Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Siria + Iraq + Palestina + No OTAN, No guerra + Afganistan

Maccabi de Tel Aviv equip “non grat” a l’Estat espanyol

S’ha enviat aquesta carta als clubs de basquet arreu de l’Estat espanyol. S’adjunta un PDF d'aquesta carta, així com d'una versió més llarga que s’ha enviat a la premsa.

Després de la passada ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el passat desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Campanya per la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan

És cada vegada més evident que l’Afganistan viu sota condicions d’ocupació militar i guerra. No s’està reconstruint el país. No s’hi ha dut la democràcia. No s’ha alliberat les dones afganeses. L’ocupació només porta més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Els mateixos motius que existien per retirar les tropes de l’Iraq el 2004 s’apliquen al cas afganès avui.

Però lluny de retirar-se de l’Afganistan, el govern espanyol participa cada vegada més a l’ocupació. L’enviament de 220 soldats més i el fet d’assumir el comandament de l’aeroport de Kabul són només els exemples més recents d’aquesta deriva. El govern intenta, en tot moment i contra tota evidència, presentar l’exèrcit espanyol com una ONG, i disfressar l’ocupació de missió humanitària. En això rep l’ajuda de la premsa que, a diferència de l’any 2003, està gairebé unànimement a favor de la guerra i l’ocupació.

Afganistán: hace falta una campaña estatal por la retirada de las tropas españolas

Es cada vez más evidente que Afganistán vive bajo condiciones de ocupación militar y guerra. No se está reconstruyendo el país. No se ha llevado la democracia a Afganistán. No se ha liberado a las mujeres afganas. La ocupación sólo trae más muertos, tanto entre la población afgana como entre las tropas ocupantes. Los mismos motivos que existían para retirar las tropas de Irak en 2004 se aplican al caso afgano hoy.

Pero lejos de retirarse de Afganistán, el gobierno español participa cada vez más en la ocupación. El envío de 220 soldados más y el hecho de asumir el mando del aeropuerto de Kabul son sólo los ejemplos más recientes de esta deriva. La ministra de defensa, Carme Chacón, intenta en todo momento presentar al ejército español como a una ONG, y disfrazar la ocupación de misión humanitaria. En esto recibe la ayuda de la prensa que, a diferencia de en 2003, está casi unánimemente a favor de la guerra y la ocupación.

Afganistán: ahora como siempre, ¡No a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación! (versión castellana)

Versió catalana

El 4 de septiembre, decenas de afganos de la provincia de Kunduz murieron en un ataque aéreo de la OTAN. Gran parte de los asesinados fueron civiles, que recogían combustible gratuito de unos camiones cisterna que los talibanes habían incautado a los ocupantes.

El mismo día, Carme Chacón anunció que se estaba considerando incrementar los efectivos del contingente español en Afganistán. Este anunció siguió a una emboscada sobre una patrulla española en Qal-i-Naw y un conflicto posterior en el que las tropas españolas mataron a 13 afganos. Desde entonces, el Gobierno ha decidido el envío de 220 soldados españoles más.

Carta oberta a l’opinió pública: Per què li vam donar l’esquena a la Noa?

La situació actual a Gaza és intolerable; el bloqueig a què la sotmet l’Estat d’Israel fa que la població no disposi de queviures, de medicaments, d’aigua corrent, d’electricitat... És simplement un infern. La presó més gran del món.

• L’Estat d’Israel gaudeix d’una impunitat absoluta. Al món occidental no hi ha cap govern que faci alguna acció efectiva per aturar l’agressivitat i la brutalitat de l’Estat israelià contra el poble palestí. Ni tan sols cap govern no pressiona per al compliment de les resolucions de l’ONU. Es deixa sola Palestina i se signen tractats preferencials amb el govern d’Israel. El president Montilla ha parlat del “flac favor” que es fa al poble palestí amb accions de protesta com la de la Diada, però s’oblida que el seu partit ha promogut una reforma de la normativa espanyola de jurisdicció universal, reforma que fa gairebé impossible de poder jutjar els dirigents israelians per crims contra la humanitat, una de les poquíssimes escletxes jurídiques que quedaven per exigir responsabilitats legals a Israel.

No a l’ocupació de l’Afganistan! No a l’enviament de més tropes!

Aquest onze de setembre, el govern espanyol ha anunciat l’enviament de 220 soldats més a l’Afganistan.

