Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

Manifestos

ATUREM LA GUERRA A SIRIA (manifest-Concentració 17 novembre 2016)

Concentracions (tercer dijous del mes)

1ª - dijous 17 de novembre 19h

Plaça Sant Jaume BCN

Properes:

15 desembre 2016, 19 gener 2017, 16 febrer 2017, 16 març 2017 i 20 abril 2017

Cartel pdf

ATUREM LA GUERRA A SIRIA

A Síria, fa gairebé sis anys va començar una revolta pacífica que demanava llibertat i democràcia. La resposta del règim autocràtic de Bashar Al Assad a les demandes de la ciutadania va ser una brutal repressió contra la població que protestava, fet que va impulsar que alguns opositors amb ajuda de l’exterior iniciessin una revolta armada que va desembocar en un greu conflicte en el que el gran perjudicat és la població civil. Des d’aleshores la guerra de Síria ha suposat centenars de milers de morts i onze milions de desplaçats (dels quals cinc milions són refugiats a l’exterior), milers d’empresonats i desapareguts en una tragèdia que colpeja les nostres consciències i que ens empeny a reclamar dels nostres governs més implicació per aturar la guerra.

La dificultat de trobar solució a la guerra civil de Síria radica especialment en el caràcter del conflicte, que si bé s’inicia com un conflicte intern, aviat agafa un abast internacional on hi juguen molts interessos, tant de les grans potències com dels països de la regió, amb la comprovada ingerència diplomàtica, suport polític, ajut econòmic, militar i d’armes, provinent dels EUA, Regne Unit, França, Turquia, Aràbia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs, Israel, ... , països que donen suport als diferents grups dels rebels que s’oposen al govern d’Al Assad; o de Rússia, Iran i Hezbollah (del Líban) que donen suport al règim d’Al Assad. Les dificultats per resoldre el conflicte és multipliquen quan els més de cent grups rebels existents no estan units en un únic front, ja que, a més de sirians, hi participen milícies i jihadistes provinents de molts altres països; entre d’altres, 50.000 jihadistes al front ISIS (l’objectiu del qual és la creació d’un califat i que és sens dubte el grup més sanguinari), molts d’ells provinents de l’exterior, entre ells 5.000 europeus (i uns altres 10.000 europeus que estan en altres grups). Per altra banda hi ha 30.000 milicians del front Hezbollah i de l’Iran que lluiten al costat del govern d’Al Assad; els kurds que reclamen la creació d’un estat propi amb el suport dels Estats Units i que alhora són combatuts per Turquia. També hi participen governs amb assessors militars, si no directament amb bombardejos, com els EUA, França, Regne Unit, Turquia, Israel i Rússia que, cadascun pel seu costat, ataquen els que consideren enemics. Per últim, és força perillos per a la seguretat mundial que a Síria estiguin intervenint militarment diverses potències nuclears (EUA, Rússia, França, Gran Bretanya, Israel, …) i que l’any passat Turquia, un país membre de l’OTAN, derribés un caça rus en un enfrontament armat. La possibilitat d’escalada militar és real i aquesta pot fer realitat un enfrontament a gran escala entre potències.

Tots aquest fets compliquen enormement una resolució del conflicte. Però no per això podem quedar-nos al marge i no demanar que s’aturi la barbàrie de la guerra. Com tampoc no podem quedar indiferents davant de tant de sofriment mentre els aliats d’un i altre bàndol continuen defensant els seus interessos geopolítics a la regió.

Per tot el que acabem d’exposar, volem manifestar que:

- Exigim la implicació i intervenció de Nacions Unides per tal que s'aturi l'ajut militar i la venda d'armes a totes les parts en conflicte, i que es promoguin els esforços negociadors per a assolir un alto el foc real que condueixi a un acord de pau per resoldre el conflicte a Síria.

- Ens solidaritzem amb les forces democràtiques de Síria -atenent la seva diversitat de pobles i religions- que estiguin a favor d'un alto el foc immediat. Ens posicionem amb els moviments populars que encara avui, enmig d'un país devastat i desvertebrat, defensen el respecte als drets humans més bàsics. Hem de fer el que calgui per expressar aquesta solidaritat.

-Rebutgem l’ús interessat del conflicte sirià per intentar justificar actituds i mesures islamòfobes a casa nostra. En aquest àmbit donem suport a les campanyes contra la islamofòbia, el feixisme, el racisme, la xenofòbia i les fem nostres.

- Exigim un canvi fonamental en les polítiques de l’Estat espanyol pel que fa a les persones refugiades i demanem que es compleixi el dret internacional i les recomanacions de les agències competents de l’ONU. Les persones que fugen d’una guerra han de tenir garantit el dret d’asil, i es mereixen suport i respecte, com reclamaven les persones refugiades de la Guerra Civil Espanyola.

- Considerem que cal canviar les polítiques d’asil, d’atenció als refugiats i de rescat marítim. La Unió Europea i els estats han d’establir vies segures i legals als potencials sol·licitants d’asil per tal de garantir el dret a la vida i la dignitat humana en les diferents etapes del seu desplaçament forçat, des del seu país d’origen, els de trànsit i la seva acollida.

Manifestació 19 de juny, a les 6 de la tarda a Plaça Universitat: Obriu fronteres, volem acollir!

Manifestació
diumenge 19 de juny 18h
Plaça Universitat
BCN

 

MANIFEST 19J
Obriu fronteres, volem acollir!

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur.
Sortirem al carrer per denunciar les vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices, que tanquen les portes a dones, homes i infants que necessiten protecció. Negant-los el dret a la lliure circulació i a les vies legals existents, se’ls obliga a quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment.

El 19 de juny ens unirem per denunciar l’abandonament per part dels nostres governants de la seva obligació d’activar les imprescindibles accions de rescat, ajuda i protecció humanitària. No oblidem les més 36.000 persones que, des de l’any 2000, han perdut la vida al Mediterrani.

Ens unirem per exigir a l’estat espanyol i a tots els estats de la Unió Europea que apliquin les vies segures previstes, perquè totes les persones que han hagut de deixar el seu país, pels motius que siguin, puguin sobreviure, i viure dignament, en comptes d’haver de deixar-hi la vida. I també perquè les lleis ja incloses en els tractats internacionals d’Asil i de Drets Humans s’apliquin immediatament.

El 19 de juny sortirem al carrer per denunciar l’acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la Unió Europea i Turquia, un país que vulnera sistemàticament els Drets Humans. Les forces de seguretat turques han disparat, ferint i assassinant persones que intentaven creuar les seves fronteres. Turquia no és un país segur, ni per als refugiats, ni per als kurds, ni per a la ciutadania turca que s’oposa al seu govern.

Denunciarem també les accions policials dels estats europeus o els règims que treballen al seu servei contra les persones desplaçades: les càrregues amb gasos lacrimògens,la repressió del voluntariat, la dispersió violenta i els trasllats, contra voluntat o a través de falses informacions, a centres de detenció; on les condicions sanitàries, alimentàries i mèdiques són deplorables, i se’ls impedeix l’accés a l’ús legítim dels recursos i drets legals.

El 19 de juny expressarem també el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra i a la seva lluita per la llibertat i la justícia social contra el seus règims i les intervencions estrangeres: a Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea o Somàlia… principals fonts d’expulsió de refugiats.

Certament és una crisi humanitària, però té causes morals, polítiques i econòmiques i evidencia una greu crisi de fons: una crisi de les polítiques europees de control de fronteres. Els representants institucionals posen per davant de la vida humana el manteniment de privilegis econòmics.

I per això el 19 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Per actuar junts amb valors humans, amb respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per transformar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Encara que sigui difícil, un món millor és possible!

L’actual govern espanyol ha dimitit de les seves responsabilitats morals i legals, i col·labora amb el blindatge d’Europa amb les tanques de Ceuta i Melilla i amb els CIEs. Exigim al futur govern espanyol:

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

CONTINUEM DIENT NO A L’OTAN TRENTA ANYS DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

L’any 1982 l'Estat espanyol es va incorporar a l'OTAN, durant el govern de la UCD.

L'octubre de 1982 el PSOE va guanyar les eleccions. En la seva campanya electoral es va comprometre a celebrar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. Per aquesta raó, el govern del PSOE va convocar la ciutadania, el 12 de març de 1986, a manifestar-se sobre la permanència a l'Aliança Atlàntica.

Aquest any 2016 es compleixen, doncs, trenta anys d'aquell Referèndum i és un moment adequat per continuar expressant el nostre rebuig a l'OTAN.

Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l'OTAN


Manifestació: 31 d'octubre, a les 12h, a la plaça Universitat.

Per mostrar l'adhesió al manifest "Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l'OTAN"

MANIFEST:Ajut a les persones refugiades. No a la guerra, no a l'OTAN

L’OTAN prepara una de les maniobres més grans de la seva història al sud d’Europa (Espanya, Itàlia i Portugal), la Trident Juncture, amb la participació de més de 30.000 efectius (8.000 d’espanyols) de 30 països i que tindran lloc durant el mes d’octubre i fins al 6 de novembre. El propòsit és, com en altres ocasions, l'entrenament per fer la guerra a gran escala.

Des del final de la Guerra Freda les intervencions més conegudes de l'OTAN han estat els bombardejos sobre Iugoslàvia arran de la guerra de Kosovo (1999), les intervencions militars a l’Iraq i l’Afganistan (a partir de 2001) i la guerra a Líbia (2011). A aquestes s’afegeix la crisi d’Ucraïna de 2014, que provoca que l’OTAN recuperi la seva missió històrica d’oposició a Rússia. Per altra banda, a l’Estat espanyol, a les bases de Rota (Cadis) i Morón (Sevilla), els EUA han desplegat nous dispositius de guerra. A Rota, el temut escut antimíssils. A Morón, es situa l’AFRICOM (el comandament dels EUA a l’Àfrica) amb 2.400 marines dels EUA disposats a llençar atacs allà on convingui del Sahel o l’Àfrica subsahariana. Les bases de Rota i Morón serviran de punt de partida per les intervencions militars nord-americanes i faran de l'Estat espanyol un objectiu militar de primer ordre. A més, l'increment de militars nord-americans a Morón incompleix el punt 3 del referèndum de 1986 sobre la permanència de l'Estat espanyol a l'OTAN.

COMUNICADO de la Plataforma Anti – OTAN de Zaragoza

COMUNICADO de la Plataforma Anti – OTAN de Zaragoza:
“Aragón es un territorio de resistencia frente a la barbarie del imperialismo”

Una vez más nos vemos obligados y obligadas a movilizarnos frente a una amenaza que conocemos demasiado bien. En octubre se realizan en nuestra ciudad los juegos de guerra de la organización más criminal del planeta: la OTAN. No es la primera vez que le hacemos frente y no será la última. Zaragoza y sus gentes atesoran una larga tradición de lucha contra sus bases militares.

L'ÚLTIMA GUERRA D’EE.UU. TORNA A SER PEL PETROLI! - SOLIDARITAT AMB ELS POBLES DE SÍRIA I IRAQ

L'ÚLTIMA GUERRA D’EE.UU. TORNA A SER PEL PETROLI!

BOMBARDEJAR NO SERVIRÀ PER ALLIBERAR NI CAP NACIÓ NI CAP PERSONA!

LA INTERVENCIÓ MILITAR OCCIDENTAL NOMÉS COMPORTARÀ UN AUGMENT DEL CAOS A L’ORIENT MITJÀ!

Ningú ens ha de convèncer del caràcter brutal de l'Estat Islàmic (EI) present a Síria i l’Iraq, i de les barbaritats que ha comès contra la població civil de diverses ètnies culturals i religioses. Fa just un any ho vam denunciar en el nostre comunicat en contra de la fallida intervenció militar d'EUA a Síria.

Recordem, però, que aquests grups s'han creat i han crescut gràcies al suport estratègic, d'intel•ligència i financer dels mateixos que ara els combaten (Aràbia Saudita, Bahrain, Qatar, Kuwait, Oman, EUA, França, Gran Bretanya, etc.). L’onze de setembre passat vam poder llegir a diferents mitjans escrits que un dels objectius de John Kerry en la seva gira per Orient Mitjà per articular la coalició contra l’EI, va ser demanar als membres del Consell de Cooperació del Golf que deixessin de finançar aquesta força política i militar. Si l’EI és un monstre, en bona mesura és un monstre creat per EUA i els seus aliats que potser -tampoc això està del tot clar- se'ls ha anat de les mans.

Israel no és cap referent: l’ocupació i l’apartheid no són el nostre model per Catalunya.


Israel no és cap referent: l’ocupació i l’apartheid no són el nostre model per Catalunya.

Aquests dies el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona Xavier Trias i el conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell , estan de visita oficial a l’estat d’Israel. Ens preocupa enormement que des de fonts governamentals s’estigui presentant a Israel com un exemple i un “referent” per Catalunya. Igualment preocupant és el fet que estiguin utilitzant l’àmbit universitari i de recerca, entre d’altres, com l’eina per intentar forjar una estreta aliança entre Catalunya i Israel.

Declaració de la Iª Conferència Estatal pel Boicot, Desinversions i Sancions contra l'estat d'Israel

“AHIR SUDÀFRICA, AVUI PALESTINA”

La Conferència, celebrada a Barcelona entre els dies 19-21 d'Octubre del 2012, azuméis la crida de la societat civil Palestina a sumar-se a la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l'estat d'Israel i emplaça a la societat civil de l'Estat espanyol a sumar-se a ella.

Reunides a Barcelona més de 500 activistes i 50 organitzacions de la societat civil de l'Estat espanyol ens reafirmem en el nostre compromís amb la lluita del poble palestí durant la celebració, aquest cap de setmana a Barcelona, de la Iª Conferència Estatal pel boicot, desinversions i sancions (BDS) i contra l'apartheid israelià: "Ahir Sudàfrica, avui Palestina".

Constatem l'avanç de la campanya BDS com a eix central de totes les accions i activitats de solidaritat amb el poble palestí. Així mateix, la Conferència ha decidit, en les seves conclusions, treballar perquè la campanya pel BDS transcendeixi més enllà del moviment de solidaritat amb el poble Palestí. Amb aquests objectius, manifestem la nostra voluntat de coordinació amb el Comitè Nacional Palestí (BNC), que impulsa el moviment internacional de suport a la campanya BDS.

El boicot a l'Estat d'Israel és una campanya que sorgeix del propi poble palestí l'any 2005.

La III Flotilla de la Libertat ja està en marxa


Barcelona bufa fort per acabar amb el bloqueig de Gaza

MANIFEST:

Barcelona bufa fort per acabar amb el bloqueig de Gaza

La III Flotilla de la Libertat ja està en marxa. La nova missió de la Flotilla de la Llibertat està encapçalada per un preciós vaixell, anomenat Estelle, que desplega veles navegant rumb a Gaza per acabar amb l’inhumà bloqueig al qual el govern israelià sotmet a un milió i mig de palestins i palestines residents a la Franja de Gaza.

L’Estelle és mogut per aires de justícia i de llibertat. La seva missió pretén, a través d’una acció no violenta, despertar noves consciències i tornar a posar sobre la taula la constant impunitat que gaudeix l’estat d’Israel. Per tercera vegada, la societat civil mostra que està viva actuant davant la inacció dels diferents governs, institucions internacionals i organismes interestatals que s’omplen la boca parlant de drets humans al mateix temps que continuen permetent el no compliment de les seves pròpies resolucions i la constant vulneració dels drets humans i de la legislació internacional.

SOLIDARITAT AMB EL POBLE DE SÍRIA

SOLIDARITAT AMB EL POBLE DE SÍRIA

DIJOUS 12 DE JULIOL A LES 19,30h
CONCENTRACIÓ UNITÀRIA PLAÇA ST JAUME
SOLIDARITAT AMB EL POBLE DE SÍRIA

Les protestes i revoltes populars, que estan sacsejant tots els països autocràtics d’Àfrica del Nord i del Proper Orient, representen una esperança de canvis que mereixen el suport de totes les persones compromeses amb els valors de la democràcia i la justícia social.

Totes aquestes legítimes protestes han estat reprimides amb duresa per part dels seus governs, i en alguns casos, amb massacres d’una magnitud insòlita. És el cas de Síria on la població civil és víctima de la repressió des de fa dècades i que ara s’ha intensificat arran de les protestes iniciades fa un any. La situació s’ha complicat i s’ha fet més difícil per a la població civil com a conseqüència dels combats entre les forçes repressives del règim i l’anomenat Exèrcit Sirià Lliure.

Pàgines

Subscribe to Manifestos

Nuclears en cap lloc