Cap el final de 2006, els autors de l’anomenat Informe “Baker-Hamilton” han reconegut i proposat allò que el moviment per la pau diu des de l’any 2003: que la invasió i ocupació de l’Iraq és un desastre i que el que han de fer les forces d’ocupació és tornar cap a casa. No obstant, perquè aquests senyors arribessin a aquesta conclusió ha calgut que es produís la mort de 600.000 persones, el desplaçament de més de dos milions de refugiats i el desballestament de la societat iraquiana.

El que els Estats Units i els seus aliats han fet a l’Iraq no és un “error de planificació” ni el resultat d’una relliscada de polítics mal informats o rucs. El que està passant a l’Iraq és un acte de barbàrie de proporcions gegantines. Com també ho són els bombardejos a Somàlia, l’amenaça d’atacar l’Irán i el suport occidental a les polítiques genocides i agressives de l’Estat d’Israel, que poden reobrir la guerra civil al Líban després d’haver patit la salvatge agressió de l’estiu passat.

La Campaña Internacional contra la Ocupación Sionista y Estadounidense
le invita a participar en la

V Conferencia del Cairo

Que tendrá lugar en El Cairo en el período comprendido entre los días 29 de marzo y 1 de abril de 2007 bajo el lema: “Por una coalición mundial de todas las fuerzas antiimperialistas y antiglobalización”.

y en el

III Foro Social de El Cairo

Que tendrá lugar de forma paralela a la Conferencia del Cairo, bajo el lema: “Contra el imperialismo y el sionismo; contra la discriminación y la opresión; contra la explotación y la corrupción”.

[Text in English and Arabic in attached files] · Llamada como octavilla [PDF]

Dijous, 25 de gener, 19,30h, Sodepau (Passatge del Crèdit, 7, pral. Metro Liceu)

Convoquem totes les entitats adherides a la Plataforma, a més d’activistes a títol individual, a assistir a aquesta assemblea, per concretar propostes de cara al 4t aniversari de l’inici de la guerra contra l’Iraq.

Des de l’inici de l’ocupació de l’Iraq, han estat assassinats centenars de docents i personal sanitari, altres han desaparegut i milers han hagut d’abandonar el país perquè han rebut amenaces de mort. Han estat assassinats docents de totes les universitats del país sense cap discriminació de creença religiosa, de gènere o d’especialitat acadèmica començant per figures altament qualificades, caps de departament, etc. Pel què fa als sanitaris, els assassinats també són indiscriminats tot i que hi ha un especial acarnissament en el personal de centres públics.

No se sap ben bé qui són els autors d’aquests crims. El que sí que se sap és que aquestes morts silenciades constitueixen un intent de genocidi cultural i impedeixen que el poble iraquià es pugui valer per si mateix ni ara ni en els propers cinquanta anys.