Plataforma Aturem la Guerra

[en català]
A principios de 2009, en pleno bombardeo israelí contra Gaza, la cantante Noa escribió una “Carta abierta a los palestinos”, dónde decía: "Sólo puedo desear por vosotros que Israel haga el trabajo que todos sabemos que se debe hacer, y al fin DESHACEROS de este cáncer, de este virus, de este monstruo denominado fanatismo, que hoy se llama Hamas."

Con motivo de su concierto en el Palau de la Música de Barcelona, en febrero de 2009, la Plataforma Aturem la Guerra pidió a Noa que retirara estas palabras. No sólo no lo hizo, sino que fue todavía más lejos en esta actitud. Por este motivo, repartimos octavillas antes del concierto.

S’ha enviat aquesta carta als clubs de basquet arreu de l’Estat espanyol. S’adjunta un PDF d'aquesta carta, així com d'una versió més llarga que s’ha enviat a la premsa.

Després de la passada ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el passat desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

És cada vegada més evident que l’Afganistan viu sota condicions d’ocupació militar i guerra. No s’està reconstruint el país. No s’hi ha dut la democràcia. No s’ha alliberat les dones afganeses. L’ocupació només porta més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Els mateixos motius que existien per retirar les tropes de l’Iraq el 2004 s’apliquen al cas afganès avui.

Però lluny de retirar-se de l’Afganistan, el govern espanyol participa cada vegada més a l’ocupació. L’enviament de 220 soldats més i el fet d’assumir el comandament de l’aeroport de Kabul són només els exemples més recents d’aquesta deriva. El govern intenta, en tot moment i contra tota evidència, presentar l’exèrcit espanyol com una ONG, i disfressar l’ocupació de missió humanitària. En això rep l’ajuda de la premsa que, a diferència de l’any 2003, està gairebé unànimement a favor de la guerra i l’ocupació.