISRAEL

El 24 d’abril d’aquest any, més de 170 presoners palestins detinguts en Israel, han iniciat una vaga de fam. Són presoners en situació de detenció administrativa, és una forma de tenir a una persona a la presó durant 2 anys prorrogables, sense cap tipus de càrrec i sense judici.
Aquestes practiques estan explícitament prohibides per tots els convenis internacionals i condemnades pel Tribunal Internacional de La Haya.
Actualment, hi ha 5271 presoners palestins a presons israelians, entre ells, dones, menors i ancians. Entre els presoners hi ha 24 dones, i 202 menors de 18 anys. Hi ha 1400 que pateixin malalties cròniques i discapacitats, i 25 amb quadres terminals de càncer i cap d’ells rep una atenció mèdica.

Comunicat sobre Síria, octubre 2013


Des de la Plataforma Aturem la Guerra celebrem la suspensió de l'atac a Síria per part dels Estats Units. I esperem que cap excusa no doni peu a reprendre la intenció de bombardejar Síría.
No obstant això, a Síria la guerra civil continua amb la mateixa intensitat. La gran perjudicada és la població civil, que pateix la violència dels bàndols que s'enfronten militarment. I recordem que tot tipus d'armes, convencionals i químiques, provoquen morts i ferits.
Per posar fi al conflicte bèl•lic i acabar amb el patiment de la població siriana, demanem un alto el foc i que s'iniciïn converses amb tots els actors implicats.
Demanem també als governs espanyol i català i a les institucions europees que donin suport i s'impliquin en aquest procés de pau.

Octubre 2013

NO A LA VENDA D'ARMES NI A SÍRIA NI A ENLLOC


Els ministres d'Afers Exteriors de la UE han acordat aixecar l'embargament d'armes a les forces que lluiten contra el règim sirià. Això permetrà que els estats membres de la UE puguin vendre armament a aquestes forces. Des del govern espanyol s'ha donat suport a aquesta iniciativa que obre la porta a l'enviament de "material de defensa" Fonts diplomàtiques espanyoles han concretat que això inclou material letal com artilleria antiaèria. Rebutgem aquesta decisió de la UE i la implicació del govern espanyol. Rebutgem qualsevol ingerència militar en el conflicte sirià, vingui d'on vingui. En aquest conflicte la gran perjudicada és la població siriana. Qualsevol suport militar exterior no fa més que alimentar el conflicte i agreujar així la dramàtica situació de la ciutadania d'aquell país.

Una guerra civil solament pot acabar de tres maneres: 1) amb la victòria total d'un bàndol sobre l'altre, 2) amb un enquistament del conflicte que s'allarga durant dècades i degenera en una situació d'estat fracassat, com de fet han provocat totes les intervencions militars occidentals dels últims deu anys (Afganistan, Iraq, Líbia, etc..), o bé 3) amb una treva que permeti dur a terme unes negociacions per donar-li una sortida política al conflicte. Per evitar augmentar el patiment de la població civil, la millor opció és la tercera. Els governs de la UE, EUA i Rússia farien bé en utilitzar tots el mitjans no armats de pressió al seu abast per afavorir la tercera opció, sempre que amb això es persegueixi la lliure autodeterminació del poble sirià.

Rapport Concentració 20 març -Pl. Cataluña -BCN


(rapport de la Concentració del 20 de març – Prou impunitat!)

Ara com fa 10 anys: No a la guerra!

Dimecres 20 de març, desè aniversari de la invasió i l'ocupació de l'Iraq ens vam tornar a concentrar a la plaça Catalunya de Barcelona i, com ara fa 10 anys, vam fer el símbol de la pau, a terra, amb espelmes.

L'acte va començar amb una lectura de textos contra les guerres per part de l'actor Carles Arquimbau, va continuar amb les cançons de la cantant Marina Rossell, l'actriu Carme Sansa va llegir el manifest “Prou impunitat!” i es va cloure amb crits de “No a la guerra!”

