La campanya Desmilitaritzem l'Educació comunica el seu rebuig a la presència militar en la gestió de l'actual crisi derivada de la COVID-19
En castellano aquí
Barcelona, 16 d'abril de 2020
Davant la persistent presència militar en la gestió de l'actual crisi sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19, des de la campanya Desmilitaritzem l'Educació volem fer patent el nostre total rebuig i denunciar les conseqüències d'aquesta maniobra de màrqueting militar.
Però abans d'enumerar les múltiples raons del nostre malestar, volem oferir un missatge d'alè i suport a totes les persones que estan patint per la vulneració dels seus drets, per estar afectades per la malaltia o perquè han sofert la pèrdua d'éssers pròxims i estimats, per a totes elles el nostre desig l‘escalf humà i la comunitat us acompanyi en aquestes difícils circumstàncies i que us permeti trobar consol, força i perspectiva davant els reptes vitals que han de venir.
Al mateix temps, agrair a tot el personal sanitari l'esforç que durant aquestes setmanes han dedicat, i segueixent fent-ho, a la cura i alleujament de milers de persones, malgrat les dificultats derivades de les retallades a les inversions i la limitació de plantilles, la professionalitat del personal sanitari ha permès atendre aquesta crisi. Per tant, com a Campanya integrada per més de 100 col·lectius i entitats de l'àmbit de l'educació i el foment de la pau reconeixem la gran labor i qualitat humana del sector
També agrair a totes les persones treballadores que també són essencials per mantenir la vida: cura i acompanyament de persones majors, infants i joves, personal de neteja, producció alimentària, personal que treballa als supermercats, transportistes, i moltes altres que amb o sense cobertura legal, continuen fent el seu treball per a posar la vida al centre
I és des de la denúncia crítica sobre les polítiques de retallades a sectors primordials per a la seguretat humana (salut, educació, serveis socials, dependència, habitatge, recerca...) i la rellevància de totes aquestes professions necessàries per a mantenir la vida, es que volem aixecar la veu i rebutjar la constant presència de membres de l'exèrcit en la gestió de l'actual crisi, tant a nivell operatiu com a nivell mediàtic, amb les conseqüències simbòliques que això representa en infants i joves del nostre país.
No és una guerra.
Rebutgem rotundament l'ús i abús d'expressions que evoquen una narrativa bèl·lica, tant de responsables polítics com de la presència permanent de membres de les forces armades en rodes de premsa o comunicats. Evocar batalles, combat, lluita o violència no contribueix en res a una situació que requereix sobretot cures, acompanyament i ciència. L'aportació relativa de membres de l'exèrcit a les accions de seguretat i salut en aquesta crisi és molt inferior al que els organismes civils estan fent per a solucionar-la.
El militar sempre és més car i opac.
El desplegament militar de recursos no sanitaris ni prioritaris per a la seguretat de pobles, barris i ciutats no ajuda, ans al contrari, encareix l'articulació d'accions que puguin ajudar a millorar la situació. La poca transparència que caracteritza a les forces armades impedeix saber el grau d'eficiència i necessitat real de les operacions que ha realitzat