Una carta oberta enviada a la Noa, amb motiu del seu concert a Barcelona, el dimarts 24 de febrer.
Carta en Word en català · Carta en Word en castellano · Letter in Word in English
Answer from Noa (English) 19-02-09 · Resposta a la Noa 21-02-09
Carta oberta a la Noa - 24-02-09
Nota de premsa: Carta oberta a Noa, del moviment de solidaritat amb Palestina a Barcelona
El dimarts, 24 de febrer, la cantant israeliana, Achinoam Nini, coneguda a Europa com a Noa, toca al Palau de la Música de Barcelona, dins una gira estatal.[1]
Malgrat la seva reputació de defensora de la pau al Pròxim Orient, la cantant ha provocat moltes crítiques per la “Carta oberta als palestins”, publicada el 8/01/09, on expressa suport per a l’atac israelià contra Gaza.[2]
Per aquest motiu, els organitzadors d’un concert benèfic a Tel Aviv, per als supervivents de l’atac a Gaza, li van demanar que retirés la carta, o que es retirés del concert. Al final, no va voler participar a l’acte.[3]
Així que, davant la presència de Noa a Barcelona, la Campanya catalana de solidaritat amb Palestina —impulsada per la Plataforma Aturem la Guerra— ha enviat aquesta Carta Oberta a la cantant, donant-li una altra oportunitat per expressar la seva oposició a la matança que Israel ha dut a terme a Gaza.
En cas que no ens contesta, o mantenir-se en el seu suport a l’atac israelià, convocarem una acció pacífica davant del Palau de la Música la nit del concert, consistent en repartir còpies de la carta als i les assistents.
Aquest acció forma part de la campanya de boicot cultural, que han demanat les organitzacions culturals, intel·lectuals i sindicals palestines.[4] També forma part d’una sèrie de protestes contra la gira, impulsades pels diversos grups, arreu de l’Estat espanyol, que conformen la Xarxa Solidària contra la Ocupació de Palestina.[5]
Fa seixanta anys es va crear l’OTAN per organitzar la defensa dels estats d’Europa occidental i d’Amèrica del Nord davant de la Unió Soviètica. El final de la guerra freda deixa sense sentit l’OTAN, que de sobte es queda sense enemic. Aleshores s’inicia una reconversió dels seus objectius polítics i militars per justificar la seva existència. A la cimera de Washington de 1999 es redefineix l’estratègia de l’Aliança. Amb l’excusa de contribuir a l’estabilitat i pau mundial, amplia el seu radi d’acció de forma il·limitada arreu del món. 
