Iemen - Situació general

|

IEMEN

Situació general
Al Iemen s’estan enfrontant dues potències regionals, l’Aràbia Saudita i l’Iran. Aquesta confrontació es disfressa d’enfrontament sectari entre sunnites i xiïtes i està relacionada amb el control d’una regió estratègica de la península aràbiga, la que té accés a la mar Roja, a l’estret de Bab-el Mandeb i al canal de Suez, per on circula bona part del petroli del golf Pèrsic cap a Europa i el 8% del comerç mundial. El Iemen és una sortida alternativa al golf Pèrsic per a les exportacions petrolieres.
L’estret de Bab el-Mandeb és d’enorme importància estratègica. Aquest estret porta anys sota el control de la 5a Flota dels Estats Units. Hi ha un interès comú (EUA, l’Aràbia i els països del golf Pèrsic) a mantenir el control de Bab el-Mandeb davant l’avenç dels houthis i d’Al-Qaida.
El conflicte inclou altres factors: el Moviment Secessionista del Sud del Iemen, Al-Qaida a la Península Aràbiga-Ansar al Sharia i Daesh
Antecedents i actualitat:
Els houthis (grup zaidi de corrent xiïta de les muntanyes a la frontera nord del Iemen amb l’Aràbia) comencen un conflicte de baixa intensitat l’any 2004.
El 2007, des del sud del país s’inicia també un moviment per la secessió d’aquella regió. És reprimit brutalment per part del govern.
El 2011, el Iemen fou el tercer país del món àrab on hi hagué revoltes. Es demanava la dimissió del president (des de 1990) Saleh. El líder houthi va donar suport a aquesta revolta i els rebels houthis van aprofitar l’ocasió per guanyar posicions.

Nacions Unides va dissenyar una sortida del conflicte a través de la retirada de Saleh (novembre 2011), la seva substitució (provisional) pel seu exvicepresident Mansur al-Hadi (febrer 2012) i una Conferència de Diàleg Nacional que hauria d’elaborar una reforma constitucional prèvia a unes eleccions al cap de dos anys.
S’instaurà un govern d’unitat nacional presidit per al-Hadi. Els houthis i part dels protagonistes de les revoltes de 2011, però, consideraven que aquell govern afavoria només les elits de sempre i no estaven d’acord amb els percentatges de representació política. Els houthis es van retirar d’aquell govern. Més tard, l’expresident Saleh es va aliar amb els houthis (antics enemics polítics seus) per tal de continuar viu políticament i intentar recuperar el poder. Es reprèn el conflicte.
La posició dels houthis s’enforteix paulatinament i el setembre de 2014 prenen la capital Sanà. El gener de 2015 aconsegueixen el control d’una bona part del país. Les tribus sunnites ho perceben com una greu amenaça. Mansur al-Hadi s’exilia i sol·licita ajut als països àrabs.
Aràbia Saudita decideix intervenir davant el risc que els houthis (considerats propers a l’Iran) consolidessin el seu control sobre bona part del Iemen, que l’Àrabia veu com el seu pati del darrere. Ja el 2009 les forces saudites havien lluitat contra els insurgents houthis. L’Aràbia sempre ha pretès controlar el Iemen: el 1962 (cop d’estat que va enderrocar l’imam xiïta i va proclamar la república al Iemen) es va aliar amb els xiïtes monàrquics contra els sunnites republicans. Més tard, en plena guerra freda, quan les forces britàniques van marxar del país, aquest es va fracturar durant gairebé trenta anys: el Iemen del Sud, d’orientació marxista i aliat de la URSS, s’enfrontava al Iemen del Nord, d’orientació capitalista i secundat per l’Aràbia Saudita. El 1990 el país es va reunificar, però el 1994 tornà a esclatar la guerra del sud contra el nord i aquesta vegada Aràbia va subministrar avions de combat al règim del sud (malgrat l’orientació marxista).
Àrabia lidera una coalició que intervé militarment des del 25 març de 2015. Està integrada per Bahrein, Egipte, Emirats, Jordània, Kuwait, Marroc, Qatar i Sudan. Els EUA estan bombardejant amb drons i, juntament amb Gran Bretanya, subministren suport logístic, d’intel·ligència i entrenament (Gran Bretanya està formant els pilots saudites). La coalició du a terme bombardejos ferotges. Usa bombes de fragmentació (fabricades als EUA, a Gran Bretanya i al Brasil). Ha imposat bloquejos aeri i naval que, des de fa mesos, impedeixen el proveïment de subministres (i que han provocat un fort augment del preu dels aliments), l’accés a l’aigua i l’assistència humanitària. Es bombardegen deliberadament infraestructures com ports, aeroports, ponts i també les infraestructures agrícoles per tal d’aniquilar la població.
Hi ha qui diu que el suport dels EUA té com a objectiu acontentar l’Aràbia, molt contrària a l’acord EUA-Iran sobre armament nuclear.
Al Qaida de la Península Aràbiga (AQPA) aprofita el buit de poder creat per la guerra per intentar controlar part del territori, per exemple el litoral del golf d’Àden. Estableix aliances canviants (sembla que fins i tot ha col·laborat amb la coalició saudita) i disposa d’una economia de guerra pròspera. El mateix està fent Daesh.
L’Iran nega que doni suport militar als houthis. Els houthies recluten nens com a soldats.
Ara el Iemen està fragmentat en un conjunt de regions semiautònomes en guerra. Al sud, la població continua amb el desig d’independència i vol aconseguir l’ajut dels països del golf Pèrsic per obtenir-la.
Històricament, el sectarisme no ha suposat motiu de conflicte al Iemen, però, en canvi, ara està generalitzat.
La diplomàcia ha estat molt defectuosa. La Conferència de Diàleg Nacional de 2012 no abordava el repartiment nacional de poder previ a les eleccions i la Resolució 2216 de l’ONU només demanava la retirada dels houthis i la restitució d’al Hadi al poder i ometia la constitució d’un govern inclusiu d’àmplia acceptació capaç de dur a terme la transició del país.
Armes
Alemanya, Espanya, els EUA, França, Itàlia, Suècia, Suïssa, Turquia, Montenegro, Països Baixos, Gran Bretanya han autoritzat l’any 2015 vendes d’armes a l’Aràbia Saudita per valor de 25.000 milions de dòlars.
En el període 2011-juny 2015 l’Estat espanyol ha venut armes a l’Àrabia per valor de més de 1.100 milions d’euros. De 2014 a juny 2016, més de 900 milions.
El primer semestre de 2015 (ja en marxa la intervenció militar de la coalició liderada per Àrabia), Espanya va vendre armes per valor de més de 447 milions.
Dades de la tardor de 2016
Més de 10.000 morts, 21,2 milions de persones que necessiten ajuda humanitària (a Síria són 13,5 milions), 3 milions de desplaçats (mínim), 1,5 milions de nens amb malnutrició (370.000 malnutrició severa). Com a mínim, el 83% de la població depèn de l’ajuda humanitària (pel que fa a l’aigua, aliments, refugi i sanejament). El Iemen representa, ara, la major emergència humanitària del món.