Dissabte 20 de febrer, 18h
La Torna, Sant Pere Màrtir 37, Gràcia
Intervindran:
Walid Saleh (acadèmic iraquià a la Universidad Autónoma de Madrid)
Nazanin Amirian (periodista i analista política iraniana)

Si us plau, baixeu, copieu i difoneu aquesta octaveta: veure arxius adjunts al final

El 15 de febrer de 2003, vam sortir massivament al carrer per protestar contra la guerra de l’Iraq, a la que el govern d’Aznar ens va involucrar, ignorant els desitjos de la gran majoria de la població.

Avui, set anys després, hem de protestar contra la decisió del govern espanyol de donar suport a l’ocupació estatunidenca de l’Afganistan amb més tropes encara; contra las matances que duen a terme les forces ocupants; i contra las noves mentides que ens diuen.

No s’està reconstruint l’Afganistan: gran part de les inversions acaba a mans de multinacionals o de corruptes dirigents locals, imposats per l’ocupació.

Davant de la condemna als “onze del Raval” duta a terme per l’Audiència Nacional, la Plataforma Aturem la Guerra vol manifestar el següent:

1) La condemna a onze ciutadans de Barcelona a penes d’entre vuit i deu anys de presó per delictes de terrorisme a partir, únicament, del testimoni d’una persona amb identitat desconeguda i relacionada - segons la mateixa sentencia- amb la policia francesa, és un greu atemptat a la seguretat jurídica, al dret a la presumpció d’innocència i al dret a una tutela judicial efectiva respectuosa amb els drets humans.

2) El que està en joc en aquest procés és, en primer lloc, els drets i llibertats de tots i totes i, en especial, els drets d’aquelles persones de pocs recursos que no tenen el suport de grans mitjans de comunicació o de grups de poder econòmic i polític. Estem convençuts que aquests grups mai acceptarien una condemna, per exemple, dels senyors Millet, Macià Alavedra, Prenafeta i altres com ells, a partir del testimoni d’una persona de la qual no és coneix ni el nom. Recordem, en aquest sentit, que totes i tots som iguals davant la llei.

L'Ajuntament de la Garriga ens ha enviat aquesta notificació:

"Joaquim Rosell i López, secretari de l’Ajuntament de la Garriga

CERTIFICA:

Que el Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària del dia 25 de novembre de 2009 i, segons consta a l’esborrany de l’acta, va prendre entre d’altres el següent acord:

“Moció del grup municipal d’ICV-EUiA de la Garriga instant al Govern de l’Estat a retirar les tropes espanyoles a l’Afganistan.

Atès que tant a Catalunya com al nostre municipi ens hem significat durant anys en la lluita per la pau.

Atès que les més grans mobilitzacions que s’han donat a Catalunya en els darrers anys han estat les realitzades contra la guerra d’Iraq i la participació espanyola en la mateixa.

S’ha enviat aquesta carta als clubs de basquet arreu de l’Estat espanyol. S’adjunta un PDF d'aquesta carta, així com d'una versió més llarga que s’ha enviat a la premsa.

Després de la passada ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el passat desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

És cada vegada més evident que l’Afganistan viu sota condicions d’ocupació militar i guerra. No s’està reconstruint el país. No s’hi ha dut la democràcia. No s’ha alliberat les dones afganeses. L’ocupació només porta més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Els mateixos motius que existien per retirar les tropes de l’Iraq el 2004 s’apliquen al cas afganès avui.

Però lluny de retirar-se de l’Afganistan, el govern espanyol participa cada vegada més a l’ocupació. L’enviament de 220 soldats més i el fet d’assumir el comandament de l’aeroport de Kabul són només els exemples més recents d’aquesta deriva. El govern intenta, en tot moment i contra tota evidència, presentar l’exèrcit espanyol com una ONG, i disfressar l’ocupació de missió humanitària. En això rep l’ajuda de la premsa que, a diferència de l’any 2003, està gairebé unànimement a favor de la guerra i l’ocupació.

La situació actual a Gaza és intolerable; el bloqueig a què la sotmet l’Estat d’Israel fa que la població no disposi de queviures, de medicaments, d’aigua corrent, d’electricitat... És simplement un infern. La presó més gran del món.

• L’Estat d’Israel gaudeix d’una impunitat absoluta. Al món occidental no hi ha cap govern que faci alguna acció efectiva per aturar l’agressivitat i la brutalitat de l’Estat israelià contra el poble palestí. Ni tan sols cap govern no pressiona per al compliment de les resolucions de l’ONU. Es deixa sola Palestina i se signen tractats preferencials amb el govern d’Israel. El president Montilla ha parlat del “flac favor” que es fa al poble palestí amb accions de protesta com la de la Diada, però s’oblida que el seu partit ha promogut una reforma de la normativa espanyola de jurisdicció universal, reforma que fa gairebé impossible de poder jutjar els dirigents israelians per crims contra la humanitat, una de les poquíssimes escletxes jurídiques que quedaven per exigir responsabilitats legals a Israel.

El 4 de setembre, desenes d’afganesos de la província de Qunduz van morir en un atac aeri de l’OTAN. Una bona part dels assassinats eren civils, que recollien combustible de franc d’uns camions cisterna que els talibans havien requisat a les forces d’ocupació.

Aquell mateix dia Carme Chacón va anunciar que s’estava considerant l’incrementar els efectius del contingent espanyol a l’Afganistan. Aquest anunci va venir després que una patrulla espanyola caigué en un parany a Qal-i-Naw i posteriorment les tropes espanyoles van matar tretze afganesos en una escaramussa. D’aquell moment ençà, el Govern de Madrid ha decidit l’enviament de 220 soldats espanyols més.