Comunicats

Iemen - Situació general

|

IEMEN

Situació general
Al Iemen s’estan enfrontant dues potències regionals, l’Aràbia Saudita i l’Iran. Aquesta confrontació es disfressa d’enfrontament sectari entre sunnites i xiïtes i està relacionada amb el control d’una regió estratègica de la península aràbiga, la que té accés a la mar Roja, a l’estret de Bab-el Mandeb i al canal de Suez, per on circula bona part del petroli del golf Pèrsic cap a Europa i el 8% del comerç mundial. El Iemen és una sortida alternativa al golf Pèrsic per a les exportacions petrolieres.
L’estret de Bab el-Mandeb és d’enorme importància estratègica. Aquest estret porta anys sota el control de la 5a Flota dels Estats Units. Hi ha un interès comú (EUA, l’Aràbia i els països del golf Pèrsic) a mantenir el control de Bab el-Mandeb davant l’avenç dels houthis i d’Al-Qaida.
El conflicte inclou altres factors: el Moviment Secessionista del Sud del Iemen, Al-Qaida a la Península Aràbiga-Ansar al Sharia i Daesh
Antecedents i actualitat:
Els houthis (grup zaidi de corrent xiïta de les muntanyes a la frontera nord del Iemen amb l’Aràbia) comencen un conflicte de baixa intensitat l’any 2004.
El 2007, des del sud del país s’inicia també un moviment per la secessió d’aquella regió. És reprimit brutalment per part del govern.
El 2011, el Iemen fou el tercer país del món àrab on hi hagué revoltes. Es demanava la dimissió del president (des de 1990) Saleh. El líder houthi va donar suport a aquesta revolta i els rebels houthis van aprofitar l’ocasió per guanyar posicions.

Concentració 17 novembre

|


Concentracions (tercer dijous del mes)




Ahir, 17 de novembre de 2016, unes 200 persones convocats per la Plataforma Aturem la Guerra ens vam concentrar a plaça Sant Jaume amb el lema ATUREM LA GUERRA A SÍRIA. Vam exigir la fi de l’ajut militar i la venda d’armes. La negociació d’un alto al foc real. El respecte als drets humans. La UE ha de garantir vies segures de sortida dels països en conflicte bèl·lic. L’Estat espanyol ha de canviar radicalment les polítiques d’atenció i acollida de les persones refugiades. El dret d’asil s’ha d’aplicar. Sempre i a tot arreu.

Ens tornarem a concentrar, altra vegada i pel mateix motiu a la plaça Sant Jaume el dijous 15 de desembre a 2/4 de 8 vespre. Tothom hi és convidat, us esperem!















La Plataforma Aturem la Guerra celebra l'acord pres a l'Ajuntament de Barcelona

|

La Plataforma Aturem la Guerra celebra l'acord pres a l'Ajuntament de Barcelona pel qual s'insta el ministeri de Defensa a què no es realitzin maniobres militars a Collserola, i animem a prendre la mateixa decisió a tots els ajuntaments que es trobin en una situació similar. Aquesta és una vella reivindicació de la societat civil i esperem que, finalment, s'assoleixi.


Dos enllaços que hi fan referència:
http://www.naciodigital.cat/noticia/105504/barcelona/vol/no/es/facin/maniobres/militars/al/parc/collserola
http://www.naciodigital.cat/noticia/105555/exercit/espanyol/defensa/maniobres/collserola/combatre/jihadisme



Un altre enllaç sobre maniobres militars a Espolla:
http://www.emporda.info/comarca/2016/03/27/alto-foc-lalbera-exigeix-tancament/308036.html

Política de defensa

|

MÍNIMS ANTI-MILITARISTES
20D: Avui hi ha eleccions al Congrés i al Senat de l'estat espanyol. Aquests són els “mínims anti-militaristes” que considerem que ha de garantir qualsevol partit per a ser votat, en aquesta elecció o a qualsevol altra:

Política de defensa
És tasca de l'Estat garantir la seguretat de la ciutadania. El ciutadà se sent segur quan té garantits tots els drets socials, laborals, civils, polítics, sindicals, etc., en un món en pau i justícia social i respectuós amb el medi ambient.
No obstant això, els governs aborden la seguretat pensant no en els ciutadans sinó únicament en potencials perills que amenacin l'Estat. En aquest sentit, des de la Plataforma Aturem la Guerra rebutgem la militarització de les relacions exteriors de l'Estat espanyol. Els diferents governs centrals, adduint compromisos amb altres estats o amb organitzacions supraestatals com l'OTAN, han secundat la resposta militar com a resolució de conflictes. Fins i tot l'Estat espanyol ha participat en l'anomenada guerra global contra el terrorisme, un concepte tan ambigu que pot amagar determinats interesssos geoestratègics.

SOLIDARITAT AMB ELS PRESONERS PALESTINS EN PRESONS d’ISRAEL

|

SOLIDARITAT AMB ELS PRESONERS PALESTINS EN PRESONS d’ISRAEL

El 24 d’abril d’aquest any, més de 170 presoners palestins detinguts en Israel, han iniciat una vaga de fam. Són presoners en situació de detenció administrativa, és una forma de tenir a una persona a la presó durant 2 anys prorrogables, sense cap tipus de càrrec i sense judici.
Aquestes practiques estan explícitament prohibides per tots els convenis internacionals i condemnades pel Tribunal Internacional de La Haya.
Actualment, hi ha 5271 presoners palestins a presons israelians, entre ells, dones, menors i ancians. Entre els presoners hi ha 24 dones, i 202 menors de 18 anys. Hi ha 1400 que pateixin malalties cròniques i discapacitats, i 25 amb quadres terminals de càncer i cap d’ells rep una atenció mèdica.

Contingut sindicat