Solidaritat amb el poble de Síria, 2016

En el marc de les revoltes àrabs i de les contrarevolucions, Síria pateix, des de fa ara tot just 5 anys, una cruel guerra, en la qual ja han mort més de 300.000 persones i ha causat més d’11 milions de persones desplaçades i refugiades a l’interior del país, als països veïns i milers de morts en el mar Mediterrani.

La guerra a Síria ha provocat una de les crisis humanitàries més grans, de tal manera que l’ACNUR ha condemnat no només la poca implicació d’Europa en les ajudes, sinó també “les devolucions a les fronteres terrestres i marítimes, el lent accés a procediments d’asil efectius, les inadequades condicions d’acollida…”.

Les causes i els responsables del conflicte són diversos: d’una part, el règim sirià, encapçalat per Baixar El Assad, que va començar reprimint les protestes populars i pacífiques i de l’altra- una vegada va esclatar el conflicte i els enfrontaments violents- hi tenen molta responsabilitat els grups anomenats “gihadistes”, com ara Daesh (Estat Islàmic) o els grups finançats per les monarquies del Golf com Aràbia Saudita, Qatar … En aquests moments, EUA i els seus aliats, per una banda, i Rússia, amb l’ajuda de l’Iran per l’altra, duen a terme bombardejos contra la població civil, ara units sota la bandera d’una renovada “lluita contra el terrorisme” que provoquen encara més morts, més destrucció i allunyen encara més la possibilitat d’una sortida democràtica al conflicte.

Rebutgem la idea que les intervencions militars puguin oferir una solució. Sigui quina sigui l’excusa per a la seva intervenció, les forces armades de l’OTAN —de l’Iran o de Rússia— no resoldran ni els problemes ni la destrucció de Síria.

Condemnem enèrgicament la ingerència de totes les potències estrangeres -Rússia, Iran, Aràbia Saudita, Turquia, França, EUA, …- que dirimeixen els seus conflictes i defensen els seus interessos particulars en sòl sirià en detriment de la població civil i de la fi del conflicte armat en el país. Exigim, també, la fi de les polítiques autoritàries i militaristes, i les mesures discriminatòries, repressives i d’excepció que aquests estats imposen a la seva ciutadania en nom de la “seguretat” o la “lluita contra el terror”.

En aquestes circumstàncies, com dèiem, han sorgit l’anomenat Estat Islàmic i altres grups criminals i retrògrads, però que no surten del no-res. Per una banda, apareixen en el context de la brutal violència del règim i, per l’altra, és un producte de l’ocupació nord-americana de l’Iraq i del sistema polític sectari imposat pels ocupants. De cap manera es pot atribuir la violència de daesh i dels altres grups gihadistes a una religió mil·lenària – l’Islam – ni ignorar els escenaris en què han sorgit aquests grups.

Qualsevol solució ha de passar pel respecte dels drets i llibertats dels diversos pobles de la regió, com per exemple, les reivindicacions del poble kurd o la llibertat d’expressió de totes les creences i grups religiosos. Cal reivindicar les demandes originals de les revolucions àrabs, la democràcia i la fi de les dictadures.

Davant la devastadora crisi humanitària provocada per la guerra, celebrem que hi hagi una aturada formal de la violència. Però voldríem un alto al foc total, real i verificable, sense excepcions que serveixin de cobertura per la política de fets consumats, que permetés l’arribada efectiva de l’ajuda humanitària a tota la població que ho necessita i que obrís un procés de transició política real cap a un nova Síria, lliure i democràtica.

Expressem la nostra solidaritat amb el poble de Síria i la voluntat de pressionar perquè es produeixi una sortida de la guerra a través del diàleg, perquè s’aturin les matances, perquè s’iniciï el retorn dels refugiats i la reconstrucció del país.

Denunciem el subministrament d’armes que només allarga el conflicte i augmenta el patiment de la població. Les potències que aporten armes són còmplices de la matança.

Per tot el que acabem d’exposar, volem manifestar que:

Ens solidaritzem amb les forces democràtiques del conjunt de Síria- atenent la seva diversitat de pobles i religions- Ens posicionem amb els moviments populars que encara avui defensen els objectius originals de la revolució. Hem de fer el que calgui per expressar aquesta solidaritat.
Rebutgem l’ús interessat del conflicte sirià per intentar justificar actituds i mesures islamòfobes a casa nostra. En aquest àmbit donem suport a les campanyes contra la islamofòbia, el feixisme, el racisme, la xenofòbia i les fem nostres.
Exigim un canvi fonamental en les polítiques de l’Estat espanyol pel que fa a les persones refugiades i demanem que es compleixi el dret internacional i les recomanacions de les agències competents de l’ONU. Les persones que fugen d’una guerra han de tenir garantit el dret d’asil, i es mereixen suport i respecte, com reclamaven les persones refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
Considerem que cal canviar les polítiques d’asil, d’atenció als refugiats i de rescat marítim. La Unió Europea i els estats han d’establir vies segures i legals als potencials sol·licitants d’asil per tal de garantir el dret a la vida i la dignitat humana en les diferents etapes del seu desplaçament forçat, des del seu país d’origen, els de trànsit i la seva acollida.

Ningú ha de morir ofegat al mar Mediterrani mentre intenta arribar a un lloc segur.

Barcelona, 3 de març de 2016

Manifest de Tadamon https://tadamoncatalunya.wordpress.com/solidaritat-2016/