Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Manifestos

No a l'OTAN, no a la guerra - manifest

Logo Anti OTANArran de la celebració del 60è aniversari de la creació de l’OTAN, ens adherim a la Campanya europea contra l’OTAN, impulsada per diferents moviments socials europeus i manifestem que:

Durant molts anys, ens van presentar l’OTAN com la “defensa” davant del bloc de l’Est. Però gairebé dues dècades després de la caiguda del mur de Berlín, l’OTAN no només encara existeix, sinó que es torna més perillosa.

L’OTAN és un obstacle cada vegada més gran per la consecució de la pau mundial. Des del final de la guerra freda, l’OTAN ha reforçat el seu paper d’eina al servei de l’acció militar d’EUA i els seus aliats, que promouen l’anomenada “guerra contra el terror”. En realitat es tracta d’un vehicle per a l’ús de la força encapçalat pels Estats Units que eludeix o instrumentalitza les Nacions Unides i el sistema de dret internacional segons la seva conveniència, accelera la militarització i augmenta la despesa armamentística (el volum de despeses militars dels països de l’OTAN és el 75% de la despesa militar mundial).

Manifest: Prou complicitat amb la massacre del poble palestí

Adherir-vos al manifest al www.palestina.cat

L'exèrcit d'ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d'aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre indeterminat d'escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a casa des de l'escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l'estratègia d’apartheid i colonització israeliana. És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per altra part, s’ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d’un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l’exèrcit israelià i amb les fronteres d’Egipte tancades.

No a la guerra · No a l’OTAN · Crida europea

Crida acordada a Stuttgart el 5 d’octubre 2008

En ocasió del seixantè aniversari de l’organització militar de l’OTAN, fem una crida a tothom perquè vingui amb nosaltres a Estrasburg i Kehl a l’abril de 2009, a protestar contra les polítiques militars agressives i nuclears de l’OTAN i afirmar la nostra visió d’un món just i sense guerra.

El món de la cultura contra la guerra

Ara, com fa 5 anys… NO A LA GUERRA!

Signat:

El Raval: Per la pau, la convivència i els drets humans

Ens preocupa la situació creada després de les recents detencions de 10 persones al Raval, acusades de preparar un atemptat terrorista.

Demanem que es respecti la presumpció d’innocència d’aquests detinguts, i que es presentin proves sòlides per a qualsevol acusació.

Raval: Per la pau, la convivència i els drets humans

Vegeu les adhesions aquí.

La Plataforma Aturem la Guerra ha acordat la declaració que reproduïm a baix. Busquem adhesions de entitats que comparteixin la nostra preocupació amb la situació actual.

Proposem difondre el text, amb les adhesions rebudes, durant la setmana anterior a la manifestació del 15 de març, i que es llegeixi un cop acabada la mani.

Envieu adhesions, si us plau, a info@aturemlaguerra.org o mitjançant el full de contacte, citant "Adhesió Raval".

Llibertat per a l’Afganistan · Solidaritat amb Malalai Joya - Manifest

Malalai Joya, diputada feminista afganesa, és la més destacada de les poques veus crítiques que són presents al Parlament de Kabul, del qual ha estat expulsada ara fa un mes.

L’any 2001, els països occidentals van envair l’Afganistan, sota el supòsit que hi portarien la democràcia i l’alliberament de les dones.

Ara, gairebé 6 anys més tard, és evident que aquestes promeses estan molt lluny de complir-se.

Manifest - No a la guerra : quatre anys després

Cap el final de 2006, els autors de l’anomenat Informe “Baker-Hamilton” han reconegut i proposat allò que el moviment per la pau diu des de l’any 2003: que la invasió i ocupació de l’Iraq és un desastre i que el que han de fer les forces d’ocupació és tornar cap a casa. No obstant, perquè aquests senyors arribessin a aquesta conclusió ha calgut que es produís la mort de 600.000 persones, el desplaçament de més de dos milions de refugiats i el desballestament de la societat iraquiana.

El que els Estats Units i els seus aliats han fet a l’Iraq no és un “error de planificació” ni el resultat d’una relliscada de polítics mal informats o rucs. El que està passant a l’Iraq és un acte de barbàrie de proporcions gegantines. Com també ho són els bombardejos a Somàlia, l’amenaça d’atacar l’Irán i el suport occidental a les polítiques genocides i agressives de l’Estat d’Israel, que poden reobrir la guerra civil al Líban després d’haver patit la salvatge agressió de l’estiu passat.

Aturem la guerra al Pròxim Orient!

Manifest per a la manifestació de l'1 d'octubre de 2006

Darrerament s'han obert més escenaris bèl·lics. Durant aquest mesos, les accions i les tensions bèl·liques han crescut, i actualment els riscos són molt grans a tota la zona del Pròxim Orient. Parlem de l'Iraq, Palestina, Líban i l'Afganistan. Conflictes que són diferents en intensitat i en altres aspectes però que tots estan interrelacionats d'alguna manera.

Qualsevol cosa que passi en una part del Pròxim Orient afecta tota la regió. Un exemple clar l'hem vist aquest estiu: la influència i repercussió que ha tingut la guerra al Líban sobre Síria i l'Iran. I quan la situació s'agreujava i es complicava cada dia mes a Palestina es produeix l'agressió d'Israel sobre el Líban.

Deixeu en pau les poblacions del Pròxim Orient!

Ara fa tres anys, milions de persones arreu del mon vam sortir als carrers dels cinc continents per dir NO A LA INVASIO DEL IRAQ. Tot el que ha passat després, a l’ Iraq, al Pròxim Orient i al món, ha confirmat les raons dels manifestants del 2003. Tota mena d’imperialisme és injust, però el que ha passat a l’Iraq també demostra que l’imperialisme és inviable a la pràctica. La immensa majoria de la població de l’Iraq vol que les forces d’ocupació se’n vagin. Aquí és on rau la veritable derrota dels Estats Units i dels seus aliats, i aquesta derrota no es pot amagar amb eleccions, referèndums i noves constitucions per a l’Iraq. Bush ha perdut i les tropes ocupants han de marxar ara mateix de l’Iraq!

Pàgines

Subscribe to Manifestos

Nuclears en cap lloc