Documents

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

|

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

L’any 1982 l'Estat espanyol es va incorporar a l'OTAN, durant el govern de la UCD.

L'octubre de 1982 el PSOE va guanyar les eleccions. En la seva campanya electoral es va comprometre a celebrar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. Per aquesta raó, el govern del PSOE va convocar la ciutadania, el 12 de març de 1986, a manifestar-se sobre la permanència a l'Aliança Atlàntica.

Aquest any 2016 es compleixen, doncs, trenta anys d'aquell Referèndum i és un moment adequat per continuar expressant el nostre rebuig a l'OTAN.

Política de defensa

|

MÍNIMS ANTI-MILITARISTES
20D: Avui hi ha eleccions al Congrés i al Senat de l'estat espanyol. Aquests són els “mínims anti-militaristes” que considerem que ha de garantir qualsevol partit per a ser votat, en aquesta elecció o a qualsevol altra:

Política de defensa
És tasca de l'Estat garantir la seguretat de la ciutadania. El ciutadà se sent segur quan té garantits tots els drets socials, laborals, civils, polítics, sindicals, etc., en un món en pau i justícia social i respectuós amb el medi ambient.
No obstant això, els governs aborden la seguretat pensant no en els ciutadans sinó únicament en potencials perills que amenacin l'Estat. En aquest sentit, des de la Plataforma Aturem la Guerra rebutgem la militarització de les relacions exteriors de l'Estat espanyol. Els diferents governs centrals, adduint compromisos amb altres estats o amb organitzacions supraestatals com l'OTAN, han secundat la resposta militar com a resolució de conflictes. Fins i tot l'Estat espanyol ha participat en l'anomenada guerra global contra el terrorisme, un concepte tan ambigu que pot amagar determinats interesssos geoestratègics.

Conferència "Raons per dir no a la guerra"

|

Conferència "Raons per dir no a la guerra", proper 17 de desembre de 2015 a les 19:00, que hem decidit organitzar en plena ofensiva bel·licista dels governs europeus per afirmar que la guerra no és una política justa ni eficaç a l'hora de proporcionar seguretat (ans al contrari, només contribueix a la desestabilització política dels territoris on colpeja).

Ponents:

Arcadi Oliveres (Universitat Internacional per la Pau): Terror, guerra i inseguretat: quines responsabilitats tenim a Occident?
José Luis Gordillo (Plataforma Aturem la Guerra): A qui beneficia aquesta "guerra contra el terror"?
Alejandro Pozo (Centre Delàs d'Estudis per la Pau): Què és l'ISIS, què fa i què pretén el terrorisme gihadista?
Montse Cervera (Dones per dones): Què hem de fer per tenir més seguretat ara i en el futur? Què podem fer des de la societat civil?

Lloc: LaFede.cat (C/ Tàpies 1-3, Barcelona)



Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l'OTAN

|


Manifestació: 31 d'octubre, a les 12h, a la plaça Universitat.

Per mostrar l'adhesió al manifest "Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l'OTAN"

MANIFEST:Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l'OTAN

L’OTAN prepara una de les maniobres més grans de la seva història al sud d’Europa (Espanya, Itàlia i Portugal), la Trident Juncture, amb la participació de més de 30.000 efectius (8.000 d’espanyols) de 30 països i que tindran lloc durant el mes d’octubre i fins al 6 de novembre. El propòsit és, com en altres ocasions, l'entrenament per fer la guerra a gran escala.

Des del final de la Guerra Freda les intervencions més conegudes de l'OTAN han estat els bombardejos sobre Iugoslàvia arran de la guerra de Kosovo (1999), les intervencions militars a l’Iraq i l’Afganistan (a partir de 2001) i la guerra a Líbia (2011). A aquestes s’afegeix la crisi d’Ucraïna de 2014, que provoca que l’OTAN recuperi la seva missió històrica d’oposició a Rússia. Per altra banda, a l’Estat espanyol, a les bases de Rota (Cadis) i Morón (Sevilla), els EUA han desplegat nous dispositius de guerra. A Rota, el temut escut antimíssils. A Morón, es situa l’AFRICOM (el comandament dels EUA a l’Àfrica) amb 2.400 marines dels EUA disposats a llençar atacs allà on convingui del Sahel o l’Àfrica subsahariana. Les bases de Rota i Morón serviran de punt de partida per les intervencions militars nord-americanes i faran de l'Estat espanyol un objectiu militar de primer ordre. A més, l'increment de militars nord-americans a Morón incompleix el punt 3 del referèndum de 1986 sobre la permanència de l'Estat espanyol a l'OTAN.

Contingut sindicat