Manifestos

Campanya per la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan

| |

És cada vegada més evident que l’Afganistan viu sota condicions d’ocupació militar i guerra. No s’està reconstruint el país. No s’hi ha dut la democràcia. No s’ha alliberat les dones afganeses. L’ocupació només porta més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Els mateixos motius que existien per retirar les tropes de l’Iraq el 2004 s’apliquen al cas afganès avui.

Però lluny de retirar-se de l’Afganistan, el govern espanyol participa cada vegada més a l’ocupació. L’enviament de 220 soldats més i el fet d’assumir el comandament de l’aeroport de Kabul són només els exemples més recents d’aquesta deriva. El govern intenta, en tot moment i contra tota evidència, presentar l’exèrcit espanyol com una ONG, i disfressar l’ocupació de missió humanitària. En això rep l’ajuda de la premsa que, a diferència de l’any 2003, està gairebé unànimement a favor de la guerra i l’ocupació.

Afganistán: ahora como siempre, ¡No a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación! (versión castellana)

| |

Versió catalana

El 4 de septiembre, decenas de afganos de la provincia de Kunduz murieron en un ataque aéreo de la OTAN. Gran parte de los asesinados fueron civiles, que recogían combustible gratuito de unos camiones cisterna que los talibanes habían incautado a los ocupantes.

El mismo día, Carme Chacón anunció que se estaba considerando incrementar los efectivos del contingente español en Afganistán. Este anunció siguió a una emboscada sobre una patrulla española en Qal-i-Naw y un conflicto posterior en el que las tropas españolas mataron a 13 afganos. Desde entonces, el Gobierno ha decidido el envío de 220 soldados españoles más.

Afganistan: ara com sempre, No a la guerra, fora les forces d’ocupació!

| |

El 4 de setembre, desenes d’afganesos de la província de Qunduz van morir en un atac aeri de l’OTAN. Una bona part dels assassinats eren civils, que recollien combustible de franc d’uns camions cisterna que els talibans havien requisat a les forces d’ocupació.

Aquell mateix dia Carme Chacón va anunciar que s’estava considerant l’incrementar els efectius del contingent espanyol a l’Afganistan. Aquest anunci va venir després que una patrulla espanyola caigué en un parany a Qal-i-Naw i posteriorment les tropes espanyoles van matar tretze afganesos en una escaramussa. D’aquell moment ençà, el Govern de Madrid ha decidit l’enviament de 220 soldats espanyols més.

Drets democràtics per als pobles de l’Iran, Palestina, l’Iraq, l’Afganistan, el Líban

|

Crida amb motiu del Dia d’Acció Internacional per Iran, convocada per united4iran.org

Concentració a Barcelona: dissabte 25/7/2009, 20:30h, Plaça Universitat.

Des de la Plataforma, assistirem i repartirem aquest text.

Després de les recents eleccions presidencials a l’Iran, el país ha viscut grans mobilitzacions que denunciaven un frau electoral i que han estat rebudes amb repressió. Això ha provocat la mort a diversos manifestants.

És evident la parcialitat amb la qual els governs i mitjans occidentals han tractat el tema, demostrant molt més interès en aquest cas que als abusos i falta de democràcia a d’altres països de la regió.

Però nosaltres, com a moviment que ha defensat i defensa els drets democràtics dels pobles de l’Orient Mitjà, també expressem el nostre suport per als drets del poble iranià a manifestar-se i ens oposem a la repressió.

10 raons per dissoldre l’OTAN

| |

Logo Anti OTANFa seixanta anys es va crear l’OTAN per organitzar la defensa dels estats d’Europa occidental i d’Amèrica del Nord davant de la Unió Soviètica. El final de la guerra freda deixa sense sentit l’OTAN, que de sobte es queda sense enemic. Aleshores s’inicia una reconversió dels seus objectius polítics i militars per justificar la seva existència. A la cimera de Washington de 1999 es redefineix l’estratègia de l’Aliança. Amb l’excusa de contribuir a l’estabilitat i pau mundial, amplia el seu radi d’acció de forma il·limitada arreu del món.

En realitat, aquest canvi d’estratègia té com a objectiu controlar les zones productores de recursos naturals i d’importància geoestratègica. A la cimera de l’OTAN a Praga de 2002 s’incorpora la lluita contra el terrorisme internacional com un dels seus objectius fonamentals i s’adopta la doctrina de la guerra preventiva de Bush, que situa l’organització en una posició de vulneració del dret internacional.

La millor politica de seguretat és la que fa la guerra imposible. Per aconseguir un món en pau i més just és imprescindible la dissolució de l’OTAN.

Contingut sindicat