CARTA A PACO DE LUCIA

Amb el suport de la Plataforma Aturem la Guerra

“Mestre, no recolzis amb el teu art l'Ocupació i l'Apartheid israelià”

PODRIA ACTUAR A ISRAEL AMB LA CONSCIÈNCIA TRANQUIL•LA, EN ESTAR D'ALGUNA MANERA AMB LA SEVA PRESÈNCIA I LA SEVA MÚSICA, NORMALITZANT AQUESTA SITUACIÓ? COM LI COMENTÀVEM, ISRAEL EMPRA L'ART I LA CULTURA PER ENCOBRIR LES SEVES VIOLACIONS DEL DRET INTERNACIONAL I ELS DRETS HUMANS

Des de la *RESCOP (Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina) ens posem en contacte amb vostè, amb gran admiració per la seva inigualable obra i, alhora, amb gran perplexitat per la seva decisió de participar en una activitat programada a Israel el proper dissabte 29 d'octubre.

La Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina, composta per organitzacions de solidaritat amb Palestina de tot l'estat espanyol, recolza la campanya de *BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), nascuda en el si de la societat civil palestina l'any 2005, liderada pel Comitè Nacional de Boicot (*BNC) i que ja s'ha estès per tot el món. La campanya pretén evitar que la cultura, l'esport o l'economia siguin emprades com a sustento i salvaguarda d'un sanguinari aparell d'ocupació militar i un menyspreable sistema d'apartheid, completament anacrònics en ple segle XXI. D'aquesta manera l'única cosa que pretenem és que Israel, país implicat fins al coll en violacions de drets humans i del dret internacional, es replantegi el compliment de les seves obligacions segons el mateix i passi a respectar escrupolosament els drets humans i polítics de la població palestina.

Per posar-lo en antecedents, l'any 2004, inspirant-se en el triomf del boicot cultural a la Sud-àfrica de l'apartheid, recolzat pels principals sindicats palestins i grups culturals, el PACBI (Campanya Palestina de Boicot Acadèmic i Cultural a Israel) va realitzar una crida al boicot acadèmic i cultural d'aquelles institucions implicades en l'ocupació israeliana i l'apartheid. Des de Palestina es va convocar a diferents artistes internacionals per demanar-los que es neguessin a actuar a Israel, o bé en esdeveniments que servissin per equiparar la població ocupant amb l'ocupada i, per tant, a seguir aprofundint en la injustícia que plana sobre el poble palestí. Aquestes van ser les primeres passes del que finalment va ser la campanya BDS, secundada gairebé al uníson per tota la societat civil palestina, entorn als seus principis arrelats en els drets humans: llibertat, justícia i igualtat.

Entenem que la campanya pot forçar a Israel a complir la legislació internacional vigent, el resultat precís de la qual seria la fi de l'ocupació dels Territoris Palestins, desmantellant tot el sistema d'apartheid (incloent el Mur, els checkpoints i la totalitat de les colònies), permetent el dret a la tornada dels refugiats i a la població palestina en el seu conjunt a posar en pràctica el dret a l'autodeterminació per decidir el seu futur.

Per això des de la RESCOP, en coordinació amb el Comitè Nacional de Boicot Palestí, acordem enviar-li aquesta missiva, doncs pensem que un artista del seu calibre, autèntic emblema d'un art i una cultura, que vostè ha reconegut sempre totalment vinculada amb la música àrab andalusí i morisca, no hauria de ser associat amb un règim d'apartheid com l'israelià, que tracta d'esborrar allò àrab del mapa pels seus veïns, Israel.
Li oferim de forma resumida algunes de les majors violacions que comet Israel sobre els drets i la vida de la població palestina, que esperem li serveixin per prendre la seva decisió:

1. La població palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza (els Territoris Ocupats Palestins) viu sota una brutal i il•legal ocupació militar. Israel restringeix la llibertat de moviment i d'expressió; estableix bloquejos per accedir a la terra, la salut i l'educació; roba la terra i l'aigua; empresona a líders polítics palestins i activistes de drets humans, sense càrrecs, ni tan sols judici, sobre una base diària, la humiliació i la violència emprada en els més de 600 punts de control i carreteres tallades que escanyen Cisjordània. Al mateix temps, Israel continua construint el seu mur d'annexió il•legal en terres palestines i una xarxa cada vegada major de colònies il•legals per a ús i gaudi exclusiu de la població jueva, que divideixen Cisjordània en bantustans, com en la vella Sud-àfrica.

