Documents

Manifestació 19 de juny, a les 6 de la tarda a Plaça Universitat: Obriu fronteres, volem acollir!

|


Manifestació
diumenge 19 de juny 18h
Plaça Universitat
BCN


MANIFEST 19J
Obriu fronteres, volem acollir!

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.
Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!

L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

La Plataforma Aturem la Guerra celebra l'acord pres a l'Ajuntament de Barcelona

|

La Plataforma Aturem la Guerra celebra l'acord pres a l'Ajuntament de Barcelona pel qual s'insta el ministeri de Defensa a què no es realitzin maniobres militars a Collserola, i animem a prendre la mateixa decisió a tots els ajuntaments que es trobin en una situació similar. Aquesta és una vella reivindicació de la societat civil i esperem que, finalment, s'assoleixi.


Dos enllaços que hi fan referència:
http://www.naciodigital.cat/noticia/105504/barcelona/vol/no/es/facin/maniobres/militars/al/parc/collserola
http://www.naciodigital.cat/noticia/105555/exercit/espanyol/defensa/maniobres/collserola/combatre/jihadisme



Un altre enllaç sobre maniobres militars a Espolla:
http://www.emporda.info/comarca/2016/03/27/alto-foc-lalbera-exigeix-tancament/308036.html

Manifestaciò 19 març "Prou Racisme"

|










la resta de la informació és al bloc específic: http://prouracisme.net















Solidaritat amb el poble de Síria, 2016

|

En el marc de les revoltes àrabs i de les contrarevolucions, Síria pateix, des de fa ara tot just 5 anys, una cruel guerra, en la qual ja han mort més de 300.000 persones i ha causat més d’11 milions de persones desplaçades i refugiades a l’interior del país, als països veïns i milers de morts en el mar Mediterrani.

La guerra a Síria ha provocat una de les crisis humanitàries més grans, de tal manera que l’ACNUR ha condemnat no només la poca implicació d’Europa en les ajudes, sinó també “les devolucions a les fronteres terrestres i marítimes, el lent accés a procediments d’asil efectius, les inadequades condicions d’acollida…”.

Les causes i els responsables del conflicte són diversos: d’una part, el règim sirià, encapçalat per Baixar El Assad, que va començar reprimint les protestes populars i pacífiques i de l’altra- una vegada va esclatar el conflicte i els enfrontaments violents- hi tenen molta responsabilitat els grups anomenats “gihadistes”, com ara Daesh (Estat Islàmic) o els grups finançats per les monarquies del Golf com Aràbia Saudita, Qatar … En aquests moments, EUA i els seus aliats, per una banda, i Rússia, amb l’ajuda de l’Iran per l’altra, duen a terme bombardejos contra la població civil, ara units sota la bandera d’una renovada “lluita contra el terrorisme” que provoquen encara més morts, més destrucció i allunyen encara més la possibilitat d’una sortida democràtica al conflicte.

Rebutgem la idea que les intervencions militars puguin oferir una solució. Sigui quina sigui l’excusa per a la seva intervenció, les forces armades de l’OTAN —de l’Iran o de Rússia— no resoldran ni els problemes ni la destrucció de Síria.

Condemnem enèrgicament la ingerència de totes les potències estrangeres -Rússia, Iran, Aràbia Saudita, Turquia, França, EUA, …- que dirimeixen els seus conflictes i defensen els seus interessos particulars en sòl sirià en detriment de la població civil i de la fi del conflicte armat en el país. Exigim, també, la fi de les polítiques autoritàries i militaristes, i les mesures discriminatòries, repressives i d’excepció que aquests estats imposen a la seva ciutadania en nom de la “seguretat” o la “lluita contra el terror”.

En aquestes circumstàncies, com dèiem, han sorgit l’anomenat Estat Islàmic i altres grups criminals i retrògrads, però que no surten del no-res. Per una banda, apareixen en el context de la brutal violència del règim i, per l’altra, és un producte de l’ocupació nord-americana de l’Iraq i del sistema polític sectari imposat pels ocupants. De cap manera es pot atribuir la violència de daesh i dels altres grups gihadistes a una religió mil·lenària – l’Islam – ni ignorar els escenaris en què han sorgit aquests grups.

Qualsevol solució ha de passar pel respecte dels drets i llibertats dels diversos pobles de la regió, com per exemple, les reivindicacions del poble kurd o la llibertat d’expressió de totes les creences i grups religiosos. Cal reivindicar les demandes originals de les revolucions àrabs, la democràcia i la fi de les dictadures.

CINC ANYS DESPRÉS: ATUREM LA GUERRA A SIRIA

|

CINC ANYS DESPRÉS: ATUREM LA GUERRA A SIRIA


A Síria, ara fa cinc anys va començar una revolta pacífica que demanava llibertat i democràcia. La resposta del règim autocràtic de Bashar Al Assad a les demandes de la ciutadania va ser una brutal repressió contra la població que protestava, fet que va impulsar que alguns opositors amb ajuda de l’exterior iniciessin una revolta armada que va desembocar en guerra civil.

Des d’aleshores la guerra de Síria ha suposat més de 250.000 morts i onze milions de desplaçats (dels quals cinc milions són refugiats a l’exterior), milers d’empresonats i desapareguts en una tragèdia que colpeja les nostres consciencies i que ens empeny a reclamar dels nostres governs més implicació per aturar la guerra.

Contingut sindicat