Manifest del 20 de març de 2004

Amb les víctimes de Madrid, de l’Iraq i de Palestina. No oblidarem. Per la pau aturem la guerra

Primer de tot volem expressar el nostre més sentit dolor per les víctimes de la massacre de Madrid i manifestar la nostra màxima solidaritat amb els seus familiars. Condemnem l’atemptat; esperem que es detinguin els veritables culpables i que s’ofereixi tota la informació disponible. Així mateix, condemnem l’intent d’utilització partidista per part del PP de la mort i el patiment de les víctimes mitjançant un despòtic i autoritari “estat de setge” mediàtic. Des de la Plataforma Aturem la Guerra exigim responsabilitats i aclariments a tots els implicats per mentir, manipular i amagar informació sobre la tragèdia humana de l’11 de març.

Fa un any milions i milions de persones van sortir als carrers arreu del món per dir NO LA GUERRA. I, efectivament, ni la guerra era el camí quan es va bombardejar l’Afganistan, ni tampoc quan es va envair l’Iraq, ni ho és per aconseguir una pau justa a Palestina. La guerra mai no és el camí per resoldre cap conflicte a cap lloc del món.

La guerra contra l’Iraq va ser justificada amb tres arguments: la possessió d’armes de destrucció massiva, les suposades relacions entre Al Qaida i el règim de Sadam Hussein i la necessitat de portar la democràcia a l'Iraq.

Un dels principals impulsors d’aquesta guerra, Paul Wolfowitz, subsecretari de Defensa nord-americà, va declarar el juny passat a Singapur que el tema de les armes era una “excusa burocràtica”. També Bush i Colin Powell, han reconegut públicament que mai han tingut cap prova de les relacions entre el règim iraquià i Al Qaida.

L’Iraq ocupat és molt lluny, en aquests moments, de ser una democràcia i no hi ha cap element que faci pensar que en el futur els iraquians puguin recuperar la plena sobirania. Més aviat és al contrari: el govern nord-americà vol imposar una Constitució redactada i aprovada pel Consell de Govern nomenat per ells mateixos. Això no té res a veure amb la democràcia! Això és colonialisme!

Els veritables motius de l’ocupació, tal com vam dir fa un any, son el petroli, els plans geoestratègics de l’administració nord-americana i els interessos de determinades empreses, entre les quals n’hi ha d’espanyoles com Unión Fenosa, ACS - Dragados, La Caixa, Repsol, Cepsa...

Per tant, totes les raons que Bush, Blair i Aznar van donar per justificar la guerra eren mentida. Avui més que mai ho podem dir ben alt i ben fort: estem governats per una colla de perillosos mentiders professionals i presumptes criminals de guerra .

Un any després Aznar i el govern del PP no assumeixen les seves responsabilitats en aquesta gran farsa i encara diuen que amb la seva participació han fet una gran contribució en la lluita contra el terrorisme internacional; quan en realitat el seu suport ha servit per donar cobertura a accions criminals que generen més atemptats i més violència.

La Plataforma celebra la derrota electoral del PP. Gairebé tothom reconeix que el moviment per la pau n’ha estat un element decisiu i esperem que els futurs governants en prenguin bona nota: el govern que menysprea la voluntat sobirana de la població ho acaba pagant a les urnes. També esperem que ben aviat puguem veure la derrota de Blair, de Bush i del seu equip.

Mentrestant, la situació de l’Iraq ocupat és caòtica. La població té greus problemes per satisfer les seves necessitats bàsiques. La inseguretat i la violència social, les violacions dels drets humans, les agressions sexuals i altres formes de violència de gènere, hi persisteixen.

La invasió és la causant de la situació de violència que es viu ara a l’Iraq. Com a reacció a l’ocupació ha aparegut una xarxa de resistència i es produeixen episodis de violència que fan difícil dur a la pràctica els projectes dels invasors. Les nombroses dificultats per aplicar-los i la proximitat de les eleccions presidencials als EUA fan que l’administració nord-americana, davant del degoteig de les morts de soldats, vulgui traspassar les responsabilitats sobre el futur de l’Iraq a l’ONU i a l’OTAN. I en aquestes circumstàncies no podem descartar que aquesta aventura neocolonial pugui acabar en una guerra civil.