Fa 10 anys el govern de l'Estat espanyol va decidir que contribuïa a la invasió d'un país en nom de la democràcia i amb els diners que pagàvem els ciutadans i ciutadanes amb els nostres impostos. Des de la Plataforma Aturem la Guerra, vam desemmascarar el govern que pensava cometre aquelles barbaritats amb el lema “Ni en el nostre nom, ni amb els nostres diners”.

Vam denunciar que darrera aquella nova aventura bèl·lica no hi havia cap voluntat “de portar la democràcia a l'Iraq” sinó la d'apropiar-se del seu petroli. El temps ens ha donat la raó, no només l'Iraq no viu en una democràcia, sinó que és un país devastat.

L'acte es va acabar amb els crits de “No a la guerra!” i nosaltres continuarem denunciant que, Bush, Blair i Aznar, els tres governants que van orquestrar aquesta guerra amb mentides sobre unes armes de destrucció massiva que ben aviat es va saber que no existien, no han estat jutjats pels crims de guerra que van cometre. Recordeu la seva doctrina de la “guerra preventiva”? Doncs d'això legalment se'n diu guerra il·legal i il·legítima.

Continuarem denunciant que la guerra i la invasió de l'Iraq ha matat més d'un milió i mig d'iraquians i ha provocat 5 milions de desplaçats. Que els invasors van utilitzar armament prohibit per les convencions internacionals com armes químiques, fòsfor blanc, agent taronja i urani empobrit.

Seguirem denunciant que, malgrat la retirada "oficial" de les forces d'ocupació el desembre de 2011 els EUA hi mantenen exèrcits mercenaris privats i la "delegació diplomàtica" més gran del món.

I tot i així, com que malgrat les amenaces, les detencions i els assassinats selectius del seu govern titella, des d'aquest desembre passat el poble iraquià torna a sortir al carrer a manifestar-se, ens mantindrem al seu costat.

NO A LES GUERRES!!!

més imatges

Síria: crida de les oposicions reunides a Sant Egidi per a una solució política


"Perquè és la nostra voluntat, nosaltres decidim el nostre destí. Amb les nostres mans, construim el nostre futur”.

La Crida

1. Síria atravessa la crisi més dramàtica de la seva història. L’elecció de la solució militar, que no té en compte les demandes formulades per la revolta per la llibertat i la dignitat del poble sirià, a conduït a la propagació de la violència, a la pèrdua de massa vides humanes i a la destrucció generalitzada.

2. Reunits a Roma a la seu de la Comunitat de Sant ‘Egidi, nosaltres, que pertanyem a diferents grups de l’oposició democràtica siriana, activa tant a l’interior com a l’exterior del país, adrecem aquesta Crida al poble sirià, a totes les parts implicades així com a la comunitat internacional.

3. Ens diferenciem en les nostres opinions i experiències. Hem lluitat i lluitem per la llibertat, la dignitat, la democràcia, els drets humans i per la construcció d’una Síria democràctica, civil, que garanteixi la seguretat de tothom, lliure de la por i l’opressió. Estimem Síria. Sabem que Síria, un indret de coexistència de religions i de diferents pobles, avui corre un risc fatal que soscava la unitat del poble, els seus drets i la sobirania de l’Estat.

4. No som neutres. Formem part del poble sirià que pateix l’opressió de la dictadura i la seva corrupció. Ens oposem fermament a tota forma de discriminació per raó de confessió o ètnia, vingui d’on vingui. Som partidaris d’una Síria de ciutadans iguals. Volem que Síria en el futur sigui una pàtria per a tots, capaç de respectar la vida i la dignitat humana en la justícia.

5. La solució militar pren el poble sirià com hostatge i no ofereix cap solució política ni expressa les seves aspiracions més profundes. La violència porta a creure que no hi ha alternativa a les armes. Però les víctimes, els màrtirs, els ferits, els detinguts, els desapareguts, la massa de refugiats, tant a l’interior com a l’exterior del país, ens demanen que assumim la responsabilitat de posar fi a aquesta espiral de violència. Ens comprometem a donar suport a totes les formes de lluita pacífica i de resistència civil, i a afavorir una nova fase de trobades i conferències a l’interior del país.

Pàgines

Subscribe to Comunicats

Nuclears en cap lloc