Qui som?   |     Documents   |     Campanyes

 

You are here

No a l’enviament de tropes a l’Afganistan

El Parlament Espanyol ha pres la decisió d’enviar tropes a l’Afganistan i Haití; aquestes decisions parlamentàries, promogudes pel govern del PSOE, constitueixen un greu error polític.
És un error perquè forma part de l’anomenada lluita contra el terrorisme internacional com si això fos una de les prioritats de la política internacional. Considerem que el PSOE ha cedit davant de les pressions dels EUA després de les retirada de les tropes de l’Iraq, encara que ho justifiquin amb l’argument que la legalitat internacional avala la presència de les tropes espanyoles a l’Afganistan.
La guerra i l’ocupació de l’Iraq han col•locat en un segon ordre la situació a l’Afganistan. L’atemptat del 11 de setembre del 2001 va servir d’excusa a l’administració nord-americana per començar la guerra preventiva contra aquells estats que consideren que formen part de “l’eix del mal”.
Els atemptats de Nova York van afavorir un clima de suport mundial a les iniciatives bel•licistes del govern Bush que també va aconseguir el suport de l’ONU. D’aquesta manera i utilitzant entre altres arguments demagògics l’opressió real de les dones de l’Afganistan van envair i ocupar el país, per acabar amb el règim dels talibans que els mateixos nord-americans havien promocionat.
Condemnem aquesta política militarista i imperialista que no té res a veure amb la persecució dels autors dels atemptats o de voler detenir a Ossama Bin Laden. No es poden acceptar els actes de guerra contra tot el poble de l’Afganistan de les potències militars més grans del món amb l’excusa de detenir a Bin Laden.
Ja fa més de tres anys de l’ocupació i la situació d’aquell país és caòtica. Només una part reduïda de territori està sota control real de les tropes ocupants; la resta està dominat pels diferents “senyors de la guerra”. Les ajudes dels EUA i altres països per la reconstrucció del país són minses i la majoria de la població viu en la misèria.
És en aquest panorama que l’administració nord-americana vol començar una nova ofensiva militar “pacificadora” a l’Afganistan. S’havien de celebrar eleccions presidencials el mes de setembre però ja les han ajornat per l’octubre perquè no hi ha cap mena de seguretat i de les eleccions parlamentàries ningú sap quan es faran perquè es imprescindible per als ocupants aturar els atacs dels talibans i d’Al Quaida, suposadament derrotats.
I és en aquest context com hem d’entendre la participació de l’exèrcit espanyol. Aquestes són les vies “alternatives” de col•laboració del govern del Rodríguez Zapatero després de la retirada de l’Iraq. Per més que hi hagi resolucions de l’ONU no converteix les polítiques d’intervencionisme militar en acceptables perquè no queden desvinculades dels interessos de les potències com els EUA.
Les forces militars que ocupen un país, per més actes humanitaris que realitzin, no deixen de ser tropes d’ocupació. Fet per si mateix condemnable. Tant l’ocupació militar de l’Afganistan, com la de l’Iraq, tenen un objectiu econòmic i geoestratègic.
L’ocupació que realitzen les tropes de l’OTAN a l’Afganistan tenen el mateix objectiu que les tropes russes a Txexènia. I el fet que l’exèrcit espanyol participi directament en l’ocupació de l’Afganistan, comporta el silenci diplomàtic davant el genocidi que està portant a terme el govern rus a Txexènia per garantir la sortida del mateix petroli pel Mar Negre.
Problemes com els que viuen l’Iraq, Afganistan, Txexènia no es resolen amb intervencions militars o en la instauració de “democràcies neoliberals” imposades per EUA i el vistiplau de la UE.
La Plataforma Aturem la Guerra expressem el nostre ferm rebuig contra l’enviament de tropes a l’Afganistan i exigim al govern del PSOE que dugui a terme una autèntica política internacional de pau, de respecte a la sobirania dels pobles i que trenqui amb la política bel•licista i agressiva impulsada pel govern dels EUA.
Plataforma Aturem la Guerra
Barcelona, 16 de juliol de 2004.

Xarxes Socials

Pots seguir-nos en:

Solidaritat Palestina

Nuclears en cap lloc