Des de l’inici de l’ocupació de l’Iraq, han estat assassinats centenars de docents i personal sanitari, altres han desaparegut i milers han hagut d’abandonar el país perquè han rebut amenaces de mort. Han estat assassinats docents de totes les universitats del país sense cap discriminació de creença religiosa, de gènere o d’especialitat acadèmica començant per figures altament qualificades, caps de departament, etc. Pel què fa als sanitaris, els assassinats també són indiscriminats tot i que hi ha un especial acarnissament en el personal de centres públics.
No se sap ben bé qui són els autors d’aquests crims. El que sí que se sap és que aquestes morts silenciades constitueixen un intent de genocidi cultural i impedeixen que el poble iraquià es pugui valer per si mateix ni ara ni en els propers cinquanta anys.
