Comunicats + Convocatòries + Altres veus + Cartells i Octavetes + Manifestos + Videos

Concentracions (tercer dijous del mes)

1ª - dijous 17 de novembre 19h

Plaça Sant Jaume BCN

Properes:

15 desembre 2016, 19 gener 2017, 16 febrer 2017, 16 març 2017 i 20 abril 2017

Cartel pdf

ATUREM LA GUERRA A SIRIA

A Síria, fa gairebé sis anys va començar una revolta pacífica que demanava llibertat i democràcia. La resposta del règim autocràtic de Bashar Al Assad a les demandes de la ciutadania va ser una brutal repressió contra la població que protestava, fet que va impulsar que alguns opositors amb ajuda de l’exterior iniciessin una revolta armada que va desembocar en un greu conflicte en el que el gran perjudicat és la població civil. Des d’aleshores la guerra de Síria ha suposat centenars de milers de morts i onze milions de desplaçats (dels quals cinc milions són refugiats a l’exterior), milers d’empresonats i desapareguts en una tragèdia que colpeja les nostres consciències i que ens empeny a reclamar dels nostres governs més implicació per aturar la guerra.

La dificultat de trobar solució a la guerra civil de Síria radica especialment en el caràcter del conflicte, que si bé s’inicia com un conflicte intern, aviat agafa un abast internacional on hi juguen molts interessos, tant de les grans potències com dels països de la regió, amb la comprovada ingerència diplomàtica, suport polític, ajut econòmic, militar i d’armes, provinent dels EUA, Regne Unit, França, Turquia, Aràbia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs, Israel, ... , països que donen suport als diferents grups dels rebels que s’oposen al govern d’Al Assad; o de Rússia, Iran i Hezbollah (del Líban) que donen suport al règim d’Al Assad. Les dificultats per resoldre el conflicte és multipliquen quan els més de cent grups rebels existents no estan units en un únic front, ja que, a més de sirians, hi participen milícies i jihadistes provinents de molts altres països; entre d’altres, 50.000 jihadistes al front ISIS (l’objectiu del qual és la creació d’un califat i que és sens dubte el grup més sanguinari), molts d’ells provinents de l’exterior, entre ells 5.000 europeus (i uns altres 10.000 europeus que estan en altres grups). Per altra banda hi ha 30.000 milicians del front Hezbollah i de l’Iran que lluiten al costat del govern d’Al Assad; els kurds que reclamen la creació d’un estat propi amb el suport dels Estats Units i que alhora són combatuts per Turquia. També hi participen governs amb assessors militars, si no directament amb bombardejos, com els EUA, França, Regne Unit, Turquia, Israel i Rússia que, cadascun pel seu costat, ataquen els que consideren enemics. Per últim, és força perillos per a la seguretat mundial que a Síria estiguin intervenint militarment diverses potències nuclears (EUA, Rússia, França, Gran Bretanya, Israel, …) i que l’any passat Turquia, un país membre de l’OTAN, derribés un caça rus en un enfrontament armat. La possibilitat d’escalada militar és real i aquesta pot fer realitat un enfrontament a gran escala entre potències.

Tots aquest fets compliquen enormement una resolució del conflicte. Però no per això podem quedar-nos al marge i no demanar que s’aturi la barbàrie de la guerra. Com tampoc no podem quedar indiferents davant de tant de sofriment mentre els aliats d’un i altre bàndol continuen defensant els seus interessos geopolítics a la regió.

Per tot el que acabem d’exposar, volem manifestar que:

- Exigim la implicació i intervenció de Nacions Unides per tal que s'aturi l'ajut militar i la venda d'armes a totes les parts en conflicte, i que es promoguin els esforços negociadors per a assolir un alto el foc real que condueixi a un acord de pau per resoldre el conflicte a Síria.

- Ens solidaritzem amb les forces democràtiques de Síria -atenent la seva diversitat de pobles i religions- que estiguin a favor d'un alto el foc immediat. Ens posicionem amb els moviments populars que encara avui, enmig d'un país devastat i desvertebrat, defensen el respecte als drets humans més bàsics. Hem de fer el que calgui per expressar aquesta solidaritat.

-Rebutgem l’ús interessat del conflicte sirià per intentar justificar actituds i mesures islamòfobes a casa nostra. En aquest àmbit donem suport a les campanyes contra la islamofòbia, el feixisme, el racisme, la xenofòbia i les fem nostres.

- Exigim un canvi fonamental en les polítiques de l’Estat espanyol pel que fa a les persones refugiades i demanem que es compleixi el dret internacional i les recomanacions de les agències competents de l’ONU. Les persones que fugen d’una guerra han de tenir garantit el dret d’asil, i es mereixen suport i respecte, com reclamaven les persones refugiades de la Guerra Civil Espanyola.

- Considerem que cal canviar les polítiques d’asil, d’atenció als refugiats i de rescat marítim. La Unió Europea i els estats han d’establir vies segures i legals als potencials sol·licitants d’asil per tal de garantir el dret a la vida i la dignitat humana en les diferents etapes del seu desplaçament forçat, des del seu país d’origen, els de trànsit i la seva acollida.

La Plataforma Aturem la Guerra celebra l'acord pres a l'Ajuntament de Barcelona pel qual s'insta el ministeri de Defensa a què no es realitzin maniobres militars a Collserola, i animem a prendre la mateixa decisió a tots els ajuntaments que es trobin en una situació similar. Aquesta és una vella reivindicació de la societat civil i esperem que, finalment, s'assoleixi.

Dos enllaços que hi fan referència:
http://www.naciodigital.cat/noticia/105504/barcelona/vol/no/es/facin/man...
http://www.naciodigital.cat/noticia/105555/exercit/espanyol/defensa/mani...

Un altre enllaç sobre maniobres militars a Espolla:
http://www.emporda.info/comarca/2016/03/27/alto-foc-lalbera-exigeix-tanc...

En el marc de les revoltes àrabs i de les contrarevolucions, Síria pateix, des de fa ara tot just 5 anys, una cruel guerra, en la qual ja han mort més de 300.000 persones i ha causat més d’11 milions de persones desplaçades i refugiades a l’interior del país, als països veïns i milers de morts en el mar Mediterrani.

La guerra a Síria ha provocat una de les crisis humanitàries més grans, de tal manera que l’ACNUR ha condemnat no només la poca implicació d’Europa en les ajudes, sinó també “les devolucions a les fronteres terrestres i marítimes, el lent accés a procediments d’asil efectius, les inadequades condicions d’acollida…”.

Les causes i els responsables del conflicte són diversos: d’una part, el règim sirià, encapçalat per Baixar El Assad, que va començar reprimint les protestes populars i pacífiques i de l’altra- una vegada va esclatar el conflicte i els enfrontaments violents- hi tenen molta responsabilitat els grups anomenats “gihadistes”, com ara Daesh (Estat Islàmic) o els grups finançats per les monarquies del Golf com Aràbia Saudita, Qatar … En aquests moments, EUA i els seus aliats, per una banda, i Rússia, amb l’ajuda de l’Iran per l’altra, duen a terme bombardejos contra la població civil, ara units sota la bandera d’una renovada “lluita contra el terrorisme” que provoquen encara més morts, més destrucció i allunyen encara més la possibilitat d’una sortida democràtica al conflicte.

Rebutgem la idea que les intervencions militars puguin oferir una solució. Sigui quina sigui l’excusa per a la seva intervenció, les forces armades de l’OTAN —de l’Iran o de Rússia— no resoldran ni els problemes ni la destrucció de Síria.

Condemnem enèrgicament la ingerència de totes les potències estrangeres -Rússia, Iran, Aràbia Saudita, Turquia, França, EUA, …- que dirimeixen els seus conflictes i defensen els seus interessos particulars en sòl sirià en detriment de la població civil i de la fi del conflicte armat en el país. Exigim, també, la fi de les polítiques autoritàries i militaristes, i les mesures discriminatòries, repressives i d’excepció que aquests estats imposen a la seva ciutadania en nom de la “seguretat” o la “lluita contra el terror”.

En aquestes circumstàncies, com dèiem, han sorgit l’anomenat Estat Islàmic i altres grups criminals i retrògrads, però que no surten del no-res. Per una banda, apareixen en el context de la brutal violència del règim i, per l’altra, és un producte de l’ocupació nord-americana de l’Iraq i del sistema polític sectari imposat pels ocupants. De cap manera es pot atribuir la violència de daesh i dels altres grups gihadistes a una religió mil·lenària – l’Islam – ni ignorar els escenaris en què han sorgit aquests grups.

Qualsevol solució ha de passar pel respecte dels drets i llibertats dels diversos pobles de la regió, com per exemple, les reivindicacions del poble kurd o la llibertat d’expressió de totes les creences i grups religiosos. Cal reivindicar les demandes originals de les revolucions àrabs, la democràcia i la fi de les dictadures.

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

L’any 1982 l'Estat espanyol es va incorporar a l'OTAN, durant el govern de la UCD.

L'octubre de 1982 el PSOE va guanyar les eleccions. En la seva campanya electoral es va comprometre a celebrar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. Per aquesta raó, el govern del PSOE va convocar la ciutadania, el 12 de març de 1986, a manifestar-se sobre la permanència a l'Aliança Atlàntica.

Aquest any 2016 es compleixen, doncs, trenta anys d'aquell Referèndum i és un moment adequat per continuar expressant el nostre rebuig a l'OTAN.