[en català]
A principios de 2009, en pleno bombardeo israelí contra Gaza, la cantante Noa escribió una “Carta abierta a los palestinos”, dónde decía: "Sólo puedo desear por vosotros que Israel haga el trabajo que todos sabemos que se debe hacer, y al fin DESHACEROS de este cáncer, de este virus, de este monstruo denominado fanatismo, que hoy se llama Hamas."

Con motivo de su concierto en el Palau de la Música de Barcelona, en febrero de 2009, la Plataforma Aturem la Guerra pidió a Noa que retirara estas palabras. No sólo no lo hizo, sino que fue todavía más lejos en esta actitud. Por este motivo, repartimos octavillas antes del concierto.

S’ha enviat aquesta carta als clubs de basquet arreu de l’Estat espanyol. S’adjunta un PDF d'aquesta carta, així com d'una versió més llarga que s’ha enviat a la premsa.

Després de la passada ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el passat desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Es cada vez más evidente que Afganistán vive bajo condiciones de ocupación militar y guerra. No se está reconstruyendo el país. No se ha llevado la democracia a Afganistán. No se ha liberado a las mujeres afganas. La ocupación sólo trae más muertos, tanto entre la población afgana como entre las tropas ocupantes. Los mismos motivos que existían para retirar las tropas de Irak en 2004 se aplican al caso afgano hoy.

Pero lejos de retirarse de Afganistán, el gobierno español participa cada vez más en la ocupación. El envío de 220 soldados más y el hecho de asumir el mando del aeropuerto de Kabul son sólo los ejemplos más recientes de esta deriva. La ministra de defensa, Carme Chacón, intenta en todo momento presentar al ejército español como a una ONG, y disfrazar la ocupación de misión humanitaria. En esto recibe la ayuda de la prensa que, a diferencia de en 2003, está casi unánimemente a favor de la guerra y la ocupación.

La situació actual a Gaza és intolerable; el bloqueig a què la sotmet l’Estat d’Israel fa que la població no disposi de queviures, de medicaments, d’aigua corrent, d’electricitat... És simplement un infern. La presó més gran del món.

• L’Estat d’Israel gaudeix d’una impunitat absoluta. Al món occidental no hi ha cap govern que faci alguna acció efectiva per aturar l’agressivitat i la brutalitat de l’Estat israelià contra el poble palestí. Ni tan sols cap govern no pressiona per al compliment de les resolucions de l’ONU. Es deixa sola Palestina i se signen tractats preferencials amb el govern d’Israel. El president Montilla ha parlat del “flac favor” que es fa al poble palestí amb accions de protesta com la de la Diada, però s’oblida que el seu partit ha promogut una reforma de la normativa espanyola de jurisdicció universal, reforma que fa gairebé impossible de poder jutjar els dirigents israelians per crims contra la humanitat, una de les poquíssimes escletxes jurídiques que quedaven per exigir responsabilitats legals a Israel.

El jove periodista afganès Sayed Parwez Kambakhsh ha estat alliberat i expatriat en secret gràcies a les mobilitzacions internacionals i a l'Afganistan.

El passat 26 de febrer la Plataforma Aturem la Guerra va convidar a parlar a Barcelona el Yaqub Ibrahimi, germà del Parwez Kambakhsh i també periodista, per denunciar la repressió contra els periodistes i la manca de llibertats a l'Afganistan ocupat.

Ens felicitem per aquesta victòria i desitgem al Sayed Parwez Kambakhsh que ben aviat pugui tornar al seu país per exercir el periodisme amb pau, llibertat i justícia, sense senyors de la guerra ni tropes d'ocupació.