La decisió va en contra de qualsevol lògica que no sigui la militar.

No s’està reconstruint l’Afganistan. No s’ha alliberat les dones afganeses. No s’ha dut la democràcia al país, com demostra la farsa de les recents eleccions. L’ocupació provoca cada vegada més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Més tropes espanyols no solucionaran la situació, només augmentarà la probabilitat de baixes espanyoles.

Els mateixos motius que hi havia per retirar les tropes de l’Iraq l’any 2004 s’apliquen avui al cas afganès.

La crisi econòmica és un motiu més per reduir la despesa militar i dedicar més diners a fins socials.

Per tot això, la Plataforma Aturem la Guerra convoca una concentració per demanar la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan, i per expressar el nostre rebuig a l’enviament de més soldats.

No a l’ocupació de l’Afganistan! No a l’enviament de més tropes!

dilluns, 28 de setembre, 20h · Plaça de Sant Jaume, Barcelona

Missatge de la Noa a la Plataforma Aturem la Guerra, 8/09/09

Afegim una traducció catalana del missatge que la Noa va enviar a la Plataforma Aturem la Guerra el 8 de setembre de 2009, i que va penjar al seu blog: http://noa-the-singer.blogspot.com (Traducció d'en Feliu Guillaumes: http://elblocdefeliuguillaumes.blogspot.com)

Com veureu, insisteix que Israel va ser obligat a atacar, a causa dels coets de Hamas. El que no explica és que entre 2001 i 2008, els coets palestins llançats des de Gaza van matar un total de 14 israelians. Durant el mateix període —sense incloure els bombardejos de gener— els atacs israelians van matar més de 4.500 palestins, uns 900 d’ells menors.

Afganistan: ara com sempre, No a la guerra, fora les forces d’ocupació!

El 4 de setembre, desenes d’afganesos de la província de Qunduz van morir en un atac aeri de l’OTAN. Una bona part dels assassinats eren civils, que recollien combustible de franc d’uns camions cisterna que els talibans havien requisat a les forces d’ocupació.

Aquell mateix dia Carme Chacón va anunciar que s’estava considerant l’incrementar els efectius del contingent espanyol a l’Afganistan. Aquest anunci va venir després que una patrulla espanyola caigué en un parany a Qal-i-Naw i posteriorment les tropes espanyoles van matar tretze afganesos en una escaramussa. D’aquell moment ençà, el Govern de Madrid ha decidit l’enviament de 220 soldats espanyols més.

Sayed Parwez Kambakhsh és lliure!!

El jove periodista afganès Sayed Parwez Kambakhsh ha estat alliberat i expatriat en secret gràcies a les mobilitzacions internacionals i a l'Afganistan.

El passat 26 de febrer la Plataforma Aturem la Guerra va convidar a parlar a Barcelona el Yaqub Ibrahimi, germà del Parwez Kambakhsh i també periodista, per denunciar la repressió contra els periodistes i la manca de llibertats a l'Afganistan ocupat.

Ens felicitem per aquesta victòria i desitgem al Sayed Parwez Kambakhsh que ben aviat pugui tornar al seu país per exercir el periodisme amb pau, llibertat i justícia, sense senyors de la guerra ni tropes d'ocupació.

Comunicat de la Plataforma Aturem la Guerra, 11 de setembre de 2009

Avui, la Plataforma Aturem la Guerra i diversos moviments socials han organitzat una acció de protesta davant la participació de la Noa a l’acte institucional de la Diada.

Aquesta acció ha deixat palès que l’onada de solidaritat amb el poble palestí, tan visible a la gran manifestació del 10 de gener passat, no ha desaparegut.

Els últims dies, hem vist una campanya de distorsions i falsedats respecte a la nostra protesta.

El motiu de la nostra acció és molt clar. El 8 de gener, la cantant va dir: “Només puc desitjar-vos que Israel faci la feina que tots sabem que s’ha de fer i per fi US ALLIBERI d’aquest càncer, d’aquest virus, d’aquest monstre anomenat fanatisme, que avui es diu Hamas.” Aquestes paraules, en ple bombardeig, només es podien entendre com un suport a l’atac israelià.

Pàgines

Subscribe to Siria + Iraq + Palestina + No OTAN, No guerra + Afganistan

Nuclears en cap lloc