2. Els i les ciutadanes palestines d'Israel s'enfronten a un cada vegada major sistema d'apartheid dins les fronteres d'Israel, amb lleis i polítiques que els neguen els drets que els seus homòlegs jueus gaudeixen. Aquestes lleis i polítiques afecten a l'educació, la propietat de la terra, habitatge, ocupació, matrimoni, i tots els altres aspectes de la vida quotidiana de les persones. En molts sentits, aquest sistema s'assembla, sorprenentment, al de Jim Crow i la Sud-àfrica de l'apartheid.

3. Des de 1948, quan Israel va expulsar a més de 750.000 persones palestines amb la finalitat de formar un estat exclusiu per a jueus, Israel ha negat als refugiats palestins el seu dret internacionalment reconegut a tornar a les seves llars i les seves terres. Israel avui prossegueix expulsant a persones de les seves llars, per exemple a Jerusalem i al Negev, entre d'altres. Avui dia més de 7 milions de refugiats palestins segueixen lluitant pel seu dret a tornar a les seves llars.

4. A Gaza, la població palestina ha estat sotmesa a un setge completament criminal des de l'any 2006. Com a part d'aquest bloqueig inhumà, Israel ha controlat l'energia i l'aigua, ha impedit el pas de diferents tipus d'elements bàsics per a la vida com medicines i aliments, així com d'altres elements fonamentals com el material educatiu, roba o instruments musicals, convertint Gaza, amb una població d'1,5 milions de persones, en la major presó del món a cel obert, encara que controlat també per Israel.

Tenint tots aquests elements en compte, podria actuar a Israel amb la consciència tranquil•la, d'estar d'alguna manera, amb la seva presència i la seva música, normalitzant aquesta situació? Com li comentàvem, Israel fa servir l'art i la cultura per encobrir les seves violacions del dret internacional i els drets humans.
Per parlar de l'última gran agressió israeliana; a la fi de 2008 i principis de 2009, Israel va atacar militarment Gaza, portant-se per davant la vida de 1.400 palestins i palestines, molts d'ells nens i nenes i bona part de les infraestructures existents, incloent hospitals i escoles. Per això, l'ONU va redactar l'informe Goldstone, declarant que Israel va cometre crims de guerra. Com a conseqüència d'aquest informe, Israel ha redoblat els seus esforços per rentar aquesta imatge deteriorada a nivell internacional, tractant de presentar-se com una democràcia liberal modèlica. L'art i la cultura juguen un paper únic en aquesta campanya, amb la presència d'artistes de renom internacional d'occident, i que d'aquesta forma afirmen la *filiació d'Israel en aquest privilegiat club occidental, el de les cultes democràcies liberals. Però pensem que això no hauria de ser així amb un Estat que de manera flagrant i sistemàtica viola el dret internacional i els drets humans bàsics. En aquest sentit la seva actuació serviria a la campanya israeliana per reforçar la seva imatge de marca, sent emprada com a eina publicitària pel govern israelià.

En aquest pas en favor dels drets humans palestins nombroses personalitats del món de la cultura s'han unit a la convocatòria del BDS. Després de l'assalt de Gaza i encara més després de la massacra a la Flotilla de la llibertat el maig de 2010, molts artistes internacionals, intel•lectuals i treballadors de la cultura han rebutjat el cínic ús de les arts per part d'Israel per blanquejar el seu apartheid i les seves polítiques colonials. Entre aquestes persones, ens trobem amb distingits artistes, escriptors, i activistes antiracistes que han recolzat la campanya, com l'arquebisbe Desmond Tutu, John Berger, Arundhati Roy, Adrienne Rich, Ken Loach, Naomi Klein, i Alice Walker.
També artistes de renom com Bono, Snoop Dogg, Jean Luc Godard, Elvis Costello, Gil Scott Heron, Carlos Santana, Devendra Banhart, Faithless, Pixies o Serrat han cancel•lat les seves actuacions a Israel pel seu historial de vulneració dels drets humans. Maxi Jazz, de Faithless, va sostenir d'aquesta manera la seva posició:
“Mentre que a éssers humans se'ls negui intencionalment no només els seus drets sinó també les necessitats per als seus fills, els seus avis i ells mateixos, sento profundament que no s'han d'enviar senyals, fins i tot tàcites, que actuar a Israel és 'normal' o està bé. No ho és i tampoc puc recolzar-ho. Em dol que s'hagi arribat a això i demano tots els dies pels éssers humans, per tal que tinguem cura uns dels altres, basant-nos en la saviesa que el que som és el que tenim”.

Per favor, rebutgi actuar a Israel.
Si no està convençut del tot sobre com procedir per afirmacions que sostenen que un boicot cultural a Israel viola la llibertat d'expressió i l'intercanvi cultural, podem recordar les judicioses paraules de Enuga S. Reddy, director del Centre de Nacions Unides contra l'Apartheid, que el 1984 en resposta a una crítica similar contra el boicot cultural a Sud-àfrica, va dir:
“És bastant estrany, almenys dir, que el règim sud-africà que nega totes les llibertats... a la majoria africana... ha de convertir-se en un defensor de la llibertat dels artistes i esportistes del món. Tenim una llista de persones que han actuat a Sud-àfrica a causa de la seva ignorància sobre la situació, la temptació dels diners o la despreocupació pel racisme. Han de ser persuadits per deixar d'entretenir l'apartheid, deixar de beneficiar-se dels diners de l'apartheid i deixar de servir com a propaganda del règim de l'apartheid.”
A dia d'avui la societat civil palestina, amb el suport de la societat civil internacional i en aquest cas de l'estat espanyol, fem una petició als artistes a no actuar a Tel Aviv, de la mateixa manera que els activistes de Sud-àfrica van demanar als artistes boicotejar “Sun City.”

D'aquesta manera, sol•licitem que vostè s'abstingui de creuar la línia establerta per la majoria de la societat palestina, recolzada per les organitzacions internacionals, i cada vegada més, amb el suport també de la part més progressista de la societat israeliana. La societat civil palestina i de l'estat espanyol en solidaritat, li demanen la seva contribució més essencial a la nostra lluita per aconseguir la pau i la justícia.

Esperant una resposta, de forma afectuosa i amb tot el respecte, s'acomiada.
Red Solidaria contra la Ocupació de Palestina - RESCOP. Dimecres, 26 d’octubre de 2011

La Red Solidaria contra la Ocupació de Palestina, RESCOP, està formada por las següents associacions:
• Acsur Las Segovias
• Asociación Al Quds de Solidaridad con los Pueblos del Mundo Árabe (Málaga)
• Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid)
• Asociación Paz Ahora
• Asociación Paz con Dignidad
• Asociación pro Derechos Humanos de Andalucía
• Asociación ProPalestina de Campo de Gibraltar-PROPA
• BDS Catalunya
• BDS-Galiza
• Castelló per Palestina
• Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (CSCA Asturies, Madrid)
• Comité de Solidaridad - Interpueblos (Cantabria)
• Comunidad Palestina de Canarias
• Comunidad Palestina de Cataluña
• Coordinadora de apoyo a Palestina Rioja (La Rioja)
• Ecologistas en Acción (Madrid, Valladolid)
• Fundación IEPALA
• Fundación MUNDUBAT
• Grupo de ONG por Palestina (Plataforma 2015 y +, Acsur y Federación de Asociaciones de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos)
• ISM (Catalunya, Valencia)
• Izquierda Anticapitalista
• Komite Internazionalistak (Euskadi)
• MEWANDO (Euskadi)
• Mujeres en Zona de Conflicto - M.Z.C.
• Mujeres por la Paz y Acción solidaria con Palestina (Canarias)
• Palestinarekin Elkartasuna (Euskadi, Nafarroa, EH)
• Plataforma Palestina Ibiza
• Plataforma Solidaridad con Palestina (Sevilla)
• Red de Jóvenes Palestinos
• Red Internacional de Judíos Antisionistas - IJAN
• Sodepau
• Sodepaz Balamil - Valladolid
• Sodepaz
• Taula Per Palestina (I. Balears)
• Xarxa d’enllaç amb Palestina (Barcelona)
• Xarxa Solidaridad Palestina (P.Valenciá)
Contacte: xarxa@palestina.cat
Tlfno: 932378461, 667755347