Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Carta oberta a la Noa - 24-02-09

Aquesta carta en PDF

Answer from Noa 21-02-09 (English)

Missatges anteriors

T’escrivim per tercera i última vegada. Resumim el nostre “diàleg”.

A principis d’any, l’exèrcit israelià va matar unes 1.300 persones a Gaza. Més de 400 eren nens. En ple bombardeig, vas escriure una “Carta oberta als palestins de Gaza” (8/01/09), on després d’unes afirmacions de pau i amor, deies: “Només puc desitjar per vosaltres que Israel faci la feina que tots sabem que s’ha de fer, i per fi DESFER-VOS d’aquest càncer, d’aquest virus, d’aquest monstre anomenat fanatisme, que avui es diu Hamas.”

Per això, els organitzadors d’un concert benèfic a Tel Aviv per als supervivents de l’atac a Gaza van anul•lar la teva participació.

En veure que venies a Barcelona, i sabent la teva reputació de pacifista, la Campanya catalana de solidaritat amb Palestina —impulsada per la Plataforma Aturem la Guerra— et vam enviar una Carta Oberta (17/02/09), per oferir-te una altra oportunitat per expressar la teva condemna a la matança a Gaza.

Va ser l’inici d’un intercanvi de missatges, en els quals no te’n desdeies, sinó que aprofundies en la teva posició. En una primera resposta (19/02/09), tornaves a parlar de la pau, sense aclarir-ho gaire. Així que et vam plantejar unes preguntes concretes (21/02/09). Ens has contestat i, aquesta vegada sí, deixes les coses clares (22/02/09).

Justifiques l’atac a Gaza dient que era “propaganda” acusar a Israel de l’assassinat de 1.300 persones. Per si hi hagués dubtes sobre la teva posició, et refereixes als militars israelians com “els nostre nois”. Et bases en informes de l’exèrcit israelià i titlles els morts de terroristes.

Crides perquè “Hamas sigui eradicat de Gaza i de tot arreu”. Per tant, podem deduir que rebutges la sobirania del poble palestí per elegir els seus representants quan calgui i prefereixes la via dels bombardejos coneguts.

Et preguntàvem si defenses el dret de retorn dels refugiats palestins, com exigeix la resolució 194 de l’ONU, i dones a entendre que els palestins han de cedir aquest dret a canvi de la pau.

Dius que estàs pel dret dels palestins ciutadans d’Israel de viure en igualtat, però defenses un model sionista d’Israel que exclou aquesta possibilitat.

Respecte a si Israel ha de complir la resolució 242 de l’ONU, i retirar-se completament dels territoris ocupats el 1967, t’evadeixes del tema. Dius que creus en la creació d’un estat palestí, però no dius com ni on. Dius: “Els estadistes han de decidir les fronteres exactes.”

Recordem que fins ara, les fronteres d’Israel les ha establert l’exèrcit israelià, amb la neteja ètnica de 1948, l’ocupació de Gaza i Cisjordània el 1967, i des d’aleshores hi ha els murs i els checkpoints.

I quins “estadistes”? L’ONU, que Israel ignora quan vol? Els polítics d’extrema dreta que acaben de guanyar les eleccions israelianes? Els dirigents palestins que tu vols eradicar?

Finalment, per evitar dubtes, dius: “Estic per la pau, però només estic per la justícia si és un pròleg per la pau.”

És evident que, per a tu, “la pau” es refereix a la seguretat de l’Estat actual d’Israel, costi el que costi. Aquí, estàs del mateix bàndol que Livni, Netanyahu i Lieberman.

Ells són els “polis dolents” que bombardegen, empresonen i torturen els palestins. Tu ets la “poli bona”, que cantes entre pallissa i pallissa. Com va dir el director de cine israelià, Udi Aloni: “Amb una veu tendra demanes als palestins que es rendeixin.”
És evident que només podem dialogar amb tu si abandonem la defensa dels drets del poble palestí; això no ho podem fer. Celebrem la nostra amistat i solidaritat amb aquell petit però valent sector de la població jueva d’Israel que defensa sense embuts una pau justa, però malauradament tu no ets amb ells.

Les organitzacions culturals, intel·lectuals i sindicals palestines demanen una campanya de boicot cultural a Israel. Fins que l’Estat d’Israel no compleixi les resolucions de l’ONU i respecti els drets del poble palestí, o fins que no exigeixis que el teu país ho faci, seràs objecte d’aquesta campanya.

Per això, repartirem aquesta carta davant del Palau de la Música. Si et proposes tornar a tocar a Barcelona, dialogarem, però no amb tu, sinó amb els organitzadors, per demanar-los que anul•lin el concert.

L’acció d’aquest vespre forma part d’una sèrie de protestes contra la teva gira, impulsades pels diversos grups, arreu de l’Estat espanyol, que conformen la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina.

Si realment canvies d’opinió, estarem encantats de reprendre el contacte. Fins llavors, estarem a l’altre costat del mur, al costat del poble palestí.

Per la pau i la justícia

Plataforma Aturem la Guerra
Campanya catalana de solidaritat amb Palestina

Barcelona, 24 de febrer de 2009

Nuclears en cap lloc