Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Manifest dels Treballadors de l’Àmbit Cultural Públic al Líban

Nosaltres els sotasignants declarem:

1) El nostre suport explícit a la resistència nacional libanesa en la mesura que manté una guerra de defensa per la nostra sobirania i independència, una guerra per alliberar els presoners libanesos a Israel, una guerra per protegir la dignitat dels pobles libanès i àrab.
2) El nostre rebuig més ferm de la lògica que acusa Hezbolà d’haver donat el “pretext" per la invasió israeliana. Israel no ha envaït el Líban, destruït les seves infrastructures, desplaçat i assassinat la seva població a causa de l’acció heroica duta a terme per Hezbolà. Israel no ha necessitat mai un pretext per intervenir en la sobirania del Líban, Palestina, Iraq, o altres nacions.

Més aviat, la recent agressió israeliana és l’última d’una llarga sèrie que es ve produint des de la fundació de l’estat Sionista i motivada tant per les seves ambicions històriques sobre el territori i recursos hídrics libanesos com per la ideologia de supremacia racista que denigra les poblacions indígenes, la seva cultura i la seva pròpia existència. L’agressió més recent és, més específicament, la realització d’un desig antic i manifestat obertament per l’estat d’Israel de revenja per la humiliació soferta al ser expulsat de gairebé tot el territori libanès per les operacions de resistència iniciades al setembre de 1982 i que van donar els seus fruits al maig de 2000. La molt declarada intenció israeliana d’implementar amb els seus propis mitjans la Resolució 1559 del Consell de Seguretat de Nacions Unides és en si mateixa una prova que la invasió actual del Líban sobrepassa qualsevol resposta simple a l’operació [de Hezbolà] esmentada més a dalt i serveix a una política dels Estats Units que cerca anihilar qualsevol oposició viable a nivell mundial, i sobre el seu control directe del món àrab i els seus recursos en particular. És estrany que Israel desitgi ser el policia encarregat d’executar la Resolució 1559 de Nacions Unides quan encara no ha complert cap de les resolucions anteriors dirigides contra els seus propis actes, amb excepció de l’acompliment parcial de la Resolució 425, com a resultat essencialment dels atacs rebuts per part de la resistència armada libanesa.
3) La nostra condemna més lleial al suport oficial dels Estats Units i la seva contribució a l’agressió israeliana. Els crims de guerra que Israel està cometent actualment, així com aquells que ha comès en el passat i continuarà cometent molt probablement en el futur, no haurien tingut lloc ni en tindrien en un futur sense el recolzament polític i militar nord-americà a Israel, que tracta d’atenuar amb la seu suposat gir recolzant la llibertat, la sobirania i la independència del Líban.
4) El nostre complet rebuig a la decisió del govern libanès de "no adoptar" l’acció de la Resistència Libanesa, restant-li a la Resistència credibilitat política davant les potències internacionals adversàries, quan d’altra banda el govern estima aquella acció com a consistent amb la seva Proclamació Ministerial en suport a l’alliberament dels presoners libanesos a Israel, de les Granges de Shebaa, i de Kfar Shuba.

Nosaltres, els sotasignants, declarant les nostres intencions, també fem una crida:

5) Al govern libanès, que volem veure liderant un estat sobirà i democràtic per a tots els libanesos, per que assumeixi totes les seves responsabilitats, especialment en l’adhesió a la Resistència Libanesa en diferents formes, i particularment després que hagi quedat clar el pla d’Israel de destruir les infrastructures, institucions, i l’entitat política del Líban.
6) Als intel•lectuals àrabs per que romanguin al costat de la Resistència Libanesa, denunciïn el racisme i l’ímpetu supremacista del Sionisme, i documentin els crims d’Israel contra els àrabs des de la seva fundació. Així mateix, demanem als nostres col•legues àrabs que facin front a les contínues crides a la capitulació (embolcallades en el mantell del "realisme"), i que exposin públicament el favoritisme nord-americà envers Israel i la complicitat de la majoria de governs àrabs "racionals" contra la Resistència Libanesa. També demanem que prengueu una posició contra qualsevol tipus de normalització amb Israel, tancant les ambaixades i oficines governamentals israelianes emplaçades en països àrabs, i boicotejant productes israelians i d’empreses pro-israelianes, sigui quina sigui la seva nacionalitat.
7) Als intel•lectuals libanesos, en particular, per que no es deixin convèncer per la (il) lògica que acusa Hezbolà d’haver destruït l’economia libanesa, enlloc d’atribuir a Israel la plena responsabilitat per la seva ja antiga política de destrucció i crims de guerra. El principi de la Resistència Libanesa és ser una força de dissuasió contra la capacitat d’Israel d’aplicar aquesta política amb impunitat.
8) Als intel•lectuals lliure-pensadors d’arreu del món, i aquells que defensen la justícia i la pau, per que facin pública la història d’agressions israelianes i per que pressionin els governs nord-americà i europeus per aturar el seu manteniment militar i material de la maquinària assassina sionista. Així mateix, ens dirigim als nostres semblants d’arreu del món per anunciar-los un boicot als productes israelians, i a les institucions acadèmiques i científiques israelianes que no condemnen l’agressió contra el Líban. A més convidem als intel•lectuals d’arreu del món per que visitin el Líban per tal que estiguin al costat dels seus col•legues libanesos i per que vegin amb els seus ulls els resultats dels crims de guerra israelians contra la població civil, escoles, infrastructures, institucions humanitàries (entre les quals la Creu Roja Libanesa), i els mitjans de comunicació (que a més de veure atacats els seus vehicles de premsa i transmissors, recentment han perdut sota el foc israelià els reporters Layal Najib i Sulayman Shidyak). La solidaritat dels intel•lectuals del món amb el poble libanès, els mitjans de comunicació i els treballadors de l’àmbit cultural en aquests termes directes, constituiria una declaració internacional del rebuig a permetre que Israel tracti el Líban com un simple "objectiu militar" pels seus avions, vaixells de guerra, tancs, i bombes "intel•ligents". La Resistència és un acte intel•lectual per excel•lència. Això és degut a que l’objectiu de l’activitat intel•lectual, com el de la resistència, és defensar els valors de justícia i igualtat per a tothom. Per aquest motiu, els sotasignants ens considerem, malgrat les nostres diverses inclinacions intel•lectuals, culturals i d’activitat crítica, una part integral de la resistència nacional libanesa, i de la resistència contra la injustícia a qualsevol part del món.

