Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Conferència de la Malalai Joya a Catalunya

29 de novembre del 2007
En el nom de la Democràcia i la Pau,
Estimades amigues, estimats amics. Abans de res, permeteu-me transmetre el meu agraïment més profund i saludar la Plataforma Aturem la Guerra per organitzar aquest acte i l’Ateneu Barcelonès per cedir aquest espai. Així, avui puc compartir amb vosaltres les dificultats de la meva terra i la meva gent adolorida.
Fa sis anys que els EUA i els seus aliats atacaren l’Afganistan en nom de l’alliberament de l’Afganistan i de les seves dones. Però encara avui els drets de les dones a l’Afganistan s’enfronten a una catàstrofe.

Fa unes setmanes que en Donald Rumsfeld va declarar a una entrevista: "A l’Afganistan, 28 milions de persones són lliures. Tenen el seu propi president, el seu propi parlament. Molt ha millorat als carrers."
Ara sóc aquí per parlar-vos de la deshonestedat i la falsedat de l’esmentada declaració feta al marge de la fallida de les polítiques dels EUA a l’Afganistan.
En comptes de entrar en molts detalls sobre els infortunis dels drets de les dones a l’Afganistan, permeteu-me donar-vos unes petites mostres xocants de les terribles condicions que pateixen les dones afganeses:
• El nombre de suïcidis entre les dones afganeses a causa del seu abandó i absència de justícia mai no ha estat tan alt com ho és avui. Segons xifres oficials hi hagut 250 casos registrats de suïcidi femení durant els primers mesos de l’any 2007.
• La jove Samina de 18 anys, es va penjar amb una soga perquè havia d’ésser venuda a un home de 60 anys. Una altra dona anomenada Bibi Gul es va tancar a l’estable de les bèsties on es va immolar. La seva família només hi va trobar els seus ossos.
• Segons el fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (l’UNIFEM), el 65% de les 50.000 vídues de Kabul i milers de dones per tot el país veuen el suïcidi com l’única opció per sortir de la misèria i la desolació.
• Més del 95% de les dones afganeses pateixen de depressió.
• Cada 28 minuts una dona mor a l’Afganistan per motius relacionats amb el part.
• L’esperança de vida per a una dona afganesa és de només 44 anys.
• Les noies són tractades com un producte de bescanvi a l’Afganistan i els matrimonis forçats són comuns. Hi ha sondejos que indiquen que un 80% de matrimonis són forçats.
• Els comandants de l’Aliança del Nord han instaurat un règim de terror a les seves zones i segresten i violen noies i dones allà on tenen el control.
• Segons una recerca d’OXFAM, només són matriculades a l’escola primària una de cada cinc nenes i a la secundària una de cada vint. 200.000 infants a les regions sota el control dels taliban no tenen cap accés a l’ensenyament.
• Conegudes dones contràries als senyors de la guerra, que s’atreveixen a treballar fora de casa seva són amenaçades i assassinades.
Aquest llistat només ens mostra la punta de l’iceberg de les pèssimes condicions de les dones afganeses hores d’ara. Contra les dones es cometen tota mena de crims i brutalitats, però la impunitat impera de banda a banda a l’Afganistan i ningú no és perseguit per aquests delictes.
Hi ha qui creu que l’Islam és responsable d’allò que passa a l’Afganistan. Però no crec que Islam globalment en sigui responsable, sinó més aviat el fonamentalisme de l’Islam o l’Islamisme polític que en el passat ha empès l’Afganistan a desastres durant dues dècades. És l’abús de l’Islam allò que ha saquejat l’Afganistan. Hi ha una enorme diferència entre l’Islam practicat per la nostra gent corrent i l’Islam polític.
Les bandes de fonamentalistes islàmics han donat molt mala fama a l’Islam i és ben curiós que no poguem trobar dues faccions fonamentalistes amb la mateixa interpretació d’ensenyaments islàmics, perquè cadascun d’ells té la seva pròpia marca. Per exemple, tota vegada que tan els taliban com el brutal règim iranià es definien com a islàmics, el segon anomenava els primers com “una vergonya per a l’Islam”. Però avui el règim iranià està donant suport i envia armes als taliban, a aquells als quals només pocs anys abans anomenava “vergonya per a l’Islam”!
Crec fermament que el fonamentalisme de qualsevol tipus és l’amenaça més gran per a les dones arreu del món i especialment als països islàmics. Gairebé tots els països islàmics s’enfronten a greus problemes amb les forces fanàtiques. I especialment la nostra amarga experiència a l’Afganistan mostra que els fonamentalistes són l’obstacle més gran per a la restauració de drets de la dona i democràcia. Sóc del parer que només una societat basada en el laïcisme pot garantir els drets de les dones i aplanar el camí cap a la llibertat, la justícia social i la democràcia.
Vull deixar clar que els taliban i els jihadis són gent bàrbara que manipula la religió per justificar els seus crims inhumans contra les dones. Perquè allò que la nostra gent sent de l’Islam no és igual que allò predicat pels fonamentalistes i no tindrem cap problema amb l’Islam -com a un afer privat- si a l’Afganistan i a tot arreu si hi ha una norma laica. Vosaltres, catalanes i catalans, hauríeu de saber-ho prou bé, perquè heu patit segles de fundamentalisme religiós cristià. I encara són frescos a la vostra memòria els terribles 40 anys que heu resistit sota la bota del criminal general Francisco Franco, que també acostumava a justificar els seus crims rere la bandera de Déu.
Estimades amigues, estimats amics. Sis anys després de l’atac dels EUA contra l’Afganistan, el nostre país devastat encara és encadenat pels senyors de la guerra fonamentalistes i és com un cos inconscient que exhala l’últim sospir. L’administració Bush va donar el comandament a homes que en el passat han demostrat amb escreix que són assassins, saquejadors, obscurantistes, perversos i cruels com els taliban. Els EUA van fer fora els terroristes fonamentalistes taliban per cedir el seu lloc als terroristes fonamentalistes de l’Aliança del Nord, que no són pas millors que els taliban.
En l’únic terreny on l’Afganistan ha fet progressos realment ressenyables és en el cultiu de drogues i en el narcotràfic. Segons les Nacions Unides, l’Afganistan produeix el 93% de l’opi mundial. I els camells més rellevants són part del govern afganès.
Els taliban continuen amb el seu feixisme a les parts orientals del país, on el govern no hi té cap mena de control, duent a terme execucions públiques i segrestos. Fa poc el segrest de 23 hostatges sud-coreans va mostrar al món com en són de poderosos i una altra vegada se’ls van lliurar 13 milions d’euros pel rescat, diners que es faran servir en contra del nostre poble.
L’Afganistan ha rebut 10 milions d’euros d’ajut durant els darrers anys però la gent normal no se n’ha assabentat. N’hi ha prou amb dir-vos que al voltant d’un 2% de les persones afganeses tenen accés a l’electricitat i que segons xifres recents, més d’un 60% de la nostra gent viu sota el llindar de la pobresa amb poc més de 50 cèntims d’euro al dia, tota vegada que els EUA es deixen 45.000 euros per minut en les seves accions militars a l’Afganistan.
El govern afganès és el més corrupte i impopular del món. El passat març un informe d’Integrity Watch concloïa que prop d’un 60% de la població afganesa pensa que l’actual és l’administració més corrupta de les últimes dues dècades. Fins i tot el president Karzai ha hagut d’admetre fa pocs dies que els governants i diputats s’estan omplint les butxaques i són indiferents a les desgràcies del poble afganès.

Amic, amiga. El meu adolorit poble ha estat traït durant els passats sis anys. Als EUA no els fa res el patiment ni les pèssimes condicions del nostre poble; no és sinó en el marc dels interessos estratègics i econòmics nordamericans que el nostre poble és en perill.
Malauradament, altres aliats dels EUA –incloent-hi l’Estat Espanyol- no proven de fer res que contradigui les errònies polítiques nordamericanes i han esdevinguts eines per implementar l’agenda de Washington a l’Afganistan. Si cap govern i institució s’amoïna de debò pel plor i la catastròfica situació del nostre poble, haurà d’adoptar una política contra les bandes fonamentalistes de tota mena, tot recolzant les forces democràtiques i els grups i individus amants de la llibertat. S’ha de donar veu a l’oposició al domini dels terroristes de l’Aliança del Nord -a sou dels EUA-, que han esdevingut el principal focus de conflicte per a la població afganesa.
Sense cap dubte, l’Afganistan necessita del suport internacional per fer via cap a la normalitat i per a la reconstrucció, però no volem l’ocupació. El poble afganès té una llarga història d’oposició a les invasions estrangeres.
La història ens ensenya que cap nació no pot donar l’alliberament a una altra nació. És l’obligació i la responsabilitat del nostre propi poble de lluitar per a la nostra pròpia llibertat i per a la democràcia. La gent d’altres països només pot donar-nos un cop de mà.
La invasió estrangera no és una solució per a la situació de l’Afganistan. Una pau permanent i duradora només pot ser conquerida mitjançant els esforços del nostre propi poble, fins i tot si això requereix més temps. Els EUA han consumit milers de milions d’euros en la seva ridícula “guerra contra el terror” en nom de la democràcia i els drets humans a l’Afganistan i l’Iraq. Però aquesta guerra només ha augmentat els nostres problemes i les nostres misèries, mentre que amb una petita fracció ben invertida d’aquests diners, l’Afganistan i l’Iraq podrien haver esdevingut indrets pacífics.
Molta gent del meu país pensa que els EUA volen mantenir l’Afganistan en l’estat actual per a legitimar una llarga presència a la regió per a monitoritzar i controlar les repúbliques de l’Àsia Central,la Xina, l’Iran i altres potències del continent.
Penso que si aquestes tropes no toquen el dos per voluntat pròpia, en un futur no gaire llunyà hauran de fer front a una resistència del poble de l’Afganistan. Hores d’ara entre el nostre poble són alts els sentiments anti-nordamericans, perquè anys de conflicte a l’Afganistan han donat consciència política a la nostra gent. I saben molt bé que els EUA han estat responsables d’empényer l’Afganistan cap a les tragèdies vigents. Han estat els EUA aquells que durant la guerra freda van farcir amb milers de milions d’euros les butxaques de les forces obscurantistes islamistes i aleshores van animar l’irrupció dels taliban i al-Qaeda. I avui, un altre cop, recolzen l’Aliança del Nord. Els EUA sempre han recolzat els enemics del poble afganès i tots els grups terroristes afganesos són, de fet, engendres dels EUA.
Vull destacar un altre cop que la situació a l’Afganistan i les condicions de les seves pobres dones no canviaran mai en una direcció positiva, mentre els senyors de la guerra no siguin desarmats i els terroristes –terroristes anti-nordamericans o terroristes pro-nordamericans- siguin esborrats de l’escena política de l’Afganistan.
Crec que les dones dels països islàmics tenim un destí prou semblant. A molts països islàmics patim l’opressió i els extremistes proven de pertorbar el nostre progrés i rol actiu a la societat. Els fonamentalistes de diferents països s’ajuden entre ells. Per aquest motiu, per què no hauríem d’ajudar-nos nosaltres? Per què no hauríem d’ésser unides? Penso que si fem un front anti-fonamentalista i pro-laïcista, podrem girar la truita, podrem també gaudir de l’ajut de les nostres companyes en la lluita per la pau i la justícia dels països occidentals. Si ens unim, també podrem compartir les nostres experiències. Defenso que per combatre el fonamentalisme, primer hem de tenir el valor de desafiar-los tot i el seu terrorisme i feixisme. La nostra experiència ens mostra que els extremistes tenen molta por del poder de les dones. Per això volen privar-nos de l’educació, per desposseir-nos de l’arma del coneixement, que és el mitjà més adequat contra la ignorància i el fonamentalisme.
Penso que els amics i les amigues de la pau de tot el món han d’ajudar i facilitar el camí a les mentalitats democràtiques i els grups i persones amants de la pau de l’Afganistan i d’altres nacions islàmiques, que es podrien aixecar i ésser capaces de lluitar contra el terrorisme i el fonamentalisme.
He jurat fidelitat al meu poble per lluitar contra la tirania i la injustícia fins a la fi i cap cúmul d’amenaces i actes terroristes podrà fer miques la meva determinació per establir un Afganistan lliure, democràtic i laic. Els fonamentalistes compten els dies per aniquilar-me, però mai no podran silenciar la meva veu i ocultar la veritat. Crec i segueixo la nobla dita de l’escriptor i amant de la llibertat iranià Samad Behranguí:
“La mort bé podria arribar ara mateix, però no seré jo qui la vagi a cercar. És clar que si me l’hagués de trobar- i això és inevitable- no importaria. Allò que de debò importa és si la meva vida o la meva mort ha tingut algun efecte en la vida de la resta de les persones…”
Moltes gràcies.
mj@malalaijoya.com
www.malalaijoya.com
Mobile: +93 799 599662 or 799 544358

Nuclears en cap lloc