Crida en PDF
Versión castellana

Què fan les tropes estrangeres a l’Afganistan? Realment es tracta d’una operació humanitària?

Ens van dir que van envair l’Afganistan per acabar amb el terrorisme. Però la intervenció només ha produït més odi i ha augmentat el risc de nous atemptats.

Després, van dir que portarien la democràcia a l’Afganistan. En realitat, han instal·lat un antic empleat de la petroliera nord-americana UNOCAL i exconfident de la CIA —Hamid Karzai— com a President, i antics senyors de la guerra com a ministres.

El conflictes del Caucas venen de lluny i estan impregnats de problemes polítics derivats de la diversitat ètnica de la regió i, de forma especial, de les intervencions que hi fan les grans potències. 

Ossètia del Sud i Abkhàzia han reclamat des de sempre la seva independència de Geòrgia, que els nega aquest dret des de 1990. En el si d’aquestes dues repúbliques hi ha hagut greus violacions dels drets humans contra les minories ètniques, que ara han esclat en guerra oberta. Rússia per la seva banda manté ajut i tropes militars a les dues repúbliques. Geòrgia va atacar militarment a Ossètia del Sud, i Rússia va respondre amb una guerra oberta.

Versió catalana

¿Qué hacen las tropas extranjeras en Afganistán? ¿Realmente se trata de una operación humanitaria?

Nos dijeron que invadieron Afganistán para acabar con el terrorismo. Pero la intervención sólo ha producido más odio y ha aumentado el riesgo de nuevos atentados.

Luego dijeron que iban a llevar la democracia a Afganistán. En realidad, han instalado a un antiguo empleado de la petrolera estadounidense UNOCAL y ex confidente de la CIA —Hamid Karzai— como Presidente, y a antiguos señores de la guerra como ministros.

Ens preocupa la situació creada després de les recents detencions de 10 persones al Raval, acusades de preparar un atemptat terrorista.

Demanem que es respecti la presumpció d’innocència d’aquests detinguts, i que es presentin proves sòlides per a qualsevol acusació.

Tropes espanyoles a l'Afganistan: Ajut humanitari o ocupació?

Preguntes i respostes

Díptico en castellano [PDF, 498 KB]

Fa sis anys es va envair i ocupar l'Afganistan. I mentre les tropes espanyoles es van retirar de l'Iraq el 2004, a l'Afganistan uns 700 soldats espanyols col·laboren amb l'exèrcit de Bush. Ens diuen que l'ocupació de l'Afganistan és diferent de la de l'Iraq. És clar que hi ha diferències. Però l'augment de la resistència davant la presència militar estrangera a l'Afganistan, amb cada cop més pèrdues humanes en tots els bàndols —sobretot entre la població civil— demostra que també hi ha semblances.

Quina és la veritable missió de les tropes occidentals a l'Afganistan? És una missió humanitària i de reconstrucció?

O és una altra ocupació militar, a la qual ens hauríem d'oposar, igual que a l'Iraq?

La pau no necessita nous míssils!
Nosaltres diem no al sistema de míssils de defensa dels EEUU a Europa!

Declaració de Praga: Elaborada pels participants a la Conferència Internacional contra la Militarització d’Europa

Davant dels nous plans militars dels EEUU per iniciar negociacions oficials amb els governs txec i polonès el 10 de maig, els signants d’aquest manifest declaren:

Fem sentir la nostra protesta contra els plans de l’administració Bush d’instal·lar un “Sistema nacional de míssils de defensa” per part dels EEUU en el territori de la república txeca i Polònia. La major part de la població de la república txeca i de Polònia, així com de la resta d’Europa, rebutja els plans d’instal·lar aquest sistema.

40 anys de resistència palestina contra l'ocupació militar israeliana...
60 anys de lluita contra l'apartheid a l'Estat d'Israel

Aquest any marca el 40è aniversari de l'ocupació de Gaza i Cisjordània (el juny de 1967), així com el 60è aniversari de la resolució de l'ONU referent a l'establiment de dos estats en l'antic mandat de Palestina (el novembre de 1947).

Partim d'aquestes dues efemèrides per exigir la fi immediata de l'ocupació israeliana, i l'establiment d'una pau justa i duradora entre dos estats, Israel i Palestina.

Els quaranta anys d'experiència d'ocupació han demostrat que no hi ha una solució militar al conflicte al Pròxim Orient, i que la pau és necessària per a tothom. No obstant això, el govern israelià, amb el suport de l'Administració dels Estats Units, estén els assentaments en els territoris ocupats palestins, intensifica el setge polític i econòmic del poble palestí, hi provoca la fam i practica una política de fets consumats amb l'objectiu d'impedir l'establiment d'un estat palestí independent.