Signants Inicials
Samah Idriss (PhD, Al-Adab Magazine), Joseph Samaha (Al-Akhbar Newspaper), Talal Salman (Al-Safir Newspaper), Muhammad ‘Ali Shamseddin (Poet), Mai Masri (Film director), Kirsten Scheid (Ass. Prof in Anthropology, AUB), Omar Nashabeh (PhD in criminology), Rania Masri (Ass. Prof, Fac. of Science, University of Balamand), Jean Cham’oun (Film director), Wasef ‘Awadah (Journalist), Amin Qammuriyyeh (Journalist), Sa’dallah Mazra’ani (Journalist & Media Commentator), Hilmi Mousa (Political Analyst), Adonis Al-'Akra (Phd, philosophy, Lebanese Univ.), Ibrahim Al-Amin (Journalist), Graziella Kallab (Psychotherapist), Laila Al-Khatib (Phd, Literary Criticism), Zaynab Yaghi (Journalist), Jihad Touma (Phd, AUB), Husayn Ayyoub (Journalist), Najib Nasrallah (Journalist), ‘Imad Marmal (Journalist), Nasri Al-Sayigh (Writer), Pierre Abi Sa’b (Journalist), Fatima Sharafeddine (Children’s Author), Khalil Zahreddin (Geologist & Cultural Activist), Hanady Salman (Journalist), Camille Dagher (Writer), Walid Sharara (Journalist), Khalil Harb (Journalist), Hala Bajjani (Al-Akhbar Newspaper), Hanna Al-Hajj (Phd, Sociology), Nabil Haytham (Journalist), Hashim Qasem (Journalist), Sa’d Mehio (Journalist), Adel ‘Ammous (Publisher), George Haddad (Writer), Ranwa Yehya (Coordinator of an Arab Youth program), Adnan Al-Sahili (Economist & Journalist), Mousa Al-Hindi (Cultural Activist), Imad Haydar (Journalist), Ahmad Dallal (Prof. of Islamic Studies, Georgetown Univ.), As’ad Abu Khalil (Prof. of Political Sciences, Univ. of California at Stanislaus), Rabi’a Salman (Journalist & Teacher), Nada Al-Qara (Cultural Activist & Health Worker), Firas Al-Amin (Writer), Sulayman Bakhti (Literary Critic), Tareq Ghaddar (Prof. AUB), Pascal Lahhoud (Phd), Jumana B’albaki (Journalist), Khalid Saghiyyeh (Ass. Prof., AUB), Sa’da ‘Allaw (Journalist), Sahar Mandour (Journalist), Nader Sabbagh (Journalist), Juhayna Khalidiyyah (Journalist), Madonna Sam’an (Journalist), Ghada Ali Kalash (Writer & Journalist), Mundhir Sulayman (Phd, Political Analyst), Husayn Nasrallah (Journalist, Al-Kifah Al-'Arabi Newspaper), Gabi Abou ‘Atmeh (Journalist), Salwa Ba’lbaki (Journalist), Fatin Qubaysi (Journalist), Rana Nawfal (Publisher), Maysa ‘Awwad (Journalist), Ali Salman (Journalist), Wafiq Qansoh (Journalist), Omar Al-Ayyubi (Writer & Translator), Sharif Al-Rifa’i (Architect), Saqr Abu Fakhr (Journal of Palestine Studies), Jacques Al-Aswad (Art critic & Lexicographer), In Addition, Dr. Nasr Hamed Abu Zayd & Dr. Ibtihal Younis from Egypt sent their support for the statement.

Beirut, 25 de juliol 2006

Nuclears en cap lloc