Manifestos

Malalai Joya, diputada feminista afganesa, és la més destacada de les poques veus crítiques que són presents al Parlament de Kabul, del qual ha estat expulsada ara fa un mes.

L’any 2001, els països occidentals van envair l’Afganistan, sota el supòsit que hi portarien la democràcia i l’alliberament de les dones.

Ara, gairebé 6 anys més tard, és evident que aquestes promeses estan molt lluny de complir-se.

Manifest per a la manifestació de l'1 d'octubre de 2006

Darrerament s'han obert més escenaris bèl·lics. Durant aquest mesos, les accions i les tensions bèl·liques han crescut, i actualment els riscos són molt grans a tota la zona del Pròxim Orient. Parlem de l'Iraq, Palestina, Líban i l'Afganistan. Conflictes que són diferents en intensitat i en altres aspectes però que tots estan interrelacionats d'alguna manera.

Qualsevol cosa que passi en una part del Pròxim Orient afecta tota la regió. Un exemple clar l'hem vist aquest estiu: la influència i repercussió que ha tingut la guerra al Líban sobre Síria i l'Iran. I quan la situació s'agreujava i es complicava cada dia mes a Palestina es produeix l'agressió d'Israel sobre el Líban.

Amb les víctimes de Madrid, de l’Iraq i de Palestina. No oblidarem. Per la pau aturem la guerra

Primer de tot volem expressar el nostre més sentit dolor per les víctimes de la massacre de Madrid i manifestar la nostra màxima solidaritat amb els seus familiars. Condemnem l’atemptat; esperem que es detinguin els veritables culpables i que s’ofereixi tota la informació disponible. Així mateix, condemnem l’intent d’utilització partidista per part del PP de la mort i el patiment de les víctimes mitjançant un despòtic i autoritari “estat de setge” mediàtic. Des de la Plataforma Aturem la Guerra exigim responsabilitats i aclariments a tots els implicats per mentir, manipular i amagar informació sobre la tragèdia humana de l’11 de març.

Manifest llegit a la manifestació del 28 d’octubre de 2001

La Campanya Aturem la Guerra, en els darrers actes que ha organitzat, ha condemnat enèrgicament els atemptats terroristes comesos a Nova York i Washington i també ha expressat la seva condemna pels atacs militars duts a terme pels Estats Units, Gran Bretanya i la resta de països aliats contra l’Afganistan. També manifestem el nostre rebuig a la utilització d’armes biològiques i bacteriològiques contra la població.

Entenem que aquesta guerra, en lloc d’arreglar res, suposa una escalada de violència a la zona que genera encara més víctimes i sofriment a una població que ja ha patit molts anys de violència.

Cal recordar, que aquests atacs fins ara han provocat la mort de centenars de persones i la destrucció d’equipaments diversos (hospitals, pobles, etc.); així com la fugida de milers i milers d’afganesos/es que s’han convertit en refugiats/des i desplaçats/des, provocant una gran crisi humanitària a la zona que només es podrà pal.liar i resoldre amb una important acció humanitària independent i neutral.

Considerem una hipocresia el fet de bombardejar l’Afganistan i, alhora, distribuir ajut humanitari. Les bombes mai són humanitàries.

Fa més de 15 dies que bombardegen sobre un país sense saber amb certesa que és el que busquen i les úniques coses que podem constatar són una gran exhibició de models d’armes, un futur increment dels pressupostos militars i l’ordre a la CIA perquè dugui a terme la guerra bruta que vulgui.

Que ningú es confongui: nosaltres, les organitzacions socials, sindicals i polítiques que formem part de la Plataforma Aturem la Guerra, hem rebutjat radicalment des del començament la política autoritària, repressiva i masclista dels taliban. No ha estat aquest el cas de molts dels països que participen d’aquesta coalició antiterrorista que, com els Estats Units, el Pakistan o l’Aràbia Saudita, han armat, alimentat i recolzat l’accés al poder dels taliban. En aquest sentit, volem expressar, un cop més, la nostra solidaritat amb la població civil de l’Afganistan, i especialment les dones afganeses.

Exigim que les principals potències occidentals i els països de la zona deixin de potinejar l’Afganistan en funció d’interessos econòmics, estratègics i d’aprofitament dels recursos naturals (petroli, gas, etc.) i defensin una política a favor de la justícia, els drets humans i la pau.

A la regió del Pròxim Orient hi ha una sèrie de conflictes que si no es resolen són una font de tensió i violència que mai s’aturarà. Per això, creiem que cal iniciar un pla de justícia i pacificació de la zona que comenci per reconèixer els drets nacionals de Palestina i per l’aixecament de l’embargament d’Iraq.

En lloc d’oferir tropes per tal que actuïn en aquesta guerra, exigim al govern espanyol que no hi col.labori de cap manera.

Expressem la nostra solidaritat amb totes aquelles persones i grups que als Estats Units s’oposen a la guerra.

Davant la idea del xoc de civilitzacions i de la lluita del bé contra el mal (defensat tant per Bush com per Bin Laden), reafirmem la voluntat de construir un món on totes les cultures, religions i civilitzacions puguin conviure en un marc de diàleg i negociació.

Alertem contra la possibilitat que es retallin drets i llibertats en nom de la seguretat i la lluita contra el terrorisme internacional; així com de la instrumentalització del conflicte per criminalitzar reivindicacions legítimes.

Demanem als mitjans de comunicació que s’esforcin per donar una informació constrastada i el més objectiva possible.

Ara més que mai, ens cal treballar per un nou ordre mundial assentat en la justícia, el respecte als drets humans i la pau. Per això cal reforçar, democratitzar i reformar institucions polítiques com Nacions Unides i avançar en la instauració del Tribunal Penal Internacional (TPI).

I per tirar-ho endavant, cal una àmplia participació ciutadana que faci entendre que hi ha altres maneres de resoldre els conflictes i que un altre món és possible.

NO MÉS VÍCTIMES – PER LA PAU, ATUREM LA GUERRA UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE

Barcelona, 28 d’octubre de 2001

Plataforma Aturem la Guerra