Per altra banda, la invasió i l’ocupació de l’Iraq ha anat acompanyada d’un suport incondicional a la política brutal de Sharon contra els palestins. L’anomenat Full de Ruta ha fracassat i la construcció d’un mur que encercla la població palestina recorda els “bantustans” de la Sudàfrica racista del temps de l’apartheid.

Des de la Plataforma Aturem la guerra EXIGIM la retirada immediata de totes les forces militars que ocupen l’Iraq. La pacificació no serà possible fins que no se’n vagin els causants de l’actual situació de caos, destrucció i misèria i fins que no siguin substituïts –si això fos necessari – per forces d’interposició d’Estats que no hagin participat en la invasió.

EXIGIM el retorn immediat dels soldats espanyols digui el que digui l’ONU. El contingent de l’exèrcit espanyol a l’Iraq forma part de la coalició invasora i és , per tant, una part bel•ligerant en el conflicte. Els exèrcits invasors i d’ocupació mai no són humanitaris, ni poden actuar com a forces de pacificació ni d’interposició. De la mateixa manera que EXIGIM la cancel•lació dels contractes de les empreses espanyoles que volen fer negocis a l’Iraq

DENUNCIEM I REBUTGEM la resolució 1511 del Consell de Seguretat de l’ONU perquè no reconeix la sobirania del poble de l’Iraq i legitima l’ocupació militar.

EXIGIM la devolució immediata de la sobirania a la població de l’Iraq i el respecte a la lliure decisió dels pobles i minories que en formen part (kurds, turcomans, sunnites, xiïtes, etc). Expressem el nostre desig de veure algun dia a l’Iraq un estat democràtic i respectuós dels drets individuals i col•lectius.

La Plataforma DÓNA SUPORT a la querella presentada pels crims comesos contra la població iraquiana i EXIGIM que el Tribunal Penal Internacional obri un procés contra Aznar, Blair i Bush pel crim d’agressió i per crims de guerra

EXIGIM que Sadam Hussein sigui jutjat en un judici públic i que en aquest procés siguin també encausats Ronald Reagan, Bush pare, Donald Rumsfeld i tots els dirigents occidentals que van donar suport polític, diplomàtic i militar al règim dictatorial iraquià els anys 80.

ATÊS el procediment inconstitucional pel qual es va decidir enviar tropes a l’Iraq, atès que la guerra continua i que les tropes espanyoles son una força bel•ligerant i atès el caràcter de represàlia de la matança de Madrid EXIGIM que s’investiguin les possibles responsabilitats penals dels qui van prendre la decisió de participar en la invasió de l’Iraq.

La Plataforma MANIFESTA la seva preocupació davant del risc que la confirmació d’Al Qaida com a autora de la massacre de l’11 de març pugui provocar reaccions racistes i xenòfobes. No hem de permetre que, amb el pretext de la lluita contra el terrorisme no es respectin els drets dels detinguts, hi hagi cap mena de discriminació, ni en general cap retallada de drets i llibertats.

DEMANEM als governs de la Unió Europea que exigeixin al govern d’Israel la immediata paralització i l’enderrocament del mur. EXIGIM que s’obri un veritable procés de pau que posi fi a la violència i que es basi en el respecte dels drets legítims del poble palestí. Per dur-lo a terme hi ha d’haver la retirada immediata de les tropes israelianes de Cisjordània i Gaza i el desmantellament dels assentaments.

El moviment per la pau, governi qui governi, continuarà denunciant qualsevol expressió de les polítiques militaristes, ja siguin les bases americanes de l’Estat espanyol, ja sigui l’OTAN, el futur exèrcit europeu o la futura Agència Europea de l’Armament, prevista en el projecte de constitució europea.

Fora les forces d’ocupació de l’Iraq i de Palestina!
Fora les empreses rapinyaires de l’Iraq
Prou morts! No més víctimes! No a la guerra!

Barcelona 20 de març de 2004