Aquí van uns textos com a aportació al debat sobre la noviolència: uns apunts d'en Pere Ortega, i una llista de tipus d'accions noviolentes.

Noviolència

de Pere Ortega

Thoreau, Gandhi
La noviolència pels Gandians és una opció de vida (Ahimsa, Satyagraha). Igual a Pau interior, amor a tot el que t’envolta, buscar la veritat. Desobeir tot el que contradiu la veritat.
És un pensament que posa en el centre de l’acció política, la consciència, és a dir, la persona.
El pensament de Marx i els seus seguidors posen l’enfasi en l’objectiu final i tot s’ha de sacrificar per aconseguir aquest objectiu. Marx no reflexiona sobre els mitjans i fa seva la màxima de Hegel “que la guerra (i la violència) són el motor de la Història”. Greu error que han pagat amb escreix tots els seus seguidors.

(Sobre aqust punt és bo llegir a Paco Fernández Buey “Ni tribunos” ed. Paidos,primer capítol. és dels pocs marxistes que han fet aquesta reflexió)
Si la fi justifica els mitjans, la violència, en qualsevol de les seves formes podrà ser utilitzada per qualsevol de les parts. Llavors, no podem tenir cap dubta que la injustícia es troba tant en els mitjans com en les fins.

Gandhi diu el contrari: “el fi está en els mitjans com l’arbre està en la llavor”. I que no es poden separar els fins dels mitjans, i que aquests deuen estar guiats per criteris morals. Si s'utilitza la violència, s'aconseguirà més violència. I va demostrar, a través de l'acció directa noviolenta i la desobediència civil, com un país podia lluitar per la seva independència i enfrontar-se a les estructures econòmiques i polítiques imposades en l'Índia per l'imperi britànic sense recórrer a la violència armada.
Gandhi, diu “es recull exactament el mateix que es sembra”.
En primer lloc, combatre en el terreny de la violència, significa donar avantatge a qui posseeix major capacitat per a exercir la violència o, el que és el mateix, a qui té més recursos econòmics. La contra-violència sol ser una resposta dels oprimits, i aquests normalment tenen molts menys recursos que els seus opressors.

En segon lloc, l'èxit d'una política revolucionària basada en la lluita armada, sol dependre de l'opinió pública nacional i internacional. No hem d'oblidar que els mitjans de comunicació solen estar, dominats pels mateixos grups de poder que es combaten.

Finalment, la violència hipoteca el futur d'aquelles societats que la utilitzen i assenta les bases d'una violència cultural. Una solució imposada amb violència, no sol ser una solució permanent i aquells que van perdre privilegis, podran rearmar-se i convertir-se en contra-violència.
Després: Fracàs de la violència armada per aportar igualtat i justícia social. Tampoc coneixem que mitjançant les armes i la violència s’hagi instaurat cap règim de llibertats o de “democràcia”. Mirem als grups d’alliberament que arribaren al poder en Argelia, Vietnam, Rússia, Xina, Cuba, en lloc trobem la participació del poble en la construcció d’un regim de garanties per les persones. En canvi trobem règims despòtics que continuen exercint violència contra els pobles que pretenien redimir.
La conseqüència és que el binomi violència/democràcia són incompatibles.

La violència instaura dos camps el de vencedors i vençuts. La noviolència no pretén derrotar al contrari, sinó convence’l, guanyar-lo per a la causa justa.

Primer misatge: noviolencia, desobediencia, objecció i insumisió: Són elements de treball polític imprensicindibles per el canvi i la transformació.
La democràcia lliberal, com a sistema polític, malgrat el desenvolupament realitzat continua tenint espais en el seu si no democràtics que cal combatre amb aquests mitjans.
Dos classes de violència: Personal (directa) i Estructural (indirecta). L’estructural, és la que impedeix la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques (casa, treball, educació, sanitat, mediambient...).
La Pau en sentit ampli busca l’erradicació de la pobresa i l’explotació. Per tant, busca l’establiment d’un ordre econòmic i polític just. Cerca equitat, justícia, igualtat.
Una societat igualitària i emancipada és una societat en pau que busca l’erradicació de la pobresa i les desigualtats.
Una societat desigual es sustenta en la violència i en una desigual distribució del poder.
Es a dir, la Pau es un valor de 2n nivell. Vull dir que no es pot parlar de Pau si no tenim equitat, justícia, igualtat i això només es possible amb uns bons nivells d’educació, sanitat, treball, medi ambient, dret d’expressió i associació, és a dir de justícia social.
El pacifisme s’inscriu al costat d’altres utopies socials contemporanies (ecologisme, feminisme, socialisme, drets humans universals). Per què té una concepció de globalitat.
I el repte dels pacifistes es unificar la lluita contra la violència personal i contra l’estructural. En primer lloc contra la violència personal més destructiva: la guerra, i el que ho fa possible, la seva preparació, i busca a través del desarmament el millor camí per arribar a la pau. I en segon lloc per la igualtat, justícia i seguretat, que comprenen aspectes socials, econòmics i culturals.
Segon missatge. El pacifisme com a moviment social té una concepció de transformació social.
Però a més a més, per arribar a la Pau, necessitem instruments de lluita, i el millor d’ells és el de la noviolència (mètode sistematitzat per Gene Sharp). A vegades, pensem que la noviolència és una cosa de gent poc valenta, i s’associa a pasivitat, sumissió o cobardía quan generalment en la nostre vida quotidiana resolem els nostres problemes de manera noviolenta, és a dir, mitjançant el diàleg, la negociació, i si es necessari la desobediència.
El pacifista i el noviolent denuncia les injustícies i les combat activament. La noviolencia requereix compromís. Per tant, com a técnica la noviolència no es pasiva, no es inacció. Es acció directa noviolenta.
Es de la reflexió d’adequar els mitjans als fins, i que uns i altres s’ajustin a criteris ètics, d’on sorgeix la crítica a la vía violenta per accedir al poder. I d’on neix, amb major força la proposta de la noviolència com estratègia per a la transformació.
La mobilització pacífica noviolenta s’ha demostrat com el millor dels mitjans per arribar a societats més “democràtiques”, darrerament a: Serbia 2000 (contra Milòsevic), Ukraïna 2002 (Kutchma), Georgia 2003 (Shewernadze), també hem vist els canvis en Argentina, Equador, Bolivia.
Tercer missatge, la mobilització pacifica/noviolenta és fonamental per canviar i transformar l’ordre i la inèrcia de les coses.
Sobre la noviolencia davant la Guerra
Davant l'explosió de la violència armada i la guerra, les persones deuen plantejar-se dues qüestions vitals que determinarà la seva posició.

La primera, si entre les causes que van originar el conflicte, existeixen complicitats sorgides des del seu propi estat, derivades d'interessos polítics o econòmics; ¿S'ha contribuït, mitjançant l’ajuda militar o la venda d'armes o altres mitjans a crear les condicions per a l'explosió de la guerra? Molts dels conflictes armats en el passat i altres que vindran en el futur han sorgit en països als quals s'ha permès armar-se o se'ls ha subministrat ajuda militar i armaments.

I la segona, si la Comunitat Internacional va disposar de tots els mitjans necessaris per a evitar l'explosió del conflicte. Ambdues qüestions estan relacionades, els interessos econòmics i polítics dels estats condicionen les seves decisions en els organismes internacionals.

En determinats conflictes, les persones podem trobar-nos davant el dilema moral de prendre partit a favor d'una de les parts. Quan, per exemple, es pren el camí de la violència per a agredir i sotmetre per la força a un poble o davant violacions massives dels drets humans.

És aquí on cal diferenciar entre Pacifista i Noviolent. Mentre el pacifista en aquests casos acceptarà la defensa armada (cas de Bòsnia, Iraq, etc) i no podrà evitar posicionar-se del costat dels oprimits, reconeixent el dret a defensar-se d'una agressió.

En canvi el noviolent no acceptarà l’us de les armes, ja que rebutja la violència física i l'eliminació de l’oponent. El militant noviolent, si és conseqüent amb les seves idees i fa professió de fe d'aquestes, deu actuar, sempre, de forma positiva enfront del conflicte, ni evadir-lo, ni prendre una actitud passiva enfront d'ell, deu utilitzar tots els mitjans de la noviolencia (veure els mètodes de Gene Sharp) per impedir el triomf de la injusticia.

---

Métodos de Acción No Violenta

Protesta y persuasión

Declaraciones Formales

Discursos públicos

Cartas de oposición o de apoyo

Declaraciones de organizaciones o instituciones

Recogida pública de firmas

Declaraciones de acusación e intención

Peticiones de grupo o de masas

Comunicación con una audiencia más amplia

Eslogans, caricaturas y símbolos

Pancartas, posters y comunicación gráfica

Folletos, panfletos y libros

Periódicos y diarios

Grabaciones, radio y televisión

Escritos en el cielo y en la tierra

Representaciones en grupo

Delegaciones

Premios burla

Presión de grupo

Piquetes

Elecciones burla

Actos Públicos Simbólicos

Muestra de banderas y colores simbólicos

Portar símbolos

Rezos y adoraciones

Entrega de objetos simbólicos

Desnudos protesta

Destrucción de la propia propiedad

Luces simbólicas

Muestra de retratos

Pinturas protesta

Nuevos signos y nombres

Sonidos simbólicos

Reclamaciones simbólicas

Gestos rudos

Presiones sobre Individuos

Perseguir oficiales

Burlarse de oficiales

Fraternizaciones

Vigilias

Drama y Música

Parodias humorísticas y travesuras

Actuaciones de obras y música

Cantar

Procesiones

Marchas

Paradas

Procesiones Religiosas

Peregrinajes

Caravanas de Coches

Honores a los Muertos

Lutos políticos

Funerales de burla

Funerales de demostración

Homenajes en entierros

Asambleas Públicas

Asambleas de protesta o apoyo

Encuentros protesta

Encuentros protesta camuflados

Seminarios

Retiradas y renuncias

Huelgas sorpresa

Silencios

Rechazo a honores

Dar la espalda

No Cooperación Social

Boicots Sociales

Boicot social selectivo

Lysistratic nonaction

Excomulgar

Entredichos

No cooperation con eventos sociales, costumbres o instituciones

Suspensión de actividades socials o de apoyo

Boicot de asuntos sociales

Huelga de estudiantes

Desobediencia social

Abandono de instituciones sociales

Abandono del sistema social

Encierros en casa

No cooperación personal total

‘Lucha' de trabajadores

Asilo/refugio

Intervenciones colectivas

Emigración protesta (hijral)

No cooperación económica

Boicots económicos por consumidores

Boicot de consumidores

No consumo de bienes boicoteados

Política de austeridad

Aplazar o no pagar alquiler

Rechazo a alquilar

Boicot nacional de consumidores

Boicot internacional de consumidores

Acción de trabajadores y productores

Boicot de trabajadores

Boicot de productores

Acción por intermediarios

Boicot de suministradores y encargados

Acción por propietarios y mantenimiento

Boicot de comerciales

Rechazo a prestar o vender propiedades

Paro patronal

Rechazo a asistencia industrial

Huelga general de comerciantes

Acción de tenedores de recursos financieros

Retirada de depósitos bancarios

Rechazo a pagar impuestos, tasas o valoraciones

Rechazo a pagar deudas o intereses

Separación de fondos y créditos

Rechazo de rentas

Rechazo de dinero del gobierno

Acciones de los gobiernos

Embargos nacionales

Incluir comerciantes en una lista negra

Embargo internacional de vendedores

Embargo internacional de compradores

Embargo internacional de comercio

Huelgas

Huelgas Simbólicas

Huelga protesta

Declaración en huelga relámpago

Huelgas Agrícolas

Huelga de campesinos

Huelga de granjeros

Huelgas de grupos especiales

Rechazo a trabajar

Huelga de presos

Huelga de oficios

Huelga profesional

Huelgas industriales ordinarias

Huelga de autoridades

Huelga industrial

Huelga por compasión

Huelgas Restringidas

Huelga detallada

Huelga de choque

Huelga de ralentización

Huelga de trabajo para gobernar

Huelga de enfermos

Huelga por resignación

Huelga limitada

Huelga selectiva

Huelga multi-industrial

Huelga generalizada

Huelga general

Combinación of Huelgas y Cierres Económicos

Hartal

Cierre económico

No cooperación política

Rechazo de autoridad

Negación o retirada de obediencia o lealtad

Rechazo al transporte público

Literatura y discursos Resistencia de abogados

No cooperación ciudadana con el gobierno

Boicot de cuerpos legislativos

Boicot de elecciones

Boicot de empleo y posiciones gubernamentales

Boicot de departamentos del gobierno, agencias y otros cuerpos

Retirada de instituciones educativas del gobierno

Boicot de organizaciones apoyadas por el gobierno

Rechazo de asistencia

Retirar señales propias

Rechazo a aceptar oficiales

Rechazo a prorrogar instituciones existentes

Alternativas Ciudadanas a la Obediencia

Sumisión lenta o de mala gana

No obediencia en ausencia de supervisión directa

No obediencia popular

Desobediencia disfrazada

Rechazo a montajes o encuentros para dispersarse

Sentadas

No cooperation con el reclutamiento y la deportación

Esconderse, escaparse e identidades falsas

Desobediencia civil de leyes ‘ilegítimas'

Acción del Personal del Gobierno

Rechazo selectivo de asistencia gubernamental

Bloquear las líneas de comandos e información

Stalling and obstruction

No cooperación general administrativa

No cooperación judicial

Ineficiencia deliberada y no cooperación selectiva

Motines

Acción Gubernamental Nacional

Casi-legal evasiones y retrasos

No cooperación por unidades gubernamentales constituyentes

Acción Gubernamental Internacional

Cambio de diplomáticos y otras representaciones

Retraso y cancelaciones de eventos diplomáticos

Negación de reconocimiento diplomático

Ruptura de relaciones diplomáticas

Retirada de organizaciones internacionales

Rechazo a formar parte de cuerpos internacionales

Expulsión de organizaciones internacionales

Intervención no violenta

Psicológica

Auto-exposición a los elementos

Ayunos

Ayuno de presión moral

Huelga de hambre

Ayuno Satyagrahic

Juicio inverso

Acoso no violento

Intervención Física

Manifestación de brazos caídos

Declaraciones y apoyos

Ride-in

En el agua

Mill-in

Súplicas

Mítines no violentos

Mítines aéreos no violentos

Invasión no violenta

Obstrucción no violenta

Ocupación no violenta

Intervención Social

Establecer nuevos modelos sociales

Sobrecarga de facilidades

Stall-in

Speak-in

Teatro guerrilla

Institutos sociales alternativos

Sistemas de comunicación alternativos

Intervención Económica

Huelga invertida

Huelga de encierro

Incautación no violenta de tierras

Danza de bloqueos

Falsificación motivada políticamente

Preclusive purchasing

Incautación de bienes

Dumping

Patronato selectivo

Mercados alternativos

Sistemas de transporte alternativos

Instituciones económicas alternativas

Intervención Política

Sobrecarga de los sistemas de la administración

Revelar la identidad de agentes secretos

Desobediencia civil de leyes “neutrales”

Seguir trabajando sin colaboración

Soberanía dual y gobierno paralelo