Aturem la guerra al Pròxim Orient!

Manifest per a la manifestació de l'1 d'octubre de 2006

Darrerament s'han obert més escenaris bèl·lics. Durant aquest mesos, les accions i les tensions bèl·liques han crescut, i actualment els riscos són molt grans a tota la zona del Pròxim Orient. Parlem de l'Iraq, Palestina, Líban i l'Afganistan. Conflictes que són diferents en intensitat i en altres aspectes però que tots estan interrelacionats d'alguna manera.

Qualsevol cosa que passi en una part del Pròxim Orient afecta tota la regió. Un exemple clar l'hem vist aquest estiu: la influència i repercussió que ha tingut la guerra al Líban sobre Síria i l'Iran. I quan la situació s'agreujava i es complicava cada dia mes a Palestina es produeix l'agressió d'Israel sobre el Líban.

Aquesta agressió ens planteja unes quantes preguntes:

¿Per què les accions a la frontera entre Israel i el Líban d'aquest estiu - que, no s'ha d'oblidar, es van fer contra militars i en un clima d'inestabilitat - provoca immediatament, per part de l'exèrcit israelià, bombardejos indiscriminats i massacres contra la població civil del Líban?

¿Per què la detenció i segrest dels diputats de Hamas, elegits democràticament, dels membres del Govern palestí que pertanyen a Hamas i del president del Parlament no provoquen cap tipus de resposta contundent de la comunitat internacional?

¿Per què es permet aquesta impunitat a l'Estat d'Israel?

Si Israel actua així i agredeix impunement és perquè EUA i la UE li donen suport i el consideren un ferm defensor dels seus interessos.

¿La força internacional aconseguirà pacificar la zona? ¿Què podran fer les forces d'interposició si no es resolen les qüestions de fons?

Entenem que hi ha gent que veu l'enviament de les forces d'interposició com una mesura que pot contribuir a frenar l'escalada de violència. Però també hi ha gent que té por que aquestes forces acabin fent la feina bruta que va començar l'exèrcit d'Israel.

No volem que amb la resolució 1701 es netegi la cara dels agressors i es vulgui perseverar amb una política de doble tracte que converteixi els cascos blaus en ostatges o aliats d'operacions militars i policials futures.

De la mateixa manera que condemnem les morts de població civil siguin del país que siguin, també demanem que no es posi al mateix nivell els agressors i els agredits, els ocupants i els ocupats. Els pobles tenen el dret reconegut pel Dret Internacional a resistir una ocupació militar estrangera.

Després de cinc anys dels atemptats de l'11 de setembre, constatem que la política impulsada pels EUA - plena de mentides, guerres, invasions, segrestos, presons secretes, pèrdua de drets ciutadans, increment de fòbia al món islàmic, Abu Graib i Guantànamo- ha empitjorat la situació cada vegada més tant a l'Iraq com a l'Afganistan.

A l'Iraq, els intents nordamericans per dirigir i controlar tot el procés de “transició” han resultat una autèntic fracàs i una tragèdia. L'augment de morts i violència és el resultat directe de l'ocupació.

A l'Afganistan, en comptes d'alliberar-se, la invasió i l'ocupació han retornat al poder els senyors de la guerra. Ara, molta gent que no té res a veure ni amb els taliban, ni amb els senyors de la guerra, ha començat a lluitar contra les forces d'ocupació. Els EUA amb l'estreta col·laboració de les forces de l'OTAN, continuen ocupant impunement aquest país i ha convertit la seva presència en una operació contrària al Dret Internacional.

Exigim, per tant, la retirada immediata dels dos països de les forces d'ocupació, començant per les tropes espanyoles de l'Afganistan.

Mentre l'ocupació i destrucció de països, de pobles estigui a l'agenda de l'imperialisme i es justifiqui, com ha fet darrerament una altra vegada George Bush, com una guerra contra el terrorisme, com una manera de defensar un model occidental contra els “enemics”, el moviment per la pau ha d'exigir i defensar amb fermesa les reivindicacions d'aquests pobles.

Per tot això :

• Condemnem la continuada agressió contra la població palestina de Gaza i Cisjordània;
• Exigim l'endorracament del mur de l'apartheid;
• Exigim el retorn dels refugiats palestins tal com diu la resolució 194 de les NNUU; així com l'alliberament de tots els presos polítics i d'altres ciutadans civils de tots els pobles de la zona: palestí, libanès..;
• Exigim l'alliberament immediat dels dirigents i membres del govern palestí;
• Exigim a la UE la suspensió immediata de l'acord preferencial amb Israel el segon article del qual estableix que es suspendrà si una part vulnera els drets humans. Com també exigim que s'acabi el boicot i l'asfixia econòmica a l'ANP;
• Exigim que l'Estat d'Israel imdemnitzi al Líban pels danys causats;
• Exigim que siguin jutjats com a Olmert, Peretz i Halutz com a criminals de guerra;
• Exigim la desnuclearització total i que al Pròxim Orient no hi hagi armes nuclears. No es pot tolerar que es critiqui el desenvolupament d'energia nuclear per part de l'Iran i es permeti a Israel tenir armes atòmiques.
• Manifestem la nostra determinació per continuar amb accions de solidaritat, denúncia i mobilització com hem fet aquest estiu en les concentracions.

No a la guerra, No a les ocupacions, No a la impunitat de l'Estat d'Israel

Plataforma Aturem la Guerra
Barcelona, 1 d'octubre de 2006