Manifestos

Raval: Per la pau, la convivència i els drets humans

|

Vegeu les adhesions aquí.

La Plataforma Aturem la Guerra ha acordat la declaració que reproduïm a baix. Busquem adhesions de entitats que comparteixin la nostra preocupació amb la situació actual.

Proposem difondre el text, amb les adhesions rebudes, durant la setmana anterior a la manifestació del 15 de març, i que es llegeixi un cop acabada la mani.

Envieu adhesions, si us plau, a info@aturemlaguerra.org o mitjançant el full de contacte, citant "Adhesió Raval".

Llibertat per a l’Afganistan · Solidaritat amb Malalai Joya - Manifest

| |

Malalai Joya, diputada feminista afganesa, és la més destacada de les poques veus crítiques que són presents al Parlament de Kabul, del qual ha estat expulsada ara fa un mes.

L’any 2001, els països occidentals van envair l’Afganistan, sota el supòsit que hi portarien la democràcia i l’alliberament de les dones.

Ara, gairebé 6 anys més tard, és evident que aquestes promeses estan molt lluny de complir-se.

Manifest - No a la guerra : quatre anys després

|

Cap el final de 2006, els autors de l’anomenat Informe “Baker-Hamilton” han reconegut i proposat allò que el moviment per la pau diu des de l’any 2003: que la invasió i ocupació de l’Iraq és un desastre i que el que han de fer les forces d’ocupació és tornar cap a casa. No obstant, perquè aquests senyors arribessin a aquesta conclusió ha calgut que es produís la mort de 600.000 persones, el desplaçament de més de dos milions de refugiats i el desballestament de la societat iraquiana.

El que els Estats Units i els seus aliats han fet a l’Iraq no és un “error de planificació” ni el resultat d’una relliscada de polítics mal informats o rucs. El que està passant a l’Iraq és un acte de barbàrie de proporcions gegantines. Com també ho són els bombardejos a Somàlia, l’amenaça d’atacar l’Irán i el suport occidental a les polítiques genocides i agressives de l’Estat d’Israel, que poden reobrir la guerra civil al Líban després d’haver patit la salvatge agressió de l’estiu passat.

Aturem la guerra al Pròxim Orient!

|

Manifest per a la manifestació de l'1 d'octubre de 2006

Darrerament s'han obert més escenaris bèl·lics. Durant aquest mesos, les accions i les tensions bèl·liques han crescut, i actualment els riscos són molt grans a tota la zona del Pròxim Orient. Parlem de l'Iraq, Palestina, Líban i l'Afganistan. Conflictes que són diferents en intensitat i en altres aspectes però que tots estan interrelacionats d'alguna manera.

Qualsevol cosa que passi en una part del Pròxim Orient afecta tota la regió. Un exemple clar l'hem vist aquest estiu: la influència i repercussió que ha tingut la guerra al Líban sobre Síria i l'Iran. I quan la situació s'agreujava i es complicava cada dia mes a Palestina es produeix l'agressió d'Israel sobre el Líban.

Deixeu en pau les poblacions del Pròxim Orient!

|

Ara fa tres anys, milions de persones arreu del mon vam sortir als carrers dels cinc continents per dir NO A LA INVASIO DEL IRAQ. Tot el que ha passat després, a l’ Iraq, al Pròxim Orient i al món, ha confirmat les raons dels manifestants del 2003. Tota mena d’imperialisme és injust, però el que ha passat a l’Iraq també demostra que l’imperialisme és inviable a la pràctica. La immensa majoria de la població de l’Iraq vol que les forces d’ocupació se’n vagin. Aquí és on rau la veritable derrota dels Estats Units i dels seus aliats, i aquesta derrota no es pot amagar amb eleccions, referèndums i noves constitucions per a l’Iraq. Bush ha perdut i les tropes ocupants han de marxar ara mateix de l’Iraq!

Contingut